El sector empresarial del Bages va recuperar el 2017 el seu dinamisme en superar els nivells del valor afegit brut (VAB) d'una dècada enrere, abans de la crisi. Així, si el 2007 aquest era de 2.904 milions d'euros, el 2017 ja va superar per poc els 3.000 milions. La recuperació s'ha basaat en la rellevància de la indústria a la comarca, superior a la mitjana catalana, que li ha permès mantenir el pes global bagenc en el conjunt català, del qual representa a l'entorn del 2% tant en nombre d'empreses com en ocupació i VAB, el romanent de les empreses per destinar a salaris, inversió i R+D.

Amb tot, si el 2017 el Bages va consolidar la recuperació iniciada tres anys abans en l'increment del VAB i del nombre d'ocupats, s'estanca quant a la creació d'empreses. Així, el 2017 el Bages registrava 11.246 empreses privades, quaranta-una més que l'any anterior i 1.370 menys que el 2007. En termes interanuals, això suposa un minso creixement del 0,37%; en el global del període estudiat, 2013-2017, l'increment és de l'1,28%. Respecte de Catalunya, el Bages experimenta una evolució negativa, en passar de suposar el 2013 el 2,27% del total d'empreses catalanes al 2,16% registrat el 2017.

Aquestes són algunes de les conclusions que s'extreuen de l'estudi Creixement econòmic i activitat empresarial al Bages, elaborat per la Cambra de Comerç de Manresa amb el suport de l'Ajuntament de Manresa i presentat ahir a diferents agents econòmics de la comarca per la presidenta de la Cambra, Sílvia Gratacòs; la regidora d'Ocupació i Emprenedoria de l'Ajuntament de Manresa, Cristina Cruz; i el tècnic de Comerç Internacional de la Cambra, Jaume Ferrer.

Segons Ferrer, la manca d'un creixement substancial en el nombre de centres de treball és degut, principalment, a la prevalença de la indústria a la comarca, un sector que requereix més inversió per a la creació d'empreses. Segons l'estudi, aquesta comparativa respecte del conjunt català en el període analitzat (2013-2017) és l'única en què el Bages queda per sota de la mitjana del país. La solució a l'estancament seria, segons Ferrer, l'atracció d'empreses foranes, un objectiu en el qual tant la Cambra com l'Ajuntament van assegurar ahir estar-hi treballant, tot i que no van poder avançar resultats tangibles.

Segons l'estudi cameral, el teixit econòmic del Bages mostra més dinamisme que el català, especialment en la productivitat de les empreses i en termes de generació d'ocupació. Tot i l'estancament en la creació de centres de treball, les empreses bagenques guanyen dimensió (també respecte de la mitjana catalana), en créixer en quatre anys la seva mitjana d'empleats de 4,5 a prop de 5. Amb tot, va apuntar Ferrer, una mida insuficient per competir amb les grans regions econòmiques del continent, com França o Alemanya, on les ràtios de treballador per empresa es disparen per sobre dels 15.

L'estudi de la Cambra posa de manifest el pes de la indústria, sector que representa el 12,6% de les empreses de la comarca però prop del 30% de l'ocupació i genera més del 40% del VAB. «Som el cinturó industrial de Barcelona, juntament amb l'Anoia, Osona i el Vallès», va apuntar Jaume Ferrer.

Amb tot, la indústria local manté, com en anys anteriors, la seva dependència de l'automoció, ja que un terç dels clients finals de les indústries del territori pertanyen a aquest sector. Un entorn, recordava ahir Ferrer, que té els seus centres de decisió lluny del Bages i que, a més, està experimentant un procés de «disrupció tecnològica», així com de model de negoci i de competència internacional, amb l'emergència de països com el Marroc, on grans companyies com Renault i Peugeot ja hi han ubicat plantes productives.

Si s'obre la competència externa, el Bages ha respòs bé al repte, en augmentar el nombre d'empreses exportadores, que el 2017 va suposar el 10,6% del total, set dècimes més que un any enrere. Amb aquest registre, el Bages se situa per sobre del conjunt català, on el percentatge d'empreses exportadores és del 10,1%. En el sector industrial, la taxa d'internacionalització augmenta fins al 27% al Bages, amb subsectors encara amb registres superiors, com és la indústria química, la mineria o l'agroalimentari, a més del tèxtil, un entorn industrial que «sorprèn» pels seus registres tot i haver experimentat profundament totes les crisis recents, segons va assenyalar Ferrer.

En conjunt, i tot i el bon comportament experimentat el 2017 (i malgrat els condicionants que suposa una activitat productiva amb una forta concentració a la indústria i també dels serveis, i amb un endeutament millorat però encara de risc en una quarta part de les empreses, amb registres per sobre del 80% respecte del passiu), el Bages es veu «amenaçat per un canvi de paradigma», va apuntar Sílvia Gratacòs, i, per tant, s'enfronta a un repte com és l'adaptació a la indústria 4.0. «Ja no és qüestió de conscienciació, sinó de dotar d'eines el sector», va dir la presidenta de la Cambra.