Quin és el paper de l'escola en societats complexes com la nostra? «L'escola, apodera o s'apodera dels futurs ciutadans?», qüestionava la intervenció de Mont-serrat Pedreira. La psicòloga va fer un al·legat del pensament, com a font de plaer, ja des dels primers anys de vida. Un gaudi necessari per estimular la recerca de novetats en els petits al qual renunciem de grans, justament «per mandra».
L'escola, va recordar Pedreira, ha estat «adaptadora» de ciutadans, una eina socialitzadora, no revolucionària, que tendeix a la resposta uniformitzadora i a la inculcació de l'«obediència absurda».
Amb tot, va apuntar la psicòloga, «l'escola ha canviat molt». O ho ha fet, almenys, quant al seu marc teòric: avui pretén «educar ciutadans responsables, crítics i compromesos». I, va apuntar, «sense adoctrinar». Amb tot, hi ha mancances, encara en la pràctica, ja que s'avorta la iniciativa dels escolars. «El discurs és empoderador, però l'acció no», va dir de l'escola. Pedreira va apuntar als mestres, que «tenen mandra de pensar» i «busquen receptes ja fetes» per als processos educatius. En definitiva, l'educació, avui, «canvia coses superficials perquè res canvïi». «Vull ser optimista, però no ho soc. Ens queda molta feina per fer», va resumir Pedreira en cloure la ponència.
