«Les lleis ja diuen que hi ha igualtat formal, però falta treballar perquè així sigui al carrer»

Deixi'm dir en primer lloc que com a regidora de la Dona, Ocupació i Empresa he de mostrar el rebuig a la sentència de la Manada de Manresa que vam conèixer dijous. L'Ajuntament hi està en total desacord, perquè és discriminatòria. Demanem que hi hagi una revisió del codi penal. Que una dona tan jove es trobi en aquestes circumstàncies i hi hagi aquesta resolució... És clar que queda molt camí per córrer. Tots hem quedat fumuts.

Quant al que em demanava, l'Ajuntament té un full de ruta que és el pla d'igualtat, aprovat a mitjan darrer mandat i pel qual s'apliquen mesures per mitigar la discriminació de les dones, una de les formes més bèsties de la qual és la violència sexual. La més greu de les cares de la violència masclista i la discriminació. Fem moltes accions en aquesta línia, com les que fan referència a ocupació, amb mesures per a la discriminació positiva perquè les dones emprenedores puguin obrir el seu propi negoci. També facilitem a empreses que no tenen obligació de fer-ho que facin formació per dissenyar plans d'igualtat. Des del Cedem impulsem el programa Dones amb idees, pel qual es donen formació i ajuts perquè les participants puguin emprendre el seu propi negoci. També dins el programa Bages industrial fomentem les vocacions industrials entre les dones, perquè entrin a les empreses, perquè encara hi ha dificultats, en aquest sentit. A més, juntament amb el Cetim, fem accions per posar en valor experiències de dones del sector tecnològic, ja sigui amb la indústria 4.0 o l'economia circular. També fem campanyes de difusió 4.0 per difondre la imatge de la dona.

Un any després del darrer eWoman, diria que avui estem millor que llavors? A l'impuls del moviment Me Too l'ha seguit una reacció de forces polítiques com Vox que prediquen just el contrari. Avancem?

Hi ha diferents manifestacions de masclisme que es van donant al llarg de la vida. Ara és Vox. Amb els casos de La Manada o amb l'auge del moviment Me Too avui hi ha més consciència de la discriminació, se'n parla més al car-rer. I genera en la gent jove una necessitat de treballar per una societat més igualitària, que és justament la base del feminisme. Les lleis ja diuen que hi ha igualtat formal, però falta treballar-ho perquè així sigui al carrer. I estem lluny de tenir una igualtat pràctica. Però hem de tenir present que tothom té poder per fer aquesta feina. Les institucions hem de donar exemple, però des de tots els estaments hem de posar el nostre gra de sorra perquè això sigui possible: des de com eduquem els nostres fills, el contes que els comprem, els espais de joc que els facilitem, les escoles, la música que escoltem, les pel·lícules que veiem, els productes que comprem...

En aquest sentit, les jornades eWoman hi col·laboren?

Sens dubte, perquè fan d'altaveu de dones emprenedores amb habilitats i competències importants, dones d'èxit que expliquen la seva vida i la seva trajectòria professional i que així poden fer de mirall en altres dones. Cal treballar molt i convèncer les dones que poden fer el que vulguin.

Considera que encara falten més dones en llocs de més visibilitat, tant en el món de l'empresa com en el de la representació social i la política?

En aquesta jornada hi ha intervingut Sílvia Gratacòs, que és la primera dona que ha estat presidenta de la Cambra de Manresa. Però encara hem de parlar així: la primera tinent d'alcalde, la primera dona alcaldable... Són passos necessaris però ens falta molt camí per recórrer. Jo em moc en el sector de l'ocupació i de l'empresa, i en càrrecs intermedis hi trobes dones, però no tant en l'alta direcció. Hi ha un sostre de vidre, tant per la conciliació laboral com pel mateix convenciment de les dones. I en política passa el mateix. En tots els àmbits hem de tenir la representació que ens pertoca: el 50%.

Aquest sostre de vidre és irrompible?

És dur, però no irrompible. Hem de creure que el podem trencar i així ho fem de mica en mica, també amb jornades com eWoman i amb d'altres que es puguin fer. Costarà, però n'hem de ser capaços.

Coneixia l'experiència professional de les dones que s'han presentat en aquesta jornada?

No, tret de Sílvia Gratacòs, a qui li coneixia la tasca, tant a la política, com a l'empresa, i ara a la Cambra de Manresa. Però és bo descobrir noves experiències.

Afirma que cal que les dones es convencin a si mateixes. Què és necessari perquè això passi?

Hem d'insistir des dels primers anys de vida. Des de la infantesa hem d'insistir en la coeducació, que vegin que des de petites les noies poden construir el que vulguin, que poden tenir somnis i fer més tard tot el que se'ls posi al davant. Això és un aprenentatge. Més endavant, quan es forma una família, hem d'afegir la corresponsabilitat en la cura.

I considera que l'educació pública actual va en aquesta línia?

La Generalitat té dissenyat un pla estratègic, en què una de les seves línies més fortes és el treball per la coeducació. És un pla de tres anys, amb una aportació de 78 milions d'euros. Hi hem de fer feina, perquè cal posar-s'hi a treballar en edats molt joves i durant tota la vida escolar. S'ha d'integrar aquest aprenentatge en el procés educatiu, i no com una assignatura a part.

Però l'entorn social no ajuda a canviar segons quins mals hàbits: el món de l'audiovisual, la música, la publicitat, també determinats discursos polítics...

El que manca a l'educació són eines. Cal fer una formació al professorat en coeducació perquè sigui aplicada a l'educació formal. També s'ha de fer en la formació no reglada, al lleure, per exemple. Però és cert que les formes de publicitar el masclisme en la música, en l'audiovisual o en la publicitat hi són ara i hi han estat abans. Només que avui són més enginyosos. El masclisme a l'audiovisual és latent, però he vist canvis en campanyes publicitàries, en què es reparteixen les tasques domèstiques, que es mostri que no només ens ocupem de les coses de casa les dones. S'hi veu un canvi.

Tampoc ho afavoreix, hi insisteixo, l'entorn polític. Ho veu així?

Sí, però hi ha un moviment social molt fort que considera que això ha de canviar, un moviment que es viu al nostre voltant. Un moviment que afirma que no podem seguir així. És cert que sorgeixen ideologies d'ultradreta, que avisen que el masclisme hi és, que no està superat. Són senyals d'alerta que hem de seguir treballant amb la mirada feminista. Hi ha polítiques molt radicals, és veritat, però també hi ha moviments socials molt organitzats que consideren que hem de treballar per la igualtat.

El relleu d'alcalde a Manresa ha de suposar algun canvi en les polítiques d'igualtat?

Hi ha un pla aprovat per tot el consistori que és el nostre full de ruta. Hem de complir-lo i he de dir que el portem molt al dia. De cara al 2021 hem de revisar-lo i mirar si hi ha aspectes que ens hagin quedat coixos. Però el canvi d'alcalde no ha d'afectar el full de ruta. El que hem de fer és treballar perquè el nostre següent pla sigui encara més potent.