3 hores cada 4 setmanes

Si us hi fixeu, ens passem el dia parlant de temps, del meteorològic i del cronològic. Tots dos formen part de la nostra quotidianitat i juguen a alterar-nos l'estat d'ànim.

Del temps meteorològic moltes vegades en parlem de manera resignada, fa el que fa i ens hi adaptem amb més o menys destresa, però del temps cronològic, encara que n'hem inventat les unitats de mesura, sovint manifestem les dificultats per gestionar-lo, o per gaudir-lo. De fet, hi ha dues coses que sabem del tot certes, que el temps per viure és finit i que per viure el temps que tenim, necessitem alimentar-nos.

Temps i aliments són elements bàsics del nostre dia a dia que acostumen a portar-nos de corcoll. Trobar temps per comprar com i on voldríem, o per cuinar quan tenim de tot menys ganes de pensar-hi, de vegades no resulta feina fàcil.

Destinar temps a alimentar-nos, és un acte d'amor cap a nosaltres mateixos quan ho fem sols, i cap als altres quan ho fem acompanyats i que dura molta més estona que la del mateix fet de menjar: planificar els àpats, adquirir els aliments, conservar-los, preparar-los...

Sabem, i cada vegada de manera més precisa, de la importància de la qualitat dels aliments, del seu ús i conservació i de l'impacte que tenen en la nostra salut i en la del nostre entorn. A la vegada sabem, que els índex d'una bona qualitat de vida tenen a veure amb el temps que destinem a cuidar-nos i a alimentar-nos de manera saludable. També sabem de les dificultats dels productors i productores de viure dignament de la seva feina pels tractes abusius de la indústria agroalimentària, i també cada vegada tenim més consciència que amb les nostres decisions, les quotidianes, podem canviar allò que és millorable si ho fem moltes persones a la vegada.

Per això és necessari que existeixin projectes i propostes que ens interpel·lin directament i que tinguin una incidència directa en allò bàsic per tenir una millor qualitat de vida: aliments saludables, preservació mediambiental, xarxa relacional...

Aquesta és la proposta que ens fa el Supermercat Cooperatiu de Manresa, ser moltes persones amb ganes de dominar el nostre consum alimentari i de productes de la llar, per incidir en un model amb un impacte positiu i directe en la nostra salut i en la del nostre entorn, i no amb qui es vol lucrar amb recursos de necessitat bàsica. Aquesta, com qualsevol altra de les propostes encaminades a la sobirania alimentària, ens permeten apropiar-nos com a ciutadans dels elements bàsics per viure, des de models de gestió compartida, amb coresponsabilitat i eficiència i amb eines que han de ser satisfactòries per les persones que en formen part. Perquè es fa necessari tenir propostes de consum que no es basin en el fet d'especular amb qüestions essencials per mantenir-nos vius, perquè es fa necessari trobar espais per destinar-nos temps i fer-ho de manera compartida, que tinguin incidència directa en la nostra felicitat, que procurin per la sostenibilitat, que ens facin despertar el sentit comú i que ens apropin al territori per preservar-lo i garantir-nos la traçabilitat d'allò que gastem.

Destinar 3 hores cada 4 setmanes és el 0,67% de temps hàbil en aquest període per aportar en el projecte de supermercat, i que permetran apropiar-nos de la nostra cura de manera col·lectiva. Jo ja les he trobat.