15 de desembre de 2019
15.12.2019

«Ara les oficines tendeixen a ser més cases, l'espai es fa servir per captar i fidelitzar talent»

El president del grup Actiu diu que «podríem asseure'ns millor, cuidar la postura i aprendre a utilitzar d'una manera òptima la prestació de la cadira, alguna ja calcula el pes i moviments de la persona»

14.12.2019 | 22:33
Berbegal al modern complex d'oficines del parc empresarial construït al cor de la Vall de la Joguina

Com se li va ocórrer la idea de fer mobles per a televisors?

Vam començar fent mobles per encàrrec, però, per generar una marca i tenir personalitat, havíem de fer un producte en sèrie. Quin? Calia pensar en la inquietud de la societat. Si vèiem el que el mercat demanaria, aquí tindríem feina. En aquesta època –a mitjan 70– les famílies guanyaven poder adquisitiu i les cases incorporaven el televisor. Es posava damunt de la taula del menjador perquè no hi havia un moble específic. El vam fer nosaltres. Innovem amb la tecnologia i n'arribem a fer milers. Al cap de dos o tres anys, el nostre telebar era internacional, perquè vam evolucionar fabricant models diferents entorn del mateix concepte. Era petit i molt actualitzat, podia tenir espai per al televisor, el vídeo o els cassets i, fins i tot, per posar-hi les ampolletes. Vam començar venent-ne als països àrabs i també en vam vendre als alemanys, que, encara que ens portaven uns anys d'avantatge, no disposaven d'aquest producte. Després, quan agafes un espai, l'amplies en tot el recorregut de l'oferta. També hi havia els elements de la cadena de so o els perifèrics que es generaven per als CD. Aquí vam fer tota una sèrie. Aquest va ser el primer impuls.

Com passa a l'oficina?

Un cop desenvolupem el mobiliari per a televisors, trobem que era molt fàcil generar un projecte industrial per atendre el que la gent necessitava. Què era? Als 80, la informàtica. Apareixen els Amstrad a les cases, per a la formació o el joc. Vam creure que seria un element fonamental en el futur i, si vam fer milers de peces de televisor, aquí en vam fer el doble de milers. En un espai reduït, podies tenir-ho tot: la pantalla, teclat, els CD, arxius?, elements per cobrir les necessitats de cada operari en diversos models i grandàries. I ho desenvolupem amb tots els perifèrics. Un cop definit el procés productiu, enfocat a la informàtica, calia complementar-lo: cadires amb rodes o calaixos o auxiliars per a l'administració, tant personal com d'oficina. A partir d'aquí, comencem a fer taules. Si el creixement va ser exponencial en els 70, una dècada després havíem multiplicat per tres o quatre la infraestructura, mitjans i persones. El producte era nou a tot el món, era reduït i no resultava complex fer-lo i els perifèrics donaven l'oportunitat de fer desenvolupaments en motlles per produir de manera dinàmica. Érem líders, vam vendre fins i tot a Austràlia. Als 90, quan Espanya encara no era internacional, ja arribàvem a 35 països.

Sempre fabricant en sèrie?

La nostra empresa neix en un espai on la producció està basada en la tecnologia productiva: la Vall de la Joguina. Al principi, es feien de manera manual, però evoluciona en centenars de tallers dedicats al desenvolupament de motlles. El moble sempre ha estat molt artesà, amb una producció molt limitada i nosaltres vam recollir la influència de la joguina: vam fer motlles per a diferents tipus de productes d'injecció, tant en metall, com en alumini, com en plàstics.

I arriba la crisi del 2008.

Vam néixer curats de les crisis, perquè la del 74, la del petroli, ens va agafar en un desenvolupament industrial, amb l'esforç i la creativitat que ja generàvem, però sense recursos. En aquest moment, els tipus d'interès estaven en el 20%. Aquí ens vam acostumar i vam entendre el que és un projecte empresarial, on tens dificultats i oportunitats que has d'aprofitar. Després, la crisi del 82 també va tenir el seu efecte. I la del 93, la de 2003 o la del 2008.

El 2008 es tanquen moltes empreses. El negoci se'n ressent?

Estàvem immersos en la producció d'oficines o diferents llocs públics, com auditoris, aeroports o universitats. Creixíem molt, com tothom, fins que, el 2008, va caure un 80% l'oportunitat de negoci en el nostre sector. Nosaltres érem en quaranta països, però la crisi era internacional, encara que Espanya va trigar molt més a recuperar-se. Del 2008 al 2011 van ser anys molt crítics, vam caure un 60%. Vam poder sostenir-ho en aquest nivell. Va baixar la producció i la facturació, però vam mantenir la productivitat, la qual cosa ens va permetre anar guanyant a poc a poc quota de mercat i generar ingressos per obtenir benefici, encara que, lògicament, molt inferior. Des d'aquí, ens recuperem lentament i el 2013 ja vam créixer un 20%. El 14 i el 15 recuperem la nostra situació de producció.

