29 de setembre de 2019
29.09.2019

AMB LES GARROFES

28.09.2019 | 23:36

Acabo de rebre l'informe de Global Entrepreneurship Monitor sobre Catalunya (2018-2019) i el seu clima empresarial. Val la pena fer-ne cinc cèntims. L'informe recull que a Catalunya emprendre es considera una bona opció professional (58% de la població adulta), amb valor superior a la mitjana espanyola(53%) i superior a la dels països de la UE (59%). Un punt feble és el fet que els catalans consideren que emprendre no genera prou reconeixement social i econòmic. Només un 47% a favor, menys que Espanya (50%) i molt per sota dels Estats avançats d'Europa (69%).

Un 32% detecten bones oportunitats de negoci, cinc punts menys respecte a l'any anterior i molt per sota dels països avançats d'Europa (46%). La intenció d'emprendre que assoleix el 7,5% de la població és superior a l'espanyola, però per sota de la UE avançada (13,9%).

La taxa d'activitat emprenedora que detecta la gent involucrada en nous projectes es del 8,13% i similar a l'europea. En canvi punxa molt la taxa d'intraemprenedors que marca la gent que genera noves iniciatives des del treball actual (spin offs, spin outs, startups), un 5,2%, un terç del percentatge europeu.

Pel que fa a la qualitat de l'emprenedoria, la motivació emprenedora ha anat pujant, per sobre d'Espanya; pel nivell de formació dels emprenedors s'està per sobre d'Espanya i Europa. Pel que fa a dimensió, grau d'innovació, intensitat exportadora encara hi ha diferencial sobre mitjanes europees.

L'edat mitjana de les persones emprenedores en fase potencial és de 38 anys. La taxa d'emprenedors joves i adults és similar: 8%; a Europa el 12%. En canvi s'ha reduït la distància entre emprenedors homes i dones, similar a Europa.

La valoració de l'entorn per emprendre ha millorat el darrer any i ha passat fins i tot per sobre de l'europea. Aquells elements que superen el 5 de valoració són: infraestructura física i serveis, normes socials i culturals, programes públics, educació i formació postescolar, infraestructura comercial i professional.

La pregunta que s'haurien de fer les organitzacions empresarials i els governs és com desenvolupar les potencialitats que es detecten. Que hi hagi tanta gent que consideri l'emprenedoria una bona opció professional però que a l'hora d'engegar estiguem molt per sota, segur que té diverses causes. D'aquest informe es pot deduir que la manca de reconeixement social que té l'empresari és un punt dissuasiu. No és estrany en un Estat on l'empresari s'associa als de la Llotja del Bernabeu, el capitalisme extractiu. Aquesta imatge contamina la resta. Per altra banda a aquesta generalització hi contribueixen sèries de ficció on el representant que fa d'empresari sol tenir el paper de dolent de la pel·lícula.

Un clàssic dels impediments per engegar noves empreses, especialment les micro i els autònoms, és el volum de burocràcia i un sistema impositiu costós i injust. Un altre punt preocupant és que hi hagi tan poca proporció comparat amb Europa de gent que prengui noves iniciatives des d'una empresa on ja treballa. Què passa? Tornem al tema del prestigi? O encara pesa massa la por al risc, més que a Europa? O el nivell de formació professional mitjà al si de les empreses és dels més baixos d'Europa?

Crec que la petita i mitjana empresa organitzada fa bé de reclamar una bona FP, unes condicions que eliminin la morositat i un sistema fiscal que no els castigui. Però hauran de desmarcar-se molt més de l'empresariat extractiu que deixa un rastre de males pràctiques i extorsions que, a part de perjudicar les mateixes pimes, les taca de desprestigi.

L'altre punt estructural que falla és la llunyania del model educatiu encara del treball en equip, per projectes complexos i interdisciplinaris. La implantació generalitzada d'aquest estil faria sortir uns treballadors qualificats o universitaris amb unes capacitats d'iniciativa i flexibilitat davant dels canvis necessaris cada cop més nombrosos. Tenir periòdicament informes com els del GEM permet fer aquestes reflexions o d'altres per encarrilar el nostre futur. És una tasca que rep el suport de la Generalitat, la Diputació, l'Institut d'Estudis Metropolitans i la Universitat Autònoma de Barcelona.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit