El 21,3% de la població metropolitana de Barcelona viu en risc de pobresa tot i l'augment de les rendes familiars dels últims dos anys, segons un informe presentat ahir sobre els ingressos, les desigualtats socials i el risc d'exclusió social a la metròpoli.

L'estudi Estadístiques metropolitanes sobre condiciones de vida 2017-2018, elaborat per l'Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB), es realitza anualment i té en compte indicadors com l'accés a l'habitatge, un els augments de costos més significatius.

El director de l'IERMB, Ricard Gomà, va explicar que «hi ha hagut una reactivació en termes de renda, de manera que entre 2017-2018 la renda anual neta mitjana ha pujat el 3,1% respecte a l'any 2016-2017», però que això no s'ha traduït en una millora dels estàndards de pobresa. «A causa de l'augment de la renda -ha dit Gomà-, el llindar de pobresa, que l'Eurostat fixa en el 60% de la mitjana dels ingressos, s'ha incrementat, de manera que hi ha més persones que viuen per sota del que marca aquest percentatge».

Els costos associats a l'habitatge han estat un factor important en aquest augment, ja que les despeses mensuals mitjanes associades a les llars han pujat de 450 a 469 euros aquest any, el 4,1%, al que cal afegir la pujada del preu del lloguer, sobretot al municipi barceloní.

Entre les persones en risc de pobresa hi ha diferències significatives segons les seves característiques socials, de manera que hi ha una gran asimetria si es té en compte l'edat, la procedència, el nivell d'estudis i la situació laboral. «Els menors de setze anys és el grup d'edat més afectat per la pobresa relativa. Així mateix, les persones migrades són més vulnerables que les autòctones, i de les autòctones, les que només tenen estudis bàsics tenen més risc de pobresa. Quant a la situació laboral, els aturats són els més afectats», va raonar Gomà.

Aquestes dades varien enormement quan s'apliquen transferències socials com les pensions o l'atur, de manera que durant l'any 2017-2018 la població metropolitana de Barcelona en risc de pobresa va passar de suposar el 42,4% abans d'aquestes transferències al 21,3% després de la seva prestació.