Com van sortir de la crisi?

Vam haver de redefinir la nostra política de mercat. Des del 2008, ens comprometem a participar en tots els projectes, petits o grans. Fins i tot agafem productes específics que no estaven normalitzats en la nostra oferta. Amb això, comencem a créixer en una àrea nova d'activitat, difícil per als qui no dominaven tots els materials i processos productius.

Venien mobles d'oficina i ara dissenyen les oficines.

Efectivament, ara fem projectes. El canvi es produeix progressivament. Com que la venda de producte normalitzat havia baixat moltíssim, havíem de fer el que ningú volia fer: productes específics per a projectes concrets en els quals la productivitat s'interromp, per la qual cosa repercuteix en la facturació. La cultura de l'empresa canvia radicalment.

Ara es nota la desacceleració?

Els últims anys, la problemàtica no ve d'una crisi, sinó d'un canvi cultural i de mercats. Les noves tecnologies han interromput la normalitat de les empreses. La gestió empresarial és cada vegada més complexa, cada vegada necessites més eines que et permetin tenir una visió adequada del futur. Tots els coneixements informàtics que teníem establerts, que eren potentíssims, que generaven informació i ens permetien actuar, han quedat curts per mostrar-nos què passa i poder decidir què podem fer.

Però les empreses continuen necessitant espais de treball.

Una cosa és el que el mercat necessita i una altra com abordes aquest mercat. El que necessita el mercat és que li donis solucions per disposar d'espais de treball més amables, més col·laboratius, que trenquin l'estancament i tancament d'abans.

Les noves oficines ja no tenen parets ni portes.

Abans et demanaven una taula gran de despatx per al cap i una altra per a la secretària. Ara l'espai és molt més flexible i dinàmic. Nosaltres ho definim amb el concepte coworking. Preval la relació entre les persones, compartir experiències, és dinàmic. També han canviat els hàbits i el lideratge a les empreses. Abans era vertical, ara és molt més horitzontal. Cada vegada som més els que treballem com start-ups, el procés és més col·laboratiu i transversal. Un entra i un altre surt, fins i tot pots rebre per telèfon el missatge que un espai queda lliure per poder anar-hi. La tecnologia ha irromput amb molta força en el mercat i aquestes dades fan prendre decisions, tant quant a l'organització de la mateixa empresa com pel que fa a l'empleat. A Madrid, per exemple, alguns dies no vas a l'oficina, pots treballar en un coworking en una cafeteria o des de casa teva. I tot això influeix en el disseny de les nostres oficines, que és molt més obert i col·laboratiu.

Triï un dels milers de productes que ha desenvolupat.

Un programa de taules, Arkitec. És un canvi de gran valor. La seva arquitectura i el desenvolupament dels materials que hi utilitzem han generat un producte de gran prestigi. Continua sent actual, malgrat que fa més de quinze anys que està al mercat. Un clàssic.

Les cadires del treball són dolentes o és que ens asseiem malament?

Podríem asseure'ns millor, cuidar la nostra postura i aprendre a utilitzar d'una manera més optima les prestacions que ofereixen les cadires. Avui dia, a Actiu i a les empreses líders en aquest sector, estem desenvolupant cadires que permeten generar confort sense haver de manipular-les.

Quina és la millor cadira?

Una TNK Flex, que és una cadira que et dona el confort i l'ergonomia que el cos necessita pel mateix moviment de la persona. T'acompanya i et subjecta. Et calcula el pes, els moviments cap als costats o la inclinació. Només has de fer servir l'element d'elevació d'altura segons les cames de cadascú. La TNK Flex se t'adapta al cos i és flexible en funció del pes. Al principi, fèiem cadires de mercat, amb unes funcionalitats establertes. Amb la TNK comencem a innovar, a fer servir la tecnologia per aportar una millora qualitativa, una sensació de confort i estabilitat. I hi ha un desenvolupament més: Next, un projecte que integra la tecnologia al mobiliari a través de sensors IoT [sigla en anglès d'internet de les coses], analitza dades i ofereix millores com «fa molta estona que estàs assegut, camina una mica». Aporta dades en temps real sobre l'ús d'una instal·lació, és el futur, la smart office.

Abans es demanaven fustes nobles, com canvia el disseny?

