És només un exemple del que aquesta nova tecnologia, unida a altres com el big data, pot suposar per al sector financer, un dels que més clarament estan apostant per esprémer al màxim les possibilitats de la digitalització, ja sigui per la competència que els ve de les grans tecnològiques o per la pròpia necessitat de millorar les seves ràtios de rendibilitat. Tots els grans bancs espanyols ja tenen divisions senceres dedicades a desenvolupar aquest tipus d'instruments, quan no han creat filials específiques per centrar-se en aquesta tasca, perquè s'hi juguen molt.
«Si ets capaç de predir que un client vol abandonar el banc, pots anticipar-te i actuar abans que es produeixi la pèrdua, el que sempre resulta més barat que recuperar-lo quan ja ha pres la decisió de marxar», explica el director de Màrqueting i Analytics Avançat de Clients de Banc Sabadell, Pier Paolo Rossi. I el mateix serveix a l'hora de detectar quan un client pot tenir problemes per pagar un préstec, o si les empreses de determinat sector tindran menys ingressos dels previstos en els propers mesos, el que pot aconsellar als gestors de crèdits que actuïn amb més precaució.
Milers de variables
Dades que poden procedir de les fonts més variades, des de la informació continguda en bases públiques, com el cadastre o l'Institut Nacional d'Estadística, sobre el nivell de renda o les característiques demogràfiques de la zona de residència del client, fins a altres de molt més privades.
De totes, les més importants són els mateixos comptes de l'usuari, on queda registrat com a cap altre lloc tot l'historial econòmic de qualsevol persona o negoci. «Al banc ja no li interessa que una empresa li porti els balanços anuals, que solen tenir informació de fa diversos mesos; ara volen que els donis accés a tots els teus comptes perquè aquí és on veuen tots els diners que han entrat i han sortit, el cash flow, que mostra molt més clarament la situació real de la companyia», explica.
Des del 14 de setembre passat, amb l'entrada en vigor de la nova normativa europea de pagaments PSD2, les entitats estan obligades a facilitar aquesta informació a la competència, sempre que el client ho autoritzi, el que ja està donant lloc a noves estratègies comercials.
Per exemple, el BBVA ja ofereix la possibilitat de tramitar crèdits ràpids en línia per a no clients, sense necessitat d'enviar cap tipus de documentació i sense haver d'obrir un compte a l'entitat. En té prou que el sol·licitant li doni accés a la resta de les seves posicions bancàries i assegura que pot respondre a la petició en només vuit hores.
Aquest també és el motiu que moltes entitats estiguin incorporant a les seves aplicacions i a la seva banca mòbil els anomenats agregadors, que permeten als clients operar des d'un únic lloc amb totes les seves entitats. Una manera d'aconseguir aquestes mateixes dades, encara que hi ha alguns operadors, com CaixaBank, que asseguren que només donen aquesta possibilitat com un servei afegit però que no exploten aquestes dades.
En qualsevol cas, cal destacar que els bancs no són els únics que poden tenir accés a aquests historials. Els ciutadans poden autoritzar que sol·liciti aquesta informació qualsevol empresa amb la qual treballen, cosa que obre la porta al fet que gegants com Amazon o Facebook entrin amb força en el segment financer.
Empremta digital
Als Estats Units ha estat el mateix Fons de Garantia de Dipòsits (Fedic) el que ha promogut investigacions sobre l'eficàcia d'incorporar al càlcul de risc dels clients l'anomenada empremta digital. És a dir, tenir en compte variables com el model de telèfon des del qual opera el client, si