01 de novembre de 2019
01.11.2019
EWOMAN MANRESA

«Les dones que exercim càrrecs públics hem de predicar amb l'exemple»

Gratacòs accedeix a la presidència de la Cambra, en la primera vegada que l'ens és dirigit per una dona. El 5 de novembre participa en la jornada eWoman de Regió7 i Prensa Ibérica

31.10.2019 | 23:47
Sílvia Gratacòs (Arxiu particular)

Directiva a les empreses familiars manresanes Navingrat i Sobrerroca, Gratacòs ha tornat a la primera línia pública en accedir a la presidència de la Cambra, en la primera vegada que l'ens és dirigit per una dona, després d'haver estat regidora de l'Ajuntament de Manresa entre els anys 2011 i 2015. El 5 de novembre participa en la jornada eWoman de Regió7 i Prensa Ibérica.

En què centrarà el contingut de la seva intervenció a la jornada eWoman?

La ponència l'he titulada «L'empresa familiar: responsabilitat i passió» i hi explicaré la meva trajectòria a l'empresa familiar, que m'ha permès, en una etapa més experimentada de la meva vida, tenir més visibilitat en càrrecs públics. Hi explicaré perquè vaig decidir anar-men'n a treballar a l'empresa familiar i què ha comportat d'avantatges i de desavantatges. I que has d'aprendre a dir no a rols, i també a dir sí, sobretot en una empresa on treballes amb la família i, a més, ets dona.

Aprendre a dir no?

Nosaltres no som una família molt gran, i això fa que sigui molt compacta. Però a l'empresa familiar has d'aprendre a no quedar relegada a un segon pla perquè hi hagi germans. Has de tenir-hi el mateix protagonisme. I això entès vist des del punt de vista dels pares, del rol que et poden voler donar.

La cultura de la seva família l'ha impulsada a un paper més secundari en l'empresa?

No, en el meu cas, sinó paral·lel. Cadascú dins la seva especialització. Això ens ha permès que, amb els rols definits, hàgim pogut prendre decisions consensuades.

En l'empresa familiar, condiciona més o menys ser dona?

No perjudica més que el que pugui perjudicar a una directiva en una empresa no familiar, en la qual jo no he treballat mai, però crec que els costa més arribar als òrgans de decisió. Si tu a l'empresa familiar et mantens ferma, és fàcil que les decisions siguin consensuades.

La cultura d'una família sobre els rols de gènere pot fer que una dona tingui més entrebancs per créixer professionalment?

Podria passar, però no és el cas de la meva família. L'experiència no ha estat aquesta, des de la dels meus dos avis, tots dos emprenedors a la seva manera, fins a la meva mare, que va deixar la feina de mestra per empènyer en el negoci familiar. Va decidir que no seria una peça més en l'engranatge, sinó que hi participaria activament. A la meva família no ens hem vist relegades, tot i que en alguna ocasió has de dir: ep!, que soc aquí. En altres empreses pot passar, és clar. Però amb totes les mesures que s'han posat en marxa en els últims trenta anys, com els protocols familiars per accedir als llocs de responsabilitat, en principi ara no es discrimina entre homes i dones, sinó que s'accedeix a les responsabilitats per mèrits.

Des de la seva experiència com a persona pública, diria que en general en l'empresa familiar la dona ho té més fàcil?

Jo no hi he tingut cap dificultat, però és cert que trobar dones en llocs de responsabilitat en empreses familiars costa igual que directives en les que no són familiars. I quan vas a reunions et trobes que a la taula no hi ha gaires dones.

Hem millorat? Hi ha un sostre de vidre?

Sí, hem millorat i m'agradaria pensar que no hi ha un sostre de vidre. Però hi ha peatges en la vida d'una dona que passen factura, com és la maternitat. Aquest peatge, que hauria de ser un tema compartit per la societat, encara pot generar certs impediments.

Avança, en aquest sentit, la cultura empresarial?

