La contractació a temps parcial va augmentar en els deu primers mesos de l'any només entre les dones, que ja absorbeixen el 60% d'aquests contractes, el que amplia a 20 punts la bretxa de gènere en aquest tipus de contractació, que en la majoria dels casos no és desitjada. Segons les últimes dades del SEPE, entre el gener i l'octubre les dones van rubricar 3,94 milions de contractes laborals a temps parcial, l'1,8% més que en el mateix període de l'any anterior, mentre que es van fer 2,62 milions d'aquestes contractacions a homes, el 0,7% menys.
Segons va assenyalar la secretària d'Estat de Treball, Yolanda Valdeolivas, aquestes dades mostren que hi ha una «bretxa intolerable» que és necessari pal·liar, si bé considera que l'evolució és positiva i tendeix a corregir-se, segons va manifestar en l'última roda de premsa per comentar l'atur i l'afiliació d'octubre.
El fet que s'hagin signat més de 6,5 milions de contractes a temps parcial aquest any dona un idea de la rotació i l'alta temporalitat existent, ja que la foto fixa del mercat laboral mostra que al tancament del tercer trimestre hi havia poc més de 2,7 milions de treballadors a temps parcial.
Són dades de l'última Enquesta de Població Activa (EPA), segons les quals el 74% dels empleats a temps parcial són dones, davant del 26% d'homes, el que implica una bretxa de 48 punts que no ha variat respecte de l'any anterior. La pràctica totalitat de l'ocupació a temps parcial s'enquadra en el sector serveis, en el qual la bretxa de gènere augmenta a 50 punts.
La major part de les dones que treballen en jornada parcial ho fan de forma involuntària. Un milió d'elles donen com a primer motiu el fet de no haver trobat una ocupació a jornada completa, mentre que 300.000 al·leguen que han de tenir cura de nens o de persones dependents.
L'ocupació a temps parcial, realitzada majoritàriament per dones, és una de les causes que, segons l'Institut Nacional d'Estadística (INE), va motivar que les dones guanyessin de mitjana 452,9 euros bruts menys que els homes l'any 2018, el que implica una bretxa salarial del 20,9%, lleugerament superior al 20,2% d'un any abans. A més, els homes tenen una concentració relativa més gran en salaris alts que les dones, situació que s'inverteix per a les remuneracions més baixes.
Si es tenen en compte les dades d'Eurostat -les últimes són del 2017-, la bretxa salarial de gènere baixa fins al 15,1%, ja que l'oficina estadística comunitària considera la remuneració per hora treballada i no els ingressos anuals com fa l'INE. Això vol dir que les dones guanyen 84,9 cèntims per cada euro que ingressen els homes.
En aquest cas no influeix l'elevada temporalitat entre les dones, sinó altres factors que la Comissió Europea emmarca en les convencions socials i els estereotips de gènere que porten les dones a assumir majoritàriament el treball de tenir cura de gent que no està pagat, el que els resta oportunitats i dificulta l'ascens a llocs de més responsabilitat.
Sectors pitjor pagats
En dos documents recents sobre bretxa i transparència salarial, Brussel·les explicava que la desigualtat en el repartiment de la feina domèstica i de cura condueix les dones a llocs de treball i a sectors pitjor pagats, al que sumava la discriminació directa, que també existeix encara que estigui prohibit per llei cobrar menys diners segons el sexe.
Així mateix, assenyalava que la norma social porta al fet que treballs que requereixen esforç físic i solen fer els homes estiguin més ben valorats, com passa amb la recollida d'escombraries, activitat amb presència predominantment masculina i millor pagada que la de la neteja, que requereix capacitats similars però en la qual es concentren les dones.
