Sostre de vidre, escletxa salarial, meritocràcia, paritat, conciliació familiar... Bona part de la terminologia que acompanya el binomi dona-món laboral va sonar, ahir, en la segona edició de l'eWoman Manresa. La jornada la van seguir un centenar de persones, que gairebé van omplir la Sala Petita del Kursaal. De les intervencions de les ponents i premiades, els assistents se'n van endur un missatge positiu i un de negatiu. El primer, que l'èxit professional no és incompatible amb el familiar; és a dir, amb ser mare, cosa que fa uns anys semblava impossible. El segon, que la presència de la dona en els estudis d'enginyeria encara és la gran assignatura pendent.

Organitzada per Regió7 i Prensa Ibérica amb el patrocini de La Liga, ICL, Sorea i Endesa; l'impuls de CaixaBank; i la col·laboració de Fibracat, el Consell Comarcal del Bages, Sala Motors, l'Ajuntament de Manresa, Espai Bellesa, Sensus i Remsa, l'eWoman és una jornada que, mitjançant les experiències en primera persona de dones que han destacat per la seva superació personal, trajectòria professional i lideratge, vol ser una inspiració per a la resta.

Ahir, entre els assistents, tot i que hi predominaven les dones, també hi havia homes i un grup de joves que es van mostrar molt participatius en el coaching que va precedir el lliurament dels guardons. En aquesta segona edició se'ls van endur Clàudia Ferrer, gerent de Claudia&Julia, botiga on-line especialitzada en utensilis de cuina, que va rebre el guardó eWoman al Negoci on-line; Montserrat Feliu Costa, sòcia directora de Feliu N&I, consultoria especialitzada en la direcció de projectes d'implantació d'empreses a l'estranger i en el suport a empreses estrangeres i clients multinacionals en les seves implantacions a Espa-nya, premi eWoman a la Trajectòria professional atorgat per CaixaBank; i Mireia Badia, campiona d'Espanya d'enduro i dues vegades (2018 i 2019) bronze al mundial femení, que es va endur el premi eWoman al Mèrit Esportiu de La Liga, que no va poder recollir per motius professionals. Ho va fer per ella la seva germana Laia.

La jornada, que tot i la durada va ser molt dinàmica i entretinguda, i es va poder seguir a través de l'edició digital i de les xarxes socials de Regió7, va començar a les 10 del matí i va acabar a 2/4 de 2 del migdia amb una mitja part inclosa per esmorzar, que els assistents van aprofitar per conversar entre ells al pati i al vestíbul del teatre manresà enmig d'un ambient molt distès, i per fer-se fotos al photocall. Tots ells es van endur una bossa amb obsequis dels organitzadors. Obsequis unisex, entre els quals un antifaç que va tenir molt protagonisme en el divertit coaching dirigit per Usoa Arregui, Ignacio Alonso i Alfredo Julià, cofundadors de Cambyo.

Catorze ciutats més Manresa

Després que un vídeo presentés la iniciativa eWoman, present a quinze ciutats d'Espanya, entre les quals Manresa, i que la conductora de l'acte, la periodista d'aquest diari Queralt Casals, recordés «que cinc diaris de Prensa Ibérica ja els dirigeixen dones, mentre que a Regió7 seguim avançant per situar-ne cada vegada més en posicions de lideratge, tot i que som conscients que encara hem de seguir treballant en aquesta direcció», va pujar a l'escenari Alba Camps, delegada del Govern de la Generalitat a la Catalunya Central.

Camps va demostrar molt gràficament el valor d'actes d'empoderament com el d'ahir. Va parlar de l'escletxa salarial posant com a exemple que, tenint en compte el que cobren, es calcula que del 3 de novembre passat fins a final d'any, moltes dones treballaran de franc, mentre que companys seus homes que fan la mateixa feina continuaran cobrant. Va celebrar la visibilització dels casos d'èxit -«necessitem referents»- i va parlar del seu particular. De ser dona i jove en un món d'homes. Del «maca» a les mirades de desconfiança en algunes de les reunions on ha assistit. Va acabar amb el desig d'«un futur de dones valentes que canviaran el món».

La primera ponència va anar a càrrec de l'enginyera industrial Nerea de la Corte, que treballa a Endesa des del 1999. Va lamentar que, si bé el 54% dels estudiants que fan carrera universitària són noies i són les que tenen millors expedients i menys fracàs escolar, a les carreres tècniques només suposen el 10%.

