BBVA Research, el servei d'estudis del BBVA, considera que els aldarulls viscuts a Catalunya com a reacció a la sentència del procés poden haver restat «entre una i dues dècimes» al PIB català aquest any, fet que pot suposar uns 200 milions d'euros.

L'economista en cap per a Espanya de BBVA Research, Miguel Cardoso, ha fet aquesta estimació a partir de dades com la caiguda de la despesa detectada per aquesta entitat tant entre catalans com entre estrangers durant el mes d'octubre passat en comparació al mateix mes del 2018.

Segons dades obtingudes a partir de targetes i de terminals de pagament (TPV) de BBVA a Catalunya, Cardoso comenta que, en la segona meitat d'octubre, és a dir, després de conèixer la sentència, quan es van produir disturbis als carrers i es va convocar una vaga general, la despesa de residents catalans va caure fins al 8 o el 10%, i en el cas dels estrangers es va arribar a desplomar fins al 15 o el 20%.

La previsió

El producte interior brut (PIB) de Catalunya creixerà l'1,8% el 2019 i l'1,6% el 2020, segons l'informe «Situació Catalunya» elaborat per BBVA Research. La previsió de creixement s'ha reduït per la situació «d'incertesa» a Catalunya l'octubre. «L'impacte està sent negatiu, tot i que sembla ser temporal», va destacar ahir l'economista en cap per a Espanya de BBVA Research, Miguel Cardoso, en l'acte de presentació de l'informe. En el turisme estranger, en canvi, l'impacte «sembla superior i més permanent». En qualsevol cas, entre el 2019 i el 2020 podrien crear-se 115.000 nous llocs de treball a Catalunya, amb una reducció de la taxa d'atur mitjana de fins a l'11% el 2020.

El primer semestre del 2019, Catalunya va continuar creixent a un ritme similar al del 2018, al voltant del 0,5% trimestral. L'activitat s'ha desaccelerat a la segona meitat de l'any, en què l'increment se situa al voltant del 0,3% trimestral de mitjana. BBVA atribueix aquest comportament a la desacceleració de la demanda interna, així com a factors «d'incertesa». Una «incertesa» política i econòmica a Catalunya ha afectat les decisions de despesa de les famílies i empreses i ha contribuït a provocar un «augment de la taxa d'estalvi» i un «afebliment» de la inversió.

La desacceleració de l'economia catalana s'atribueix també a les conseqüències de la «regulació d'alguns sectors». En concret, la regulació del sector de l'automòbil ha tingut un «impacte negatiu» sobre la compra de vehicles, segons Cardoso. De la mateixa manera, la legislació del sector del lloguer d'habitatges i la posada en marxa d'una llei de crèdit immobiliari han tingut també un «impacte negatiu» sobre la compra d'immobles, amb una caiguda del 25% en comparació amb la tendència registrada fins a l'octubre. Als factors d'incertesa interna s'hi suma la inestabilitat internacional. Segons Cardoso, l'impacte del Brexit «més important» sobre l'economia catalana es donarà si es produeix «de manera desendreçada» i porta «l'economia europea a la recessió».