El dèficit públic de les comunitats autònomes s'ha disparat fins al 0,25% del PIB entre gener i juliol, segons les dades fetes públiques ahir pel ministeri d'Hisenda, que situen les necessitats de finançament autonòmic en els 3.090 milions d'euros després que s'hagin multiplicat per 70.
La xifra contrasta amb els 46 milions que, en el mateix període de l'any passat, requerien les autonomies. Pel que fa a Catalunya, el dèficit fins al juliol és de 225 milions d'euros. Fa un any, la necessitat de finançament era de 32 milions d'euros. Segons el govern espanyol, les dades entre 2019 i 2018 no són comparables.
Un dels principals problemes de finançament de les comunitats aquest any és l'impagament de les bestretes. L'evolució del dèficit també s'explica per un creixement del 3,2% dels ingressos i del 6,2% de la despesa, en aquest últim cas per l'increment de salaris dels treballadors públics.
El dèficit del conjunt de les administracions públiques va arribar als 25.233.000 d'euros fins al juliol, fet que suposa un increment del 8,3% respecte al mateix període de l'any anterior, cosa que equival al 2,02% del PIB. Mentrestant, el dèficit de l'Estat fins a l'agost es va situar en 14.937.000, el 19,6% menys que el de 2018 i equivalent a l'1,2% del PIB, segons les dades publicades ahir pel ministeri d'Hisenda. La xifra de 25.233.000 de dèficit públic equival al 2,02% del PIB, per sobre de l'1,94% de l'any passat, tot i que la xifra exclou el saldo net de les ajudes a institucions financeres, que a final de juliol és positiu per import de 43 milions.
Tendència a la baixa
En paral·lel, el Producte Interior Brut (PIB) espanyol ha crescut el 0,4% el segon trimestre, una dècima inferior a l'estimada per al primer trimestre, segons les dades avançades de la Comptabilitat Nacional Trimestral que publica l'Institut Nacional d'Estadística (INE). Aquesta xifra continua la tendència a la baixa iniciada el primer trimestre (0,5%), després que en el darrer del 2018 va registrar un creixement del 0,6% i és la més baixa dels darrers tres anys. D'altra banda, la taxa anual del PIB baixa del 2,2% del trimestre anterior al 2% de l'actual. La contribució de la demanda nacional al creixement interanual del PIB és d'un punt, nou dècimes per sota de la del primer trimestre. En canvi, la demanda externa significa un punt, vuit dècimes per sobre de la del trimestre anterior.
