Els conductors que circulen pels accessos de Barcelona en hora punta perden un total de 47,8 hores anuals en retencions de trànsit, la qual cosa equival a pràcticament dos dies sencers a l'any i sis jornades laborals.

Així es desprèn d'un estudi elaborat pel RACC que ha presentat aquest dimecres el seu president, Josep Mateu, que ha reclamat un "pla d'emergència massiu" en transport públic perquè els ciutadans deixin de ser "víctimes" dels embussos.

D'acord amb l'informe, les retencions als accessos a la capital catalana han augmentat un 29,5% respecte al 2016 i afecten diàriament 320.000 persones, que arriben a perdre fins a 63.000 hores per jornada i 15,3 milions d'hores per any .

El moment més crític de l'hora punta al matí -que comença a les 07.00 hores i s'allarga fins a les 09.00 hores- és a les 07.30 hores, mentre que a la tarda -que comprèn de les 16.30 hores a les 19.30 hores- es situa a les 17.30 hores.

Aquestes dades revelen que, en relació a 2016, els moments de màxima congestió a les entrades a Barcelona s'han ampliat fins a dues hores al dia a causa que molts conductors s'han vist obligats a matinar per evitar la pitjor congestió.

Retencions que, d'altra banda, tenen actualment un impacte econòmic de 169 milions d'euros anuals, un 23% més que el 2016, segons els càlculs de l'entitat, que ha estimat en 10 euros el valor de l'hora perduda al trànsit.

De fet, durant els moments de més retenció, les carreteres metropolitanes arriben a acumular 52 quilòmetres de cua, amb un flux de circulació de menys de 40 km / h.

Els usuaris més perjudicats són els que circulen per les Rondes de Barcelona (B-10 i B-20), amb demores d'uns 28 minuts, molt per sobre dels 3,3 minuts de mitjana que perden els de la C-31 i C-32, al Maresme.

Dels 402 quilòmetres de corredors analitzats, els del Barcelonès, el Baix Llobregat i el Vallès Occidental són els que concentren prop del 80% de la congestió, principalment al matí i en el tercer cas, on s'ha passat de 2,8 milions d'hores anuals de retenció a les 4 milions d'hores.

En general, el trànsit als accessos a la capital catalana ha augmentat un 14,6% des del 2016 i se situa a nivells similars abans de la crisi, sobretot a la C-16 i la C-33, dues pistes de pagament que demostren, sosté el RACC, que cada vegada més les persones es plantegen pagar per evitar els embussos.

A més, la meitat dels desplaçaments que es realitzen són de caràcter metropolità i el recorregut oscil·la entre els 20 i els 50 quilòmetres.

Davant d'aquest escenari, Mateu ha urgit les administracions que duguin a terme un pla de xoc que reverteixi "l'emergència" i el "problema de competitivitat del transport públic", ja que, ha opinat, "els ciutadans no tenen més alternativa que el cotxe".

El president de l'entitat ha reclamat "una xarxa de transport públic de qualitat que connecti tota l'àrea metropolitana", especialment, ha recordat, davant la posada en marxa de la Zona de Baixes Emissions a partir del gener del 2020, que afectarà aproximadament 150.00 persones.

En aquest sentit, ha instat a "executar amb urgència les infraestructures" de la xarxa de trens de Rodalies, com el segon túnel de ferrocarrils del Vallès o el desdoblament de l'R3, així com rebaixar els preus dels títols de tarifa plana perquè siguin "més competitius" que la T-10.

Finalment, també ha advocat per ampliar els aparcaments Park & Ride a les estacions de tren, impulsar més carrils VAO de baix cost i emprar la tecnologia per senyalitzar si les rondes estan congestionades o perquè els conductors adoptin velocitats variables.