És més operatiu. Els espais de treball als 70 s'heretaven del passat, durant trenta anys es mantenia la mateixa taula, perquè no se solen gastar. Potser es renovava una cadira, perquè es trencava una roda. O, fins i tot, ni per això. Ningú es preocupava de les oficines, només del procés productiu. Eren un element auxiliar, no generaven inquietud a ningú. Les màquines sí, perquè produïen, facturaven. Nosaltres irrompem a l'oficina perquè els nostres mobles eren el suport de les noves tecnologies que havien d'incorporar. Als 80 s'introdueixen els ordinadors i les administracions van comptant amb aquestes eines. I ja als 90, perquè les grans companyies no tenen cap altra opció que millorar la seva estructura per tenir coneixement del mercat i ser competitives. Són les grans les que fan els primers passos, perquè la seva visió és més global. Comencen a usar programes i eines de maneig de dades que els permetin controlar la seva estructura i saber què passa al món. El 2000, les petites i mitjanes comencen a fer servir aquests programes reconeguts en l'àmbit internacional que faciliten la definició de la seva estructura administrativa i del mercat. Amb això, comença a evolucionar la cultura de les persones en l'àmbit de les empreses. A la part productiva, ja s'havien incorporat sistemes electrònics que permetien elevar la productivitat. En l'Administració, aquesta nova cultura s'estableix al llarg de la crisi. Les noves tecnologies generen noves fórmules de treball i per a això es requereixen nous espais, noves taules i suports. A més, a les empreses ja sí que els preocupa tenir una oficina que doni bona imatge. Van entendre que, per generar confiança, la productivitat ja no és l'única cosa important, també ho és la imatge que puguin oferir les seves instal·lacions. Fa no gaires anys, anaves a un banc i veies el taulell i el caixer. I, darrere, hi havia unes taules on tothom estava assegut i el director tancat en una habitació, no sortia. A partir del 2000, es comencen a treure els taulels i a obrir les taules a la gent, que ja interactua amb l'operador, i el director surt a les empreses a buscar negoci. Canvia la societat. Amb el nou segle, canvia la fórmula de treball.

S'adonen que afavoreixen el clima de treball?

L'espai no és exclusiu, pot ser compartit amb persones que poden alternar els llocs, perquè la tecnologia ho permet. A Actiu estem incorporant a aquesta nova empresa espais col·laboratius que els arquitectes desenvolupen en funció de les seves necessitats. Fem projectes per a tot tipus d'empreses. Per a una de deu empleats, solen ser projectes petits en els quals fas servir elements més coquetons, on l'espai de treball és fresc, amable i la relació personal ajuda a millorar el coneixement. Intentes ajudar a obrir la visió. En grans empreses, hi ha espais més nodrits, operatius i més oberts. El concepte és el coworking, una zona de treball compartida: coordinar, dialogar, planificar.

És a dir, els espais no s'orienten a la persona, sinó a la funció que es desenvolupa en ells?

Exacte. En el marc de la filosofia de cool working, un terme desenvolupat i registrat per Actiu per definir els nous espais que dissenya, determinem cinc estils de treball: socialització, col·laboració, concentració, privacitat i aprenentatge. El disseny i el mobiliari han d'afavorir aquestes necessitats, que a cada empresa són diferents. En zona d'aprenentatge, per exemple, hi ha taules abatibles o pissarres. El de socialització és més soft. Ara, les oficines tendeixen a ser més casa, més cafeteria. Al principi dels 2000, les grans corporacions es transformaven, sobretot de cara a l'exterior, molt orientades al seu client. Ara, el focus està posat en les persones, en el client intern. S'utilitza l'espai com un sou emocional, per captar i fidelitzar talent. Moltes persones venen a treballar a Actiu perquè els agrada el projecte i els nostres valors. Però l'espai també és molt motivador. Aspectes com la llum, el color, l'acústica o els materials es valoren cada vegada més.

Què ofereix Actiu que no tinguin altres empreses?

El nostre parc empresarial, per exemple, reuneix una sèrie de valors que van alineats amb el que ha estat la filosofia Actiu en tota la seva trajectòria: família, persones, benestar i sostenibilitat. Quan es va fer, el 2003, es van desenvolupar instal·lacions respectuoses amb el medi ambient, on l'arquitectura i l'entorn t'agraden, ajuden al fet que la feina sigui més oberta. De fet, després de desenvolupar el parc vam fer anàlisi dels mesuraments mediambientals que havíem aconseguit.

I quin és el resultat?

