Vivim en un món on les innovacions tecnològiques se succeeixen a velocitats vertiginoses. L’acceleració dels canvis és exponencial, i assistim a períodes entre veritables revolucions tecnològiques que es redueixen cada cop més. Quan ens pensem que ja dominem determinats avenços, aquests ja són història i han estat substituïts per uns de nous. Els avenços en coneixement i tecnologia aplicada, de la física quàntica a la biomedicina, ens permeten somiar en esperances de vida de 150 anys en poques dècades. Fins i tot, algú especula sobre que ja han nascut els primers éssers humans que potencialment podrien viure un mil·lenni. La Humanitat mira incrèdula però esperançada aquestes expectatives.
La contramirada d'aquests fets és si som capaços d'adaptar-nos en l’àmbit personal a aquesta complexitat creixent a mesura que ens fem grans. Aquest és el repte de les noves tecnologies que ens han de millorar la vida, innovar amb aplicacions utilitzables per a "tots els públics", independentment de l’edat, formació o condició. Els manresans van veure encendre la primera bombeta elèctrica (la mateixa definició ja comença a ser anacrònica) als voltants de 1910 gràcies a la CAME (Companyia Anònima Manresana de Electricitat). Avui dia no tan sols les bombetes incandescents són obsoletes sinó que se n'ha prohibit la fabricació. Tenim, doncs, un entorn tecnològic d'avenços constants amb un envelliment progressiu de la societat que n'ha de ser usuària. Societat digital amb usuaris analògics. Aquest és el repte al qual ens enfrontem en el futur immediat.
Sense ser exhaustius, podríem definir els camps d'acció en el terreny limitat dels edificis i l'entorn urbà, en els següents àmbits:
Accessibilitat universal: tots tindrem problemes de mobilitat reduïda al llarg de la vida.
Sostenibilitat mediambiental i canvi climàtic: reduir consums, emissions i residus en una economia circular. Edificis eficients i energies renovables.
Salut: entorns adaptats i saludables amb materials innocus lliures de contaminants, i un entorn amb camps electromagnètics compatibles amb la salut.
Inclusió social: cada cop viurem en una societat on caldrà redefinir noves maneres d'habitar, projectant edificis residencials que potenciïn la interacció i la cohesió social, amb equipaments compartits que trenquin els aïllaments intergeneracionals, d'origen, condició, etc.
Socialització i antropolització de la tecnologia: els avenços han d'arribar a tothom. No serveix de res tenir mòbils de darrera generació si una persona de la 3a edat no pot utilitzar-lo. La domòtica i els nous assistents robotitzats han de simplificar i universalitzar l'accés als nous avenços tecnològics. Cal posar les persones en el centre de les aplicacions que ens facin la vida més fàcil.
Per fer front a aquests reptes, els tècnics competents, dins l’empara dels col·legis professionals respectius, ens posem al servei de la societat.
