El 35% dels llocs de treball a Catalunya tenen una alta probabilitat de ser automatitzats en un futur, tot i que això no significa que tots ells seran substituits per un robot, és a dir, no parlaríem tant d'una substitució, sinó més aviat d'una reformulació de les feines.

Són dades que s'extreuen de la Nota d'Economia 105: La revolució digital a Catalunya, que van presentar ahir el conseller d'Economia de la Generalitat, Pere Aragonès, i la directora general d'Anàlisi Econòmica, Marta Curto.

Aquest treball monogràfic analitza l'impacte i els reptes de la revolució digital a Catalunya a través de 14 articles firmats per 21 acadèmics experts en la matèria.

Hi ha un percentatge molt rellevant de professions que, potencialment, hauran de redefinir-se. Per a les persones que no puguin adaptar-se a aquests canvis serà necessari cercar nous mecanismes de lluita contra la desigualtat.

La indústria 4.0 també generarà canvis organitzacionals, millorarà les condicions de seguretat i salut laboral, i crearà noves ocupacions i perfils professionals vinculats a les tecnologies de la informació i a les habilitats digitals.

L'impacte podria ser positiu

Tot i aquest percentatge, en termes agregats, l'impacte sobre aquests llocs de treball podria arribar a ser positiu, amb un increment de l'ocupació del 0,7% de cara al 2030. Malgrat que 1,4 milions de llocs de treball podrien ser desenvolupats per robots, segons mostren les dades, l'efecte net suposaria la creació de més de 2 milions de nous llocs de treball. Aquest context de digitalització propiciarà entorns productius col·laboratius entre màquines i persones, i això farà necessari replantejar l'educació, la capacitació i les competències que hauran de reunir els treballadors i treballadores del futur.

A més a més, segons l'estudi, realitzat entre més d'un miler d'empreses catalanes, les indústries que utilitzen robots presenten vendes, valor afegit i exportacions entre quatre i cinc vegades per sobre les empreses no robotitzades. En aquest sentit, les empreses robotitzades ocupen també més treballadors, estan més capitalitzades, tenen més presència de capital humà i una despesa en inver-sió i desenvolupament molt superior.

Una altra de les conclusions és que la bretxa digital genera noves formes de desigualtats vinculades a desequilibris socioeconòmics, ja que, per exemple, a la ciutat de Barcelona els barris amb rendes més altes tenen la seva llar connectada a Internet (94%), en proporció més elevada que les llars de rendes baixes (76%).

El treball analitza l'efecte de l'activitat de la plataforma d'allotjament Airbnb, de la qual afirma que en el cas de la ciutat de Barcelona, que està altament concentrada en el centre, no ha servit per descentralitzar el turisme, alhora que ha tingut un impacte «inflacionista».