Als 200.000 metres quadrats que té el parc, hi ha zones verdes, espais lúdics, edificis singulars per a l'activitat productiva o logística i l'edifici corporatiu. Només en 80.000 metres quadrats, menys de la meitat, s'aixequen edificacions. La resta es destina, per exemple, a l'exercici de l'esport dels mateixos empleats o a la recollida i emmagatzematge d'aigua de pluja. Amb els sostres solars, generem milions de quilowatts d'energia neta. Amb el nostre sobrant d'energia, que bolquem a la xarxa, proveïm uns sis mil habitants. Hi ha una altra zona de menjadors i un gimnàs. Al municipi i als terrenys confrontants, tenim 50.000 metres de naus productives i aquest parc industrial completa aquests polígons externs.

No semblen tenir res a envejar a les ciutats financeres o de les empreses de l'Ibex...

I es projecta el 2003, abans que moltes ho fessin. Hi ha coses que hem fet sempre per pur sentit comú. Els edificis recullen l'aigua, perquè aquí mai plou. Tenen plaques fotovoltaiques, perquè hi fa molt sol. Reutilitzem els plàstics i els reincorporem al procés productiu i reduïm l'embalatge per retallar els costos. Hi ha moltes empreses que han hagut de crear el concepte de sostenibilitat a través del màrqueting i la comunicació, però aquí ja estava. Nosaltres, simplement, el vam haver d'explicar. Després del 2008, quan inaugurem aquest parc, vam anar a un congrés als Estats Units. En aquell moment, l'equip d'Obama estava promovent els edificis sostenibles, autosuficients, que costessin menys als seus votants. És el concepte LEED. L'Empire States Building s'ha redissenyat precisament per a això, per ser definit com a LEED. A Espanya, només dos bancs van iniciar la construcció de les seves ciutats financeres sota els criteris d'aquesta certificació. Quan arribem aquí, després d'haver assistit al congrés, ens vam dir: «Segur que som LEED». Vam trucar a Richard Ellis i ens van dir que era impossible, perquè encara no havia tingut temps d'adoctrinar en la certificació LEED al nostre país. Encara així, van venir a examinar el parc. El procés va durar dos anys i, quan van acabar, van dir: això és Or. El director de LEED als Estats Units, Thomas Ghery, va venir a Castalla per comprovar-ho personalment, perquè no es podia creure que tinguéssim 85 punts d'una certificació que era americana, quan a Europa encara estaven començant a implantar-la. I perdíem punts perquè, com que els edificis ja estaven fets, no van poder avaluar les fonamentacions. Ens van donar la certificació en Or el 2011 i, set anys després, el 2018, seguint les seves recomanacions i fent les millores, arribem a la Platí.

És a dir, que ven espais agradables per treballar i prediquen amb l'exemple?

En el marc de la nostra tasca, del desenvolupament que fem per aportar a les oficines més qualitat i confort, vam pensar que la millor manera d'adaptar el procediment de cool working era experimentar-lo nosaltres. A partir d'aquí, també desenvolupem la certificació WELL. Si LEED representa una millora mediambiental de l'edifici i el seu entorn, el WELL representa el benestar de les persones: l'aire que respiren, l'ergonomia del mobiliari, en definitiva, el benestar que perceps al teu entorn de treball. Els criteris que s'avaluen són: aire, aigua, llum, confort, alimentació, moviment, mindfulness i biofília. Tots aquests elements t'ajuden a treballar i a sentir-te millor, et motiven. Ara mateix, només les grans corporacions estan treballant per aconseguir aquesta certificació. I a Actiu, després d'estar any i mig adaptant els procediments, hem obtingut el WELL Platí. LEED valora el contenidor i WELL, el que passa dins des d'una perspectiva de qualitat, de com el perceben les persones. Som l'única empresa del món que té les certificacions LEED i WELL Platí, les dues al mateix temps. Ara, la nostra experiència ens permet facilitar aquesta oportunitat als nostres clients.

De tot el que ha fet, de què se sent més orgullós?

Amb més o menys encert, he desenvolupat i gestionat projectes que poden aportar valor a la societat i he gaudit de tota la meva trajectòria. Ara, estic acompanyant la família, que és la segona generació. Són persones formades a la universitat, amb experiències prèvies de quatre o cinc anys fora d'aquesta empresa. Estan acompanyant equips que es preparen per al futur. Aquest és un projecte amb gran projecció en qüestió de marca i de valors. I jo seguiré aquí mentre em deixin.

Si aquí el que mana és vostè.

Vull que siguin ells els protagonistes reals, jo el que faig és acompanyar, influir en la gent, tractant d'involucrar-los en un projecte que té 51 anys.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook