Ser a la feina no equival a treballar. Quan es dedica part de la jornada laboral a altres funcions que no són pròpies de la feina és el que en termes laborals es coneix com a «presentisme». Segons un estudi d'Adecco del 2019, el 30,8% de les empreses espanyoles ha detectat pràctiques de «presentisme». «Això pot succeir per falta d'ètica de la feina, quan el treballador s'escapoleix de les seves tasques, però també quan la direcció valora més les hores de presència que la quantitat i qualitat de la feina feta», afirma Eva Rimbau, experta en recursos humans i professora dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC (Universitat Oberta de Catalu-nya). Per als experts és l'última opció la que dona el veritable significat del terme «presentisme»: estar al lloc de treball més temps del que s'hi hauria d'estar, tal com afirma la consultora de recursos humans.

Això vol dir que l'empleat està més hores a la feina que les establertes per setmana segons el contracte, que no gaudeix de les vacances de què disposa o que no demana la baixa quan està malalt. «És present al lloc de treball però no pot fer-la correctament perquè no ha descansat o està malalt», detalla Rimbau. Es converteix, doncs, en un treballador present però desconnectat, mentalment absent. Segons un informe d'OBS Business School del 2015 citat per la UOC, cada dia hi ha més empreses que detecten treballadors que no estan concentrats a la feina, encara que físicament siguin al seu lloc.

«Entre les possibles raons hi ha la inseguretat de l'ocupació, a causa dels expedients de regulació o altres processos de reestructuració de plantilles, el fet de tenir un contracte temporal que no se sap si es renovarà, etc.», explica Rimbau. «Si un empleat està vivint una situació d'aquest tipus, no vol marxar de la feina abans que els seus companys o caps per por d'un acomiadament, el que allarga innecessàriament la seva jornada de treball», adverteix Rimbau. L'estudi OBS Bussiness School alertava que el presentisme a Espanya ha crescut un 40% per la por de perdre el lloc de treball.

Així i tot, les causes no tenen per què recaure només en la por dels treballadors, sinó que també poden residir tant en l'organització com en els directius. En relació amb l'organització, segons Rimbau, pot donar-se perquè hi ha una cultura de treballar moltes hores que deriva dels fundadors de l'empresa i l'alta direcció, que estan «enamorats» del projecte i demanen la mateixa dedicació al seu personal. «També podria donar-se en empreses on hi ha realment una excessiva càrrega de treball perquè no es contracta les persones necessàries o no es posen els mitjans adequats», adverteix. Pel que fa als directius, pot ser que es doni perquè no saben concretar objectius i fer-los un seguiment. Llavors, «valoren si els seus treballadors són bons o dolents guiant-se principalment per les seves hores de presència», explica Rimbau.