El Govern ha fixat en 1.239,5 euros mensuals el salari mínim que haurien de percebre els treballadors de Catalunya, una quantitat que supera en 340 euros els 900 del salari mínim interprofessional (SMI) que marca el Govern central i que regeix per a tot Espanya.

El vicepresident i conseller d'Economia, Pere Aragonès, i el conseller de Treball i Afers Socials, Chakir el Homrani, van presentar ahir davant del ple del Consell de Relacions Laborals l'estudi que quantifica el salari mínim que el Govern considera que hauria de tenir Catalunya.

Després de la reunió, Aragonès va afirmar en conferència de premsa que, com a primer pas, la Generalitat farà un estudi de l'impacte que tindria en els seus comptes aplicar aquest salari mínim a l'administració catalana i incloure'l com a requisit en les contractacions públiques, i proposarà, després, un calendari d'aplicació.

El salari mínim espanyol actual és «insuficient», segons l'opinió del Govern, per respondre a les necessitats de la ciutadania a Catalunya atès que el cost de la vida és més alt. «Un país que es vol just i lliure no pot tenir treballadors pobres», va dir Aragonès. El vicepresident de la Generalitat va lamentar que una mica més del 14% dels treballadors «no poden viure dignament» a Catalunya tot i tenir feina. «Com a Govern no ho podem permetre. Ho hem de combatre, i fixar quin hauria de ser el salari mínim és el primer pas».

Aragonès reconeix que Catalunya no té competències per instaurar un salari mínim, tot i que es mostra convençut que serà possible arribar a un acord amb sindicats i patronals per establir una remuneració mínima en un termini de temps que no va concretar, tot i que va advertir que «no es pot fer de la nit al dia» i que podria requerir fins i tot alguns anys.

De moment, el Govern català anima els agents socials a considerar els beneficis d'un salari mínim més alt, com la millora de la capacitat adquisitiva de la ciutadania, i es compromet a aplicar aquests 1.239 euros de salari mínim en el sector públic que depèn de la Generalitat i a introduir-lo com a requisit en els processos de contractacions públiques.

Aquestes dues últimes mesures tindran un impacte en els comptes de la Generalitat que Aragonès avança que encara s'han d'estudiar.