Catalunya va ser la comunitat on menys va créixer el preu de l'habitatge de segona mà en el tancament del 2019, concretament l'1,13%, davant l'increment d'altres territoris, com les Illes Balears, on es va registrar el creixement més alt, amb el 8,87%, i la Comunitat de Madrid, amb el 8,18%, segons l'informe anual de preus de venda de pisos.com.

El desembre, l'habitatge a Catalunya va tenir un preu de 2.099 euros per metre quadrat, fet que representa un descens del 0,29%. Al conjunt de l'Estat, el preu de l'habitatge va registrar un augment del 2,33% coincidint amb el final d'any respecte al mateix mes del 2018. D'altra banda, Catalunya és el quart territori de l'Estat on l'habitatge és més car, al darrere de les Balears, amb 3.113 euros per metre quadrat.

Quant a les capitals catalanes, Girona va registrar el principal augment interanual, amb el 7,17% (2.362 euros per metre quadrat), mentre que Barcelona, el principal descens, amb el 7,05%, fet que també es va traduir en la quarta caiguda més important de l'Estat (4.451 euros). Pel que fa a Tarragona, es va produir un increment del 6,04% i a Lleida, un descens del 4,84%, amb una mitjana per metre quadrat de 1.541 euros i 1.143 euros, respectivament.

En el conjunt de l'Estat espa-nyol, les principals baixades van ser a La Rioja (-5,8%), Cantàbria (-2,3%) i Navarra (-2,2%).

Per províncies, les pujades interanuals més intenses es van donar a les Balears (8,8%), Madrid (8,2%) i Albacete (6,8%). En contraposició, Zamora (-11,2%), Lugo (-7,9%) i La Rioja (-5,8%) van ser les que més van reduir els seus preus d'un any a un altre. La província més cara va ser Guipúscoa (3.116 euros per metre quadrat), i la més barata, Conca (711 euros per metre quadrat).

Segons el director d'Estudis de pisos.com, Ferran Font, totes aquestes dades confirmen que s'ha reforçat la tendència cap a la moderació.

«Hem estat testimonis de com les pujades en les grans ciutats s'han anat refredant fins a dibuixar un escenari en el qual els ascensos de dos dígits s'han reservat únicament per als districtes de les zones més calentes», subratlla Font, que assenyala que els preus han estat influïts pels canvis en la normativa hipotecària i la incertesa política.