L'Aliança Lliure Europea, associació de partits progressistes i autodeterministes europeus integrada al grup Verd del Parlament Europeu, ha realitzat recentment un seminari sobre la gestió dels béns comuns i l'aigua a Komárom (Eslovàquia). Allà es defensà l'adopció de mètodes innovadors per a l'autogovern local, per contribuir en el desenvolupament de les eines de democràcia participativa i l'apoderament dels ciutadans.
Segons el seminari, la gestió pública de béns comuns, com l'aigua, ofereix una oportunitat per reforçar l'autogovern local i permet als ciutadans, les ONG i les organitzacions de la societat cívica tenir un paper més actiu en el procés de presa de decisions polítiques, i implementar així el dret a l'autodeterminació en l'àmbit local i regional.
En el cas de l'aigua, la gestió de béns comuns dona a les ciutats la possibilitat d'establir un autogovern molt local, de vegades comunitari, amb un recurs que té una rellevància global, va dir el president de l'Observatori Permanent de Béns Comuns, el Dr. Giuseppe Micciarelli. Es va explicar el cas de Nàpols, on, després d'un referèndum, es va convertir en la primera gran ciutat d'Itàlia que va establir l'aigua com a bé comú i va negar la seva privatització. Com a conseqüència, en els darrers anys la normativa local sobre gestió de l'aigua és el resultat de grans acords entre els moviments de la societat cívica, els regidors i els funcionaris.
En aquest sentit, l'Observatori Permanent de Béns Comuns ha donat veu a la societat cívica i als activistes mitjançant la seva participació al seu consell, que s'encarrega de dictaminar sobre tots els actes administratius relacionats amb els béns comuns, la democràcia participativa i els drets fonamentals a la ciutat.
Un activista eslovac del Moviment Europeu de l'Aigua, Stefan Valo, també va participar en el seminari per explicar com va aconseguir posar en pràctica diferents projectes sobre la recuperació dels boscos a Europa, mitjançant un sistema de gestió de l'aigua que cobreix inundacions i sequeres. «La reducció de les emissions de gasos d'efecte hivernacle no frenarà l'escalfament global. Mirem sota els nostres peus, al terra que drenem cada dia comprimint el sòl i creant pendents artificials. La radiació solar escalfa ràpidament el sòl drenat i es produeix un escalfament global. Amb la introducció de solucions tècniques, podem retenir nombrosos volums d'aigua als continents», va dir Valo.
La ponència de Valo continuava afirmant que els nostres continents aniran mancats d'aigua. És un problema important que, segons molts científics, és causat per una major evaporació. Però, tanmateix, per trobar una altra causa real hem de mirar també sota els nostres peus: és l'aigua de pluja escorreguda dels continents.
La terra en estat natural actua amb una extensa xarxa de porus que vehiculen cap als dipòsits d'aigua potable, alimentant les arrels, els corrents i les fonts d'aigua sub-terrània. En canvi, el sòl comprimit impedeix que l'aigua de la pluja s'enfonsi a ter-ra, i li permet escapar-se ràpidament per la superfície fins a les zones més baixes, i provocar inundacions i fluir cap als oceans. Els porus comprimits o trencats ja no són capaços de complir la seva funció i, en canvi, estan drenant el paisatge.
Valo va afirmar que, per exemple, el 3% del sòl a Eslovàquia està comprimit i amb el 4,7% de les zones construïdes. Segons dades oficials, Eslovàquia té 42.993 km de carreteres i 40.300 km de camins forestals i uns 6.000 km de pistes en els desguassos dels canals. Per tant, la longitud total de les pistes de drenatge a Eslovàquia és d'uns 89.300 km. Afegint-hi altres pistes comprimides, Eslovàquia es drena amb uns 210.000 km de canals en total. I això significa un atac mortal a les capes freàtiques.
I al factor de les pistes artificials de drenatge s'ha d'afegir la tecnificació irracional dels sistemes de conreu agrícola. On les pràctiques que s'estan imposant tendeixen també a comprimir en excés la terra. S'abandonen en bé de l'eficiència les posicions horitzontals de les feixes, que esdevenen grans camps en pendent, molts cops llaurats sense tenir present la direcció de l'aigua torrencial. Si passegem vora els nostres camps, ens adonem de l'abandó de les rases tradicionals que vehiculaven feixa a feixa l'aigua sobrant. Ara, la compressió excessiva de la terra més l'absència de rases com cal provoca com a mínim tres efectes nefastos: l'erosió sistemàtica dels camps amb xaragalls, la pèrdua de la terra més fèrtil i la no retenció d'aigua cap a les capes profundes i els aqüífers.
En fi, com veuen vostès, el CO 2 només és un dels problemes a què ens enfrontem.
