Salvador Cardús va obrir la seva intervenció resistint-se al pessimisme. «El futur no serà pitjor», va afirmar, delimitant el terreny de joc d'una ponència molt descriptiva, que va definir el marc teòric del debat. Cardús va centrar la seva conferència en tres aspectes, el primer dels quals va ser la «credulitat» que defineix el nostre temps. «Els fets objectius són menys importants que les emocions. Ens deixem atrapar per discursos esotèrics que no es poden objectivar», va dir el sociòleg. «Ha desaparegut l'escepticisme dels homes sensats», va apuntar citant Chesterton.
Cardús va reclamar «sentit crític, confrontació a tota forma de poder» i es va mostrar contrari a la correcció política, que l'obliga, va confessar, «a no dir a classe el que penso des de fa cinc o deu anys». El crític, va definir Cardús, «assumeix riscos», viu en una soledat intel·lectual obligada i aplica l'«escepticisme metodològic».
En un segon punt, Cardús va referir-se al context actual d'excés d'informació que, a més, és dirigida. «S'accedeix a la informació que agrada, no hi ha contacte amb la contradicció», va dir el sociòleg, que va cloure amb una breu aproximació al «pessimisme social» que recorre Europa, un fet «propi de les societats riques», on la «manipulació emocional» és habitual.
