En el dia de les eleccions que probablement confirmaran el bloqueig suïcida on s'ha instal·lat el règim espanyol i que acabarà tenint greus conseqüències econòmiques i socials, parlarem un cop més d'economia. I ho fem en una setmana de molt bones notícies per Catalunya.
La Cambra de Comerç de Barcelona, amb el dinamisme nou que ha pres amb la direcció nova, ha presentat el seu pla estratègic 2030 i 2040. Aquest pla consta de quinze eixos i en ells es recomana que l'economia catalana ha d'estar més oberta als mercats mundials; ha de dependre menys de Barcelona, malgrat que la ciutat en sigui porta d'entrada, per exemple, del turisme; ha de buscar productes d'alt valor afegit i pagar uns salaris dignes.
També es recomanen un nou sistema fiscal -amb reforma, per exemple, de l'impost de societats-; la màxima internacionalització de l'economia -no tant en clau d'exportació com de col·laboració entre empreses de mercats diferents-; descentralitzar les infraestructures per poder construir un país en xarxa; i descentralitzar també el turisme, atès que «Catalunya té un patrimoni turístic il·limitat». S'insisteix en la formació (per detectar les demandes del mercat laboral en els pròxims anys); promoure un model econòmic d'alt valor afegit i sous dignes; impulsar la creativitat, la innovació i el talent; impulsar l'emprenedoria i les empreses emergents, així com l'economia digital; fixar la sostenibilitat com a fase de futur i la sobirania energètica basada en les energies renovables. Finalment, es proposa una simplificació administrativa efectiva; erradicar les pràctiques oligopolístiques; crear unes estructures que reforcin l'economia del país i apropar les cambres a les empreses catalanes. I, òbviament, no podia faltar la denúncia del principal obstacle al desenvolupament: els 400.000 milions d'euros de dèficit fiscal absorbits per l'Estat, que no ha rebut Catalunya en els darrers 30 anys, el 8% del PIB català cada any.
També ha estat notícia aquesta setmana el fet que Universal Robots i Mobile Investment Robots (MiR) han inaugurat a Barcelona el primer hub de robòtica col·laborativa del món. Que inclourà també un centre de formació i un espai d'exposició dels robots. Tindrà trenta-vuit treballadors i suposarà una inversió de dos milions d'euros entre les dues compa-nyies. Les empreses han escollit Barcelona per l'accessibilitat als recursos qualificats, l'habilitat d'atraure recursos globals i l'elevada concentració d'empreses industrials, a més del clima i de la infraestructura del transport, segons ha explicat el president de Universal Robots, Jürgen von Hollen.
L'empresa de marketplaces digitals d'origen noruec Adevinta ha escollit el 22@ de Barcelona per instal·lar-hi la seva seu internacional, així com les oficines estatals. L'empresa engloba a l'Estat els portals Fotocasa, Habitaclia, Coches.net, Motos.net, Infojobs, Milanuncios i Vibbo. Té 3.150 treballadors a tot el món, dels quals 1.084 a Barcelona, i la previsió d'augmentar la plantilla el 15% enguany. El CEO d'Adevinta, Erik Ryssdal, ha destacat la concentració de talent i la capacitat d'atreure gent de Barcelona. I ha afegit que la situació política no els ha fet deisitir perquè creuen que l'impacte «pot ser puntual però no sistèmic».
L'altra implantació és de l'empresa VMware, una companyia de software nord-americana propietat de Dell, que ha escollit el 22@ de la capital catalana després d'un «llarg procés de selecció». L'empresa hi invertirà 89,6 milions d'euros els pròxims cinc anys i preveu contractar 120 treballadors abans de final de l'any. María José Talavera, directora general de VMware a Espanya i Portugal, ha explicat que un dels arguments definitius era que Barcelona fos «la ciutat més apropiada per portar-hi talent jove digital», a més que al 22@ hi hagués un «ecosistema de companyies telefòniques». VMware té seu a Califòrnia i 24.000 empleats a escala global. Des d'aquest emplaçament català es prestarà servei a Europa, l'Orient Mitjà i l'Àfrica.
També han triat Barcelona, ara fa un any, l'organització nord-americana Tilting Point, de videojocs per a plataformes mòbils, i el grup japonès també de videojocs Bandai Namco. I Daimler i BMW també han escollit Barcelona com a seu europea de les seva empresa de patinets elèctrics.
Finalment, les notícies del Port de Barcelona també són bones. Ha augmentat el tràfic de mercaderies el 9,3% al setembre, fins arribar als 5,6 milions de tones. Pel que fa a l'acumulat dels nou primers mesos de l'any, la infraestructura ha registrat un increment del 4,3% en comparació amb els tres primers trimestres del 2018. Hi han passat 51,9 milions de tones de mercaderies. D'aquesta manera, el port manté la seva tendència a l'alça i la seva posició com a tercer que mou més mercaderies a tot l'Estat espanyol. El superen Algesires, amb 82,8 milions de tones, i València, amb 61,6 milions de tones.
Avui, dia de votacions, cal tenir aquesta perspectiva optimista sobre aquests aspectes econòmics de l'estructura catalana. No és la primera vegada que la societat catalana castigada per profundes crisis polítiques i repressives era capaç de liderar els canvis tecnològics i econòmics que significaven una nova era, sigui la del comerç internacional, sigui la de la industrialització. La política, en certa manera, per a nosaltres ara, per sort, poc influeix en la dinàmica de l'economia privada. Ara bé, no vol dir que el nostre vot no sigui important, sobretot pel que fa a allò que es gestiona amb els nostres impostos.
Repassin el que diu la Cambra de Comerç de Barcelona i almenys no es tirin terra a sobre donant suport a qui manté el nostre dèficit fiscal.
