«Les dones, en segons quina feina, hem de fer més esforços per demostrar que som vàlides»

«L'enginyeria també és per a dones». És el títol de la xerrada que pronunciarà dimarts a l'eWoman Manresa

Personalment sempre m'he mogut en un món masculí. De fet he estat rodejada d'homes des que estudiava la carrera d'Enginyeria de Mines, on les noies ja érem molt poques. I en la vida laboral he treballat en ambients d'homes i no puc jutjar fent la comparativa amb les feines on predominen els ambients femenins, però sí que puc dir que la part positiva és que els homes són més pragmàtics i saben com prioritzar davant els reptes.

Hi ha masclisme?

En uns països més que uns altres. Jo he treballat a molts llocs del món i per exemple als països àrabs sí que he patit masclisme quan l'equip a qui dirigia ni tant sols em mirava a la cara quan jo donava ordres, pel fet de ser dona. Casos en què l'home no accepta ser manat per una dona. Això m'ha passat a Qatar i també a Bangla Desh. Quan m'hi he trobat són situacions difícils, però jo sempre m'he mantingut molt ferma en l'objectiu: evitar accidents i que ningú es faci mal. Soc dona i em dedico a la prevenció de riscos laborals. A Catalunya i a la resta de l'Estat no hi ha aquest masclisme però encara hi ha feina a fer per millorar en la igualtat de gènere. Les dones, en segons quines feines, hem de fer més esforços per demostrar que som vàlides. No ho tenim tan fàcil com els homes.

Què falta per millorar en la igualtat de gènere?

Falta respecte a la dona i que la societat entengui que una dona pot ser enginyera i tot el que es proposi. Si ocupem un lloc de treball que estem per sobre d'homes i els hem de donar indicacions, no pot ser que costi que et facin cas. Aquí a casa nostra he tingut alguna experiència en aquest sentit. I altres anècdotes que podria explicar tenen a veure amb les entrevistes de feina. Si ets dona costa més. En el meu cas, en un projecte de fer una autopista em van preguntar com ho faria per anar al lavabo. Davant d'aquesta pregunta quedes parada. Vaig respondre: «Jo vinc amb tot fet de casa». Fan aquestes preguntes als homes en una entrevista de feina? No! I a mi en altres entrevistes posteriors no em feien aquesta pregunta, anava passant tots els filtres i al final no m'agafaven. Però no em vaig rendir i després de rebre diverses negatives va arribar la recompensa i vaig aconseguir treballar en grans projectes. Avui en dia, homes i dones hem de lluitar fort per aconseguir els nostres objectius.

Troba limitacions en la seva feina pel fet de ser dona?

He baixat a la mina, a 900 metres. He muntat torres de 300 metres pujant fins a dalt com els homes. He passat la nit en sacs de dormir si ha fet falta. Si estic malalta treballo igual. Si m'he de posar un arnés me'l poso... i alhora soc molt femenina eh!

Sí que és cert que físicament no tinc la mateixa força que els homes. Som iguals a l'hora de desenvolupar una feina però en general tenim menys força física. En canvi, la força intel·lectual és indiscutible! Les dones som constants i intentem convèncer d'una altra manera.

Ha tingut les mateixes oportunitats que els homes per arribar a ocupar un alt càrrec?

A ICL, l'empresa on estic actualment, promouen molt la dona. Al meu equip hi ha més dones que homes. Però les dones amb càrrecs de responsabilitat encara estem per sota. De responsable de prevenció soc l'única d0na de la multinacional, als altres països el càrrec de Health and Safety Manager l'ocupen homes. Però és important el fet que a ICL tinguin un pes destacat les dones. En altres empreses del sector on havia treballat el percentatge de dones estava molt per sota del d'homes i els caps de departament i la direcció sempre estaven coberts per homes. Casualitat? Potser sí. O potser no.

Vostè ha demostrat, en l'àmbit laboral, que voler és poder...

He viscut moltes experiències en molts llocs del món. Amb educació i mà esquerra es poden fer moltes coses. En el meu cas, en l'àmbit de la prevenció he lluitat perquè de mica en mica es vagin canviant coses. Per exemple, a l'Índia les dones no portaven calçat de seguretat i vam aconseguir que en duguessin igual que els homes. Que hi hagués servei de guarderia en unes obres concretes on els pares havien d'endur-se els fills, que els esperaven fins que acabaven de treballar. També vam donar els ordinadors que vam fer servir durant un projecte al Perú per a una escola d'allà...

En una professió com la seva, de viatjar molt, com es fa per conciliar vida laboral i familiar?

És difícil. Cal estar pendent i tenir disponibilitat si hi ha accidents a la mina o imprevistos, en temes de producció, entrega de projectes... però no és incompatible amb tenir una família, al meu departament les dones tenen fills. Són mares i donen la talla, que a vegades encara hi ha qui pensa el contrari.

Vostè té fills?

Jo no tinc fills però la meva parella sí. Fa més de deu anys que estic amb les meves fillastres i tant elles com el seu pare són molt importants a la meva vida. Hi ha d'haver temps per a la feina i temps per a la família, malgrat que tenir un alt càrrec comporta, això sí, molta dedicació i t'exigeixen molt.

Una feina com la seva, dura, compensa?

A mi sí. Jo estic molt contenta.

M'agrada molt la meva feina. Em dedico a la prevenció i vull transmetre que la gent es cuidi no només a la feina sinó també a casa. Soc feliç quan els treballadors aporten idees per millorar i valoren la nostra feina.

Quins consells donaria a les noies que es plantegen fer estudis d'enginyeria? I és que encara hi ha reticència per a segons quines enginyeries.

Quan jo estudiava Enginyeria de Mines érem molt poques noies. Sí que és cert que cada cop n'hi ha més, i això és positiu, però encara falta molt per arribar a igualar els homes. I es necessiten dones en tots els sectors, inclòs l'enginyeria de mines. Per això el meu consell a les noies que es plantegen fer estudis d'enginyeria és que s'hi llancin de cap, les dones encara tenim molt per fer i per aportar en el món laboral.

Les claus de l'eWoman

És un esdeveniment que vol servir d'altaveu per mostrar els casos d'èxit de dones que han destacat per la seva trajectòria professional i lluita en diferents entorns de l'actualitat. Està concebut per servir de motivació i inspiració a altres dones i enfortir la imatge de la dona d'avui. Aquesta és la segona edició. L'acte se celebrarà el dimarts 5 de novembre al Kurssal de Manresa de 9.30 h a 13.30 h i tindrà les ponències de dones de l'àmbit empresarial, una sessió de coaching i l'entrega dels premis eWoman 2019. Les inscripcions són gratuïtes, però cal registrar-se a www.ewoman.es.

Regió7 i Prensa Ibérica organitzen eWoman amb el patrocini de LaLiga, ICL, Sorea i Endesa; impulsat per CaixaBank; amb la col·laboració de Fibracat, el Consell Comarcal del Bages, Sala Motors i l'Ajuntament de Manresa.

Al final de la jornada es lliuraran tres reconeixements a dones eWoman de la zona: eWoman 2019 Negoci Online, eWoman 2019 Trajectòria professional by CaixaBank i eWoman 2019 Mèrit esportiu by LaLiga.