Aquesta setmana he llegit un petit-gran llibre de la doctora Nicola Canessa, El sueño de la razón: cómo funciona el cerebro (EMSE_EDAPP), una obra amena i divulgativa que conté tres capítols especialment interessants per al meu àmbit de recerca. D'una banda, l'aprenentatge per imitació i, d'altra banda, els circuits cerebrals involucrats en la presa de decisions i, en especial, les decisions de caràcter social. La creença estesa que som éssers racionals es veu desmentida un cop i un altre per una infinitat d'investigacions neurocientífiques que mostren com la part inconscient de la nostra ment esdevé essencial en el perquè pensem el que pensem, i en el perquè fem el que fem.

Al cap de poc temps d'acabar la carrera de Ciències Econòmiques, em vaig adonar que havia rebut una excel·lent formació numèrica que vaig convertir en part de la meva professió com a professor de matemàtiques, d'estadística i de finances. Però vaig ser conscient que no m'havien preparat per entendre les decisions que prenem les persones, i això era bàsic per al desenvolupament de la meva condició d'emprenedor. Per exemple, havia estudiat la teoria microeconòmica del consumidor, una sèrie de proposicions racionals que demostraven que aquest perseguia maximitzar la seva utilitat. Tanmateix, ni els meus col·legues, ni els meus empleats, ni els meus clients, ni per descomptat els meus alumnes, es comportaven així, ni tan sols aproximadament. De seguida em vaig adonar que els processos mentals no s'adaptaven stricto sensu a les lleis de la lògica. És per això que en l'actualitat l'anomenada neuroeconomia investiga les bases cerebrals dels processos de presa de decisions des d'un vessant diferent.

Així, milions d'espanyols han estat cridats recentment a les urnes en unes eleccions. Si les persones fóssim decisors racionals, ens hauríem llegit els programes de la totalitat dels partits, hauríem investigat el seu grau de compliment en comicis anteriors i hauríem analitzat la integritat dels seus líders. Però no fem res d'això. Fins i tot veiem normal que en els debats televisats entre ells apel·lin a eslògans viscerals en lloc de fer propostes concretes...

L'any 1997 les meves dues ànimes, la de docent i la d'executiu, van confluir en l'encàrrec que em va fer una Escola de Negocis perquè impartís un curs d'habilitats directives. Era un repte apassionant. Em vaig preparar els mòduls que versaven sobre lideratge, gestió d'equips d'alt rendiment, tècniques de negociació, gestió del temps i comunicació. En concret, al mòdul de negociació vam treballar a fons el model de negociació cooperativa de la Harvard Business School amb el mètode de cas, el qual incloïa diversos role-plays. Entre els assistents va destacar amb llum pròpia un empresari, casualment amic meu.

Mesos després, dinant amb ell, em va explicar amb orgull com havia literalment esclafat el seu adversari en una negociació recent. Mentre l'escoltava vaig vaticinar que aquesta victòria de curt termini esdevindria pírrica a mitjà termini i es capgiraria contra ell (com malauradament va succeir). Vaig sentir una immensa frustració professional, ja que no havia aplicat cap de les tècniques que havíem treballat en el curs esmentat i que, en aparença, ell havia après millor que ningú.

Poc després vaig ser pare i vaig sentir l'enorme responsabilitat de criar bé la meva filla. Desitjava que fos feliç, bona persona, intel·ligent (en el sentit de prendre decisions encertades a la vida) i pròspera, és a dir, capaç de generar i aportar valor. Els meus dubtes sobre la formació racional de les persones van cristal·litzar: per què destinar tant de temps a l'educació del conscient si, a l'hora de la veritat, el que condiciona allò que fem, i fins i tot què pensem, és inconscient?

He dedicat aquests darrers vint anys de la meva vida a esbrinar com educar l'inconscient per augmentar la probabilitat que les nostres ocurrències siguin valuoses, que les nostres emocions esdevinguin funcionals i que els nostres sentiments no ens amarguin la vida. He ideat en aquest sentit la Programació Neurocal·ligràfica i em sento molt honorat per UManresa-FUB, i en concret molt agraït a Jordi Conca i Jordi Rojas, per haver-me encarregat l'assignatura Gestió del Talent dins els estudis del grau, amb què conferim formació als alumnes, i ens atrevim a promoure una transformació perquè l'empresa d'avui demana tant grans professionals com persones dotades d'una bona intel·ligència emocional, creatives i amb un caràcter de líders naturals.