«Som esclaus de la desinformació?», es preguntava la ponència d'Ana Sofía Cardenal. Ho som més aviat dels nostres interessos i biaixos. Segons la politòloga, vivim en un entorn mediàtic fragmentari, amb una oferta informativa especialitzada i partidista i en què tendeixen a menystenir-se els clàssics filtres professionals. No estem, però, més envoltats d'informació falsa que en moments anteriors: «el 2% de la que circula ho és», va quantificar. Però aquesta es difon més ràpid que en cap altre moment, i fa diana en grups concrets de persones: als Estats Units de Trump, per exemple, en els conservadors més grans de 65 anys.

A més, la fragmentació, l'especialització ho és també de continguts, fet que incrementa la disparitat de l'interès i, per tant, del coneixement de la política. Sabem el que volem saber i de la font que encaixa amb el propi biaix. «Seguim la nostra predisposició política», fet que amenaça de recloure les audiències en cambres estanques, i que «incrementa el risc de reduir la tolerància» a l'altre. Si bé en temps anteriors cedíem als líders polítics i d'informació la desclassificació dels continguts polítics, avui és més rellevant, va dir Cardenal, «la recomanació social que la font de la notícia». I això en un entorn, va concloure, en què la notícia falsa circula més de pressa que la veraç.