Estarem tots d'acord que quan parlem de canvi climàtic no parlem de futur, ja fa temps que estem rebent molts senyals d'alerta que indiquen que estem entrant en un estat crític que ja ens està afectant.

Podem contrastar que cada cop hi ha més incendis, onades de calor, huracans, inundacions, tsunamis, pèrdua del gel àrtic i augment del nivell del mar, entre altres catàstrofes naturals. Només aquest mes, ens hem fet ressò dels incendis catastròfics a Austràlia, Califòrnia i la inundació de Venècia. A casa nostra estan desapareixent les estacions.

Hi ha experts que també estan analitzant els efectes que aquest canvi en el clima sense precedents també produiran en les relacions internacionals i els conflictes entre països, atès que aquestes catàstrofes naturals també afecten la producció alimentària i augmenten les desigualtats socials.

L'Agenda 2030 de les Nacions Unides és un pla d'acció al qual es va arribar el 2015, on els 193 països membres de l'ONU es van comprometre a adoptar els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) que es divideixen en 169 metes. Es va assolir aquest acord mundial per realitzar accions globals durant els 15 anys següents.

L'objectiu 13 exigeix mesures urgents per combatre el canvi climàtic i està intrínsecament relacionat amb els altres 16 objectius de l'Agència 2030. Entre d'altres, un dels acords era limitar l'increment de la temperatura mitjana mundial en un nivell inferior als 2ºC. Lamentablement no tots els països del món hi estan compromesos.

La solució és complexa, ja que implica un canvi radical en l'actual model social, econòmic i energètic de molts països. És cert que individualment les accions que podem dur a terme com a millors consumidors reciclant, deixant de comprar productes de plàstic, no comprant productes amb determinats envasos, conduint vehicles híbrids són imprescindibles, però no són suficients. Recordo quan vaig començar a anar a Alemanya els estius dels anys 90, que a les famílies amb qui vaig tenir la sort de poder viure ja ho reciclaven tot, i tenien una superorganització a la cuina, amb diferents separadors per a cada tipus de residu, i al principi em va costar agafar l'hàbit. A les escoles, ja des de petits, la protecció de la naturalesa i el clima era el tema de molts dels tallers i treballs que feien. També recordo que els supermercats tenien unes taules molt grans un cop passada la caixa perquè poguessis deixar allà els envasos que havies hagut de comprar, i ells gestionaven aquest residu i el consumidor no se l'emportava a casa. Era un missatge important als distribuïdors i fabricants perquè els productes minimitzessin envasos i els fessin sostenibles.

És cert que l'estil de vida actual ens fa molt difícil, a moltes famílies, poder fer una compra més sostenible, comprant a granel, reduint residus... ja que implica un canvi d'hàbits important i, sobretot, temps, que moltes vegades és el que més ens falta.

Comprar també és decidir, i tots hem d'actuar com a motors del canvi, actuar amb generositat, unir esforços i alhora exigir també com a ciutadans a les administracions que actuïn fermament i incentivin accions per invertir aquesta tendència. Sens dubte, la contribució que podem i hem de fer des del món empresarial és també inestimable.

La bona notícia és que els joves s'han compromès amb aquest repte i això els uneix amb joves de tot el planeta per contribuir a resoldre un problema col·lectiu global. Ells sí que són i seran el motor del canvi! Alhora és una bona lliçó i missatge per a la nostra generació, ja que demostra que no creuen que estiguem avançant prou.

Ens acostem a final d'any i sempre ens proposem reptes per al proper any. Fem que els nostres reptes del 2020 siguin per frenar el canvi climàtic.