Sí, ho veig en les meves filles, que s'incorporen ara al món del treball. Hi ha perjudicis que hi havia hagut que estan desapareixent. Perquè en moltes empreses hi ha protocols d'igualtat, les baixes de maternitat són compartides, hi ha empreses que tenen en el seu ADN la conciliació familiar, no hi ha reunions en hores fora de l'horari laboral. Són mesures que han estat forçades per llei o impulsades per la societat, que permeten que cada vegada més les dones tinguin més probabilitats d'arribar a les mateixes posicions que els homes. I ho volen. Perquè també és una qüestió de voluntat. Una amiga que treballa en una gran empresa, en la qual potser la igualtat no figura en el seu ADN, em feia reflexionar: Ha tingut tres fills i m'explicava que quan el gerent hi parla sempre li demana pels seus fills, mai sobre la seva feina a l'empresa. Ens cal posar la política familiar al centre de les empreses.

Des de la Cambra, què s'hi pot fer per avançar en aquesta línia?

Les dones que estem en càrrecs públics hem de predicar amb l'exemple. T'has d'envoltar de dones amb la mateixa proporció que d'homes. Donar-los la mateixa responsabilitat. És el que hem intentat fer a la Cambra, tot i que encara hi voldria més dones. Però al comitè executiu som quatre d'onze.

P oden impulsar polítiques perquè les empreses millorin?

No és la funció de la Cambra, però es pot demanar que en la interlocució amb les empreses hi hagi dones. Podem participar des del CFP en la iniciativa de la UPC per tenir més noies a les carreres tècniques. Podem fer més pedagogia.

La Catalunya Central és un bon lloc perquè la dona es desenvolupi professionalment?

Viure al Bages et permet desenvolupar-te millor que en una gran ciutat on hagis de fer molts desplaçaments. Aquí tens les escoles a prop, la sanitat a prop, no hi ha embussos al matí... No s'hi perd tant temps i això millora la qualitat de treball de les dones però també dels homes. Treballar en un entorn com el Bages t'ho facilita.

Què voldria que suggerís a les persones assistents la seva aportació a la jornada?

Que vegin que es pot fer tot. Es pot ser una dona d'èxit, tenir una família i no renunciar a res, tot i que hi hagi moments més intensos i d'altres que no tant. I que t'has de posar objectius personals a mitjà i a llarg termini i intentar treballar-hi sense renunciar a res, ni a la vida professional d'èxit, si és que la vols, ni a la familiar, si és que la vols. És una qüestió d'actitud i de voluntat. I ara hi ha millors condicions perquè amb aquestes dues qualitats es pugui fer. Ara ja no hi ha reunions exclusivament d'homes, tot i que són majoria. I les dones joves tenen molt clares les seves qualitats.

Les claus de l'eWoman

És un esdeveniment que vol servir d'altaveu per mostrar els casos d'èxit de dones que han destacat per la seva trajectòria professional i lluita en diferents entorns de l'actualitat. Està concebut per servir de motivació i inspiració a altres dones i enfortir la imatge de la dona d'avui. Aquesta és la segona edició. L'acte se celebrarà el dimarts 5 de novembre al Kurssal de Manresa de 9.30 h a 13.30 h i tindrà les ponències de dones de l'àmbit empresarial, una sessió de coaching i l'entrega dels premis eWoman 2019. Les inscripcions són gratuïtes, però cal registrar-se a www.ewoman.es.

Regió7 i Prensa Ibérica organitzen eWoman amb el patrocini de LaLiga, ICL, Sorea i Endesa; impulsat per CaixaBank; amb la col·laboració de Fibracat, el Consell Comarcal del Bages, Sala Motors i l'Ajuntament de Manresa.

Al final de la jornada es lliuraran tres reconeixements a dones eWoman de la zona: eWoman 2019 Negoci Online, eWoman 2019 Trajectòria professional by CaixaBank i eWoman 2019 Mèrit esportiu by LaLiga.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Notícies relacionades