El president de CaixaBank, Jordi Gual, ha considerat aquest dilluns que el Banc Central Europeu (BCE) ja ha espremut al màxim la política de tipus baixos i negatius que està vigent a la zona de l'euro, per la qual cosa el seu marge d'efectivitat s'ha esgotat i ara cal dissenyar "una estratègia de sortida".

En la seva intervenció al Fòrum Europa, Gual ha afegit que perquè els tipus tornin a la normalitat cal donar més importància a l'estabilitat financera en les decisions de política monetària i no només a l'objectiu d'inflació del 2%, que no s'ha de perseguir a qualsevol preu.

En la seva opinió, l'absència de reformes estructurals i d'una autoritat fiscal europea que complementi la política monetària ha obligat aquesta última a fer uns "esforços extraordinaris".

Els baixos tipus d'interès ja no són la raó que està frenant la inversió a Europa, sinó la incertesa comercial i geopolítica, que també impulsa les famílies a estalviar més i gastar menys, ha dit.

S'ha referit també a la culminació de la unió bancària i ha dit que disposar d'entitats paneuropees seria beneficiós, ja que els balanços estarien més diversificats i això "probablement" ajudaria a reduir el vincle entre el risc bancari i el risc sobirà.

Les entitats tindrien una major escala, serien potser més rendibles i el mercat bancari estaria més integrat, tot i que és difícil que això passi mentre no es resolguin alguns problemes de regulació bancària que fragmenten el mercat europeu, ha afegit.

I això no passarà fins que la zona de l'euro no disposi d'un actiu segur, un bo comú per a tota la zona euro, perquè ara es beneficia determinats bons sobirans i els sistemes bancaris d'aquests països.

D'aquesta manera seria més fàcil la creació d'un mercat únic de capitals a la zona de l'euro i milloraria el mecanisme de transmissió de la política monetària, ja que hi hauria més col·laterals.

Ajudaria també tenir un sistema europeu de garantia de dipòsits, ja que reduiria el vincle sobirà amb els bancs de cada país i donaria liquiditat als fons nacionals si la necessiten però estaria lluny de l'autèntica mutualització dels riscos.

Finalment, ha rebutjat, amb un concís "no", la possibilitat que els bancs cobrin als petits estalviadors pels dipòsits el 2020.