Una bona recepta

Durant el repàs que va fer de la seva interessant trajectòria professional, De la Corte va explicar que en la primera obra on va anar eren tot homes i que, malgrat que no li agrada parlar de futbol, en va aprendre per poder-s'hi integrar i xerrar amb ells a l'hora de dinar. Caldria veure si un home hauria fet el mateix en el mateix escenari... Va receptar «gaudir del que fas, afrontar els reptes sense por, aprofitar les oportunitats, no autolimitar-se i trobar l'equilibri».

Com havia fet la seva predecessora, l'enginyera de mines Beatriz Magdalena García, directora del servei de prevenció a ICL Group, va instar les noies a fer enginyeries. «Necessitem moltes enginyeres». També com ella, va resseguir una trajectòria apassionant marcada pels reptes, com el de treballar cinc anys «brutals» a l'Amazones. Amb tot, «el repte més gran i difícil» va assegurar que l'està vivint a ICL Súria i Sallent per fer «un canvi cultural de vida saludable» entre els treballadors. Va cloure la seva intervenció amb un consell: «Per a tot game over hi ha un play again». Persistir.

Esther Girado, gerent territorial de Sorea a la Catalunya Central, va posar diversos exemples per il·lustrar que el masclisme no és cosa del passat sinó que tot just és a la cantonada. Per contra, també va parlar de les passes endavant que empreses com la seva han anat fent a favor de l'equitat. Ella també va acabar amb un parell de consells. «Si us esforceu podeu arribar on vulgueu» i «no deixeu que ningú us digui que no ho podeu fer perquè no és de dones».

Superació personal constant

L'economista Mercè de Vilar Font, directora de la Secretaria Tècnica de Negoci de CaixaBank, es va presentar com una nena que es rebel·lava cada cop que li deien que havia de ser «més dòcil». La seva també ha estat una trajectòria marcada per la superació personal constant. De començar a treballar en una empresa d'exportació de pell de Tona a anar pujant graons a CaixaBank. Va recomanar «delegar, rebaixar l'autoexigència i no renunciar als somnis».

La manresana Sílvia Gratacòs va pronunciar la darrera ponència abans del descans. L'actual presidenta de la Cambra de Comerç de Manresa es va centrar en la seva experiència en l'empresa familiar, àmbit en el qual s'ha mogut sempre, llevat dels anys que va ser regidora a l'Ajuntament de Manresa, una feina que va dir que no repetiria i on va tenir més d'una decepció, va admetre.

Com les anteriors professionals, el seu missatge el va marcar l'optimisme, que va encomanar tota la sessió. A més a més, la manresana va apuntar igualment que per tenir èxit professional «no cal renunciar a la vida personal i familiar» i que «sí que es pot».

Després de la mitja part i de la sessió de coaching, Cristina Cruz, regidora d'Ocupació, Empresa i Coneixement i de Feminismes i LGTBI de l'Ajuntament de Manresa; la ponent Mercè de Vilar; i Fèlix Noguera, gerent de Regió7 i director general de Gestió de Prensa Ibérica a Catalunya, van repartir els premis.

Ferrer, gerent de Claudia&Julia, va agrair a la seva família i equip i, especialment, al seu marit Jordi (la Julia de la marca), poder-se dedicar al que va definir com «una passió». També Feliu va destacar la importància de la família en la seva trajectòria d'èxit i va reclamar donar «oportunitats als joves» com li van donar a ella quan va començar. Va regalar als presents una frase plena d'optimisme. «Res és impossible, si escollim bons companys de viatge».

En un missatge de vídeo enregistrat, Badia va demanar seguir apostant per la dona i l'esport.

L'alcalde de Manresa, Valentí Junyent, va cloure la jornada celebrant que la capital del Bages sigui una de les ciutats que acullen l'eWoman i va recalcar que ho feia possible la presència d'un diari degà com Regió7. Com havia fet Guirado abans, va recalcar que tot just fa quatre dies que la dona té veu i vot, i com a exemple va exposar que no va ser fins al 19 de novembre del 1933 que va votar per primer cop a Espanya. Malgrat que «queda molt camí per recórrer», va destacar que l'acte d'ahir marcava el «camí correcte» a seguir. Igual que la resta, va voler acabar la seva intervenció amb una frase optismista i esperonadora: «Si una vol, pot».