31 de octubre de 2019
31.10.2019

La jornada «Diàlegs» descriu la nostra societat com a crèdula però la millor on s'ha viscut mai

L'acte organitzat a la Plana de l'Om per FUB, UOC i Regió7, amb la col·laboració de l'Ajuntament de Manresa, debat sobre la mandra de pensar

30.10.2019 | 23:41
La jornada «Diàlegs» descriu la nostra societat com a crèdula però la millor on s'ha viscut mai

Som crèduls i la veritat perd valor. Vivim en un entorn d'informació excessiva i sense centre, fragmentària, que ens exposa a una tria selectiva i militant de continguts. Estem en risc de rebaixar els nivells de tolerància democràtica. El sentit crític està en suspens, víctimes de la manipulació emocional i de la primacia de l'opinió per damunt del coneixement. Sense líders i amb els professionals de la informació perdent pes. I amb autocensura en l'opinió pública i acadèmica. Mentrestant, a les escoles mantenim una educació que evita estimular la iniciativa. Hi ha mandra de pensar, en definitiva. Amb tot, mai no havíem viscut temps millors ni la dissidència havia tingut canals més amplis i solvents. Irresolubles paradoxes del nostre temps.

Aquest xocant escenari que ens ha tocat viure va ser descrit ahir al matí a l'Espai Plana de l'Om de Manresa en la jornada de debat «Diàlegs», organitzada per la FUB, Regió7 i la UOC, amb la col·laboració de l'Ajuntament de Manresa, i que va aplegar unes cent vint persones. El sociòleg Salvador Cardús, la politòloga Ana Sofía Cardenal i la psicòloga i pedagoga Montserrat Pedreira van ser els ponents d'una jornada que portava per títol «Cap a una societat amb mandra de pensar?».

I sí, n'hi ha molta. L'entorn mediàtic i les noves tecnologies no afavoreixen el pensament crític, van coincidir els ponents. La jornada va començar com un drama sobre els nostres temps, amb una descripció orwelliana d'una societat satisfeta dels seus propis prejudicis, incapaç de contrastar la informació i dirigida per amorfes i anònimes masses de likes i opinions difícils d'objectivar. O que fa molta mandra fer-ho. Perquè ja hi ha qui pensa per nosaltres: un entorn social inidentificable que fa tribu.

Però el que va començar com un relat calamitós va evolucionar, acabades les ponències analítiques, en una taula rodona amb els mateixos protagonistes moderada pel director de Regió7, Marc Marcè, cap a una conclusió optimista. Allò descrit en l'exposició acadèmica no és tan tràgic. Pot arribar a ser, va apuntar Cardenal, una forma d'adaptar-nos a uns temps veloços, en què «pot ser bo fer servir el criteri dels altres» per «fer drecera». «Per economitzar», va dir la politòloga. «El fonamental avui», va ponderar Cardenal la crítica, «és on posem l'atenció».

Per a Salvador Cardús, que va revelar-se com un activista «contra el pessimisme», les noves generacions d'estudiants universitaris «són les que més pensen. Mai hi havia hagut tant nivell d'idees per confrontar», va dir el veterà professor. També Montserrat Pedreira va confirmar-ho: «Mai no havíem estat tan bé, tot i que encara ens falta molt».

En la part final de la jornada, Cardús, Cardenal i Pedreira van respondre les preguntes, elaborades amb molt context, d'una fila zero formada per Sergi Macià, director de Mutuacat; Sílvia Mas, vicerectora del campus Manresa de la UVic-UCC; Gonçal Mazcuñán, president del consell assessor de Regió7; Jordi Jet Serra Morales, activista cultural i artista; i Jordi Vilaseca, director general de Fundació Joviat. L'educació, la universitat («treballa amb criteris de mercat, no acadèmics o intel·lectuals», va dir Cardús), la feina del periodisme («caldrà acabar pagant per la informació professional; si no, hi perdrem tots», va apuntar Cardenal) i, especialment, el paper actual dels joves i també dels pares, va centrar aquestes intervencions. Uns joves «amb anhels» (Serra) i als quals els adults han d'acompanyar posant el focus on ells posen la mirada (Vilaseca).

Amb tot, elaborat el marc teòric faltava aplicar-lo. I allò que va sobrevolar tota la jornada al final va treure el nas. Com s'explica el procés independentista en aquest context de credulitat acrítica exposat pels ponents, va preguntar Marcè. I Salvador Cardús, integrant del Consell Nacional per la Transició Nacional i de les llistes de JxCat a les autonòmiques del 2017, va respondre amb una vigorosa defensa dels sistemes d'organització independentistes per trencar amb l'«hegemonia de pensament», dels quals va destacar Tsunami Democràtic, un moviment «avantguardista, intel·ligent, capaç de saltar-se la coacció de l'Estat». «Tenir utopies ajuda a caminar», va concloure Montserrat Pedreira.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit