D'on venim, on som i què podem fer. A partir d'aquestes tres preguntes va fer el seu discurs Esther Guirado al Kursaal de Manresa. Amb l'ajuda de diferents suports audiovisuals, Esther Guirado va explicar l'evolució de les dones en els darrers anys.

També va explicar la seva experiència personal en la seva primera feina al capdavant d'un equip format per 14 persones, de les quals la majoria eren homes. «El primer dia hi havia cares de tot tipus. Alguns transmetien el missatge de 'tu a mi no em manes'», explica la gerent territorial de Sorea, que confessa que «durant molts anys em van dir que era la tinent O'Neil». A més, explica que quan treballava amb tècnics d'altres empreses, n'hi havia algun que mostrava reticències a l'hora de treballar amb ella pel fet de ser dona.

El 1879 es va llicenciar la primera dona a Espanya, i fa 100 anys només el 29% dels universitaris eren dones. Guirado també va explicar que la situació de les dones en la societat actual no és catastròfica però és molt millorable, i ho va fer a través d'una sèrie de dades, com ara que el 58% dels llicenciats a les universitats són dones, però segueix havent-hi bretxa salarial; que el nombre de dones amb càr-recs de responsabilitat en empreses de l'Ibex 35 també ha augmentat, malgrat que no arriba als estàndards requerits per la Unió Europea; i que el 70% d'empreses tenen plans d'igualtat però moltes no tenen el suport per dur-los a terme de forma correcta. A més, va criticar el fet que bona part de les agressions sexuals les produeixen nois menors de 30 anys.

Guirado va posar èmfasi en el fet de prendre consciència a nivell de societat que homes i dones realment som diferents, ni que sigui des del punt de vista fisonòmic, però això no significa que uns siguin superiors als altres. A més, considera que és necessari ensenyar valors a les futures generacions que seran les encarregades de canviar el model actual i reduir la bretxa salarial, ja que, si continua a aquest ritme, no es consolidarà la igualtat entre homes i dones fins al segle XXII.