L'Anoia, una comarca on les vinyes tenen un paper pràcticament testimonial en el paisatge, havia estat una de les terres grans cultivadores de raïm i productores de vi. Aquest arrelament en el passat de la vinya a la comarca i la voluntat de fer un vi de qualitat ha portat la família Bartrolí-Sangüesa a fer un projecte de celler que acaba de presentar la seva primera producció: 12.000 ampolles de vi, amb raïm propi de les seves finques de Carme, Sant Joan de Mediona i la Torre de Claramunt (85 hectàrees). Els vins duen el nom de Pla de Morei, i un nom genèric que reclama territori: Viticultors de l'Anoia.

La vinya no neix d'un dia per l'altre, i menys en una zona on els avantpassats familiars van decidir canviar, primer, la fàbrica pel camp, i els ceps pels cereals. Fa una vintena d'anys que aquesta família anoienca va decidir plantar ceps a casa seva. Fa una dècada, aproximadament, que va veure que podria entrar en el món de la vinya, i fa un any que s'ha decidit a fer vi, perquè «quan vam decidir que ens hi podíem dedicar hi havia una gran crisi econòmica i, per prudència, vam decidir esperar». La inversió que ha requerit la creació d'aquests primers vins és de mig milió d'euros.

La responsable del celler, Mercè Sangüesa, ha explicat que la voluntat és tenir una producció relativament petita (amb el raïm del 2018 se'n van fer 12.000 ampolles, i amb el del 2019 se'n faran unes 18.000), però de qualitat i amb el segell de vi de cultiu ecològic.

Mercè Sangüesa vol reivindicar la comarca de l'Anoia com a terra de vins. Uns vins que, a més a més, es diferencien de tota la zona del Penedès. Considera que les finques on cultiva, a 450 metres sobre el nivell del mar, a l'interior, en un lloc on la planta troba la diferència de fred i calor, amb una ter-ra molt calcària, donen a la seva producció de vi uns registres que el distancien de la comarca del cava, i que, possiblement, l'apropen més a la zona del Bages.

Aquesta reivindicació es fa visible amb aquesta denominació de Viticultors de l'Anoia, una etiqueta que a hores d'ara només fan servir a Pla de Morei. A més a més, aquest celler juga amb el hàndicap que no pertany a cap DO específica i, per tant, ha d'etiquetar sota la genèrica DO Catalunya, que inclou producte de varietat molt diversa. Per tant, Viticultors de l'Anoia també és una manera de fer marca territorial.

La família propietària del Pla de Morei ha volgut fer també un homenatge a la història de la indústria paperera, que quan a les vi-nyes els van arribar els mals anys de la fil·loxera, a final del segle XIX, va ser el gran focus de treball per a aquella població pagesa que malvivia del camp. D'aquí ve el nom dels vins, lligats a la història dels molins paperers. Un es diu Filigrana blanc o negre (que era una marca d'aigua); l'altre, Saial (el nom del drap de premsar el paper); i un tercer, Mirador (que era allà on s'assecava el paper). Aquests tres són vins de cupatge, però també n'han elaborat alguns de monovarietals, com el Riu de Gost (topònim de la zona) de chardonnay, i el Riu de Gost d'incroccio manzoni (originària del nord d'Itàlia). De moment, a l'hora de plantar vinya (tot i que la finca havia estat terra de ceps, a mitjan segle passat es van arrancar tots) s'han triat especialitats que poguessin adaptar-se bé a la zona.

Les vinyes són enmig de zona de boscos, banyades algunes per un petit rierol, que dona un caràcter especial, fresc i aromàtic, al conjunt dels vins del celler. L'enòloga Edith Soler, formada a Bordeus, responsable d'aquest primer any de vins del Pla de Morei, creu que l'espai i la tria dels tipus de raïm poden oferir uns vins de qualitat.

El món dels cellers i els vins avui pràcticament no s'entén sense l'enoturisme. Pla de Morei també és una destinació per al tast de vins i els maridatges, i per explicar el món del vi i la vinya.