El Pla Juncker, com es denomina el pla d'inversions de la Unió Europea (UE) finançat a través del Banc Europeu d'Inversions (BEI), ha deixat prop de 1.500 milions d'euros a través de crèdits per finançar 14 grans projectes a Catalunya. Poc més de la meitat de la inversió del Pla Juncker ha estat destinada al sector públic. Entre d'altres, la UE ha contribuït a finançar la creació d'uns 2.200 habitatges socials a Barcelona i a la renovació de la flota d'autobusos a la ciutat perquè siguin menys contaminants. En el sector privat, hi ha finançament a Grifols, els laboratoris gironins Hipra, Cellnex o CaixaBank.

Pel que fa al finançament a projectes del sector públic, una de les inversions més importants i recents que s'han fet sota el Pla Juncker és la renovació dels 42 combois més antics del metro de Barcelona. El BEI hi destina 205 milions d'euros a una operació que es calcula que té un cost de 417 milions d'euros.

Però aquesta no ha estat l'únic finançament del BEI a TMB. També ha rebut 73,5 milions d'euros per comprar 254 autobusos -la majoria híbrids i elèctrics- amb l'objectiu de contaminar menys. El projecte també preveu la construcció de la infraestructura per permetre el funcionament dels vehicles.

Un altre projecte que ha rebut el suport econòmic del BEI és la construcció d'habitatges socials a Barcelona. El banc de la UE ha atorgat 125 milions d'euros al Patronat Municipal de l'Habitatge per construir 2.200 habitatges de protecció oficial a 23 edificis nous en una operació que costarà uns 264 milions d'euros.

Cilsa ha aconseguit 100 milions d'euros per ampliar la seva zona d'activitat al Port de Barcelona, mentre que l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha rebut 50 milions d'euros per renovar 1.000 habitatges amb criteris d'eficiència energètica. A més, l'Institut Català de Finances ha rebut 150 milions d'euros per finançar pimes.

Grifols i CaixaBank, entre les empreses que reben inversió de la UE

En el sector privat, Grifols ha rebut 300 milions d'euros, en dos crèdits, per mobilitzar un total de 500 milions d'euros en desenvolupar un programa de recerca en investigar proteïnes que hi ha al plasma amb l'objectiu d'utilitzar-les en diverses teràpies. Aquest va ser el primer projecte aprovat en el marc del Pla Juncker a tota la UE.

A Grifols l'han seguit altres empreses. Els laboratoris Hipra han rebut 35 milions d'euros per a un programa de recerca en salut animal, mentre que Almirall ha aconseguit 120 milions d'euros per desenvolupar tractaments contra malalties cutànies que actualment no tenen un tractament eficaç. Per la seva banda, l'empresa especialitzada en el desenvolupament de vehicles elèctrics QEV Technologies ha rebut 17 milions d'euros.

En l'àmbit financer, CaixaBank s'ha fet amb 100 milions d'euros per invertir en pimes, mentre que Suma Capital ha rebut 20 milions d'euros per invertir en un fons d'infraestructures dirigit a projectes d'eficàcia energètica i economia circular.

Altres inversions

Amb tot, en els prop de 1.500 milions d'euros no hi ha comptabilitzades altres inversions fetes a l'estat i que també han pogut beneficiar Catalunya. Entre aquestes, hi ha ajudes a la internacionalització de les pimes, la millora de l'eficiència energètica dels aeroports i de la seguretat dels aeroports o els crèdits a les pimes a través dels 300 milions d'euros que va rebre l'Institut de Crèdit Oficial, adscrit al Ministeri d'Economia.