22 de desembre de 2019
22.12.2019

servitització

«La servitització és el procés mitjançant el qual una empresa venedora de producte passa a vendre serveis»

21.12.2019 | 21:51
servitització

Gairebé sense adonar-nos-en un canvi econòmic va entrant a les nostres vides. No és una fi del cicle clàssic de creixement-recessió, és un canvi de model econòmic, que, tot i que els models teòrics havien previst, mai ens hauríem imaginat que seria una realitat. En efecte, per primer cop a la història ens apropem a la competència perfecta entre empreses, atès que la globalització i Internet han permès que la informació entre empreses i usuaris sigui gairebé perfecta i no imperfecta. La imperfecció en la informació permetia a empreses poder escapolir-se (encara que fos momentàniament) de la competència i vendre al client amb un marge que li permetés beneficis. Avui n'hi ha prou amb 3 clics per veure centenars de venedors del producte que es busca, i lògicament comprar al millor preu, ja no del barri de la ciutat, sinó del món. Lògicament això provoca que els marges pateixin i es vagi directament al mínim preu tècnic. Fet magnífic per als consumidors però terrorífic per a les empreses. Indicador d'això són els resultats econòmics que registren l'àmplia majoria de comerços electrònics.

En aquest escenari, gens encoratjador per a moltes empreses venedores de producte en el sentit més estricte, ha aparegut la servitització com a resposta. En essència, la servitització és el procés mitjançant el qual una empresa venedora de producte passa a vendre serveis. Pot semblar senzill i obvi, però en realitat és un viatge que comporta un canvi de model de negoci, ple d'escales i riscos que busca garantir la rendibilitat de l'empresa. El servei, per la seva naturalesa, es basa més en la confiança i en els intangibles que en el producte. En definitiva, és més intensiu en coneixement tàcit que explícit, i sens dubte això és una gran element a l'hora de ser competitius. De fons hi ha la idea que ja no volem adquirir coses, sinó que volem experiències que resolguin coses. Dit de manera planera, hi ha un canvi de mentalitat respecte del tenir (un cotxe) i del seu benefici (desplaçaments). El que proveeix satisfacció és poder desplaçar-se, no tenir un cotxe propi.

La servitització té diferents nivells o graduacions, a mesura que substituïm el producte pel servei. En un primer estadi, l'empresa ven el producte bàsic. Seria el punt de partida al qual s'afegeixen serveis complementaris (com ara garanties o manteniments). En aquest punt el producte continua sent del client i l'empresa li ofereix seguretat. Un segon nivell seria quan l'empresa continua venent el producte però es compromet amb el client a treballar conjuntament per treure'n el màxim rendiment. En aquest punt els acompanyaments, les formacions i els mentoratges són habituals. En el tercer estadi es produeix un canvi substancial i és que l'empresa ja no ven els equips sinó el que fa és vendre'n els beneficis. És l'anomenat pagar per ús. En aquest moment, l'empresa presta i factura els usos que el client fa, per exemple, quan paguem les fotocòpies que ha fet la fotocopiadora mensualment sense assumir el cost de la màquina. De fet, la màquina és de l'empresa que presta el servei, no del client. Un altre exemple són alguns hospitals catalans que ja no compren ni la roba que utilitzen en les seves intervencions quirúrgiques ni tan sols tenen bugaderia. Hi ha una empresa que presta el servei complet de proveir la roba, i és propietat de l'empresa proveïdora. L'hospital paga per cada servei quirúrgic que necessita, i així se centra exclusivament en allò que són experts: les operacions. Per acabar, el quart nivell és quan l'empresa proveïdora del servei s'integra amb el client, bo i conservant l'autonomia, i passa a ser un soci estratègic que factura en funció de l'èxit i/o rendiment, ja no pas per l'ús.

Una lectura superficial podria aparellar la servitització amb l'externalització, però aquest no n'és l'ànim, atès que el que es vol és construir valor afegit amb un servei a mida, i no una substitució de costos fixos per variables. En tot cas, aquesta transició és complexa perquè involucra temes fiscals, financers, legals i sobretot comercials, però sens dubte canvia el model de negoci que suposarà un aprenentatge organitzatiu molt gran.

Des de l'Associació d'Empresaris del Bulfalvent, i des de Simbiosi concretament, fa mesos que en fan promoció perquè, entre altres, la servitització té efecte sobre l'economia circular, i al capdavall cap al manteniment del teixit empresarial al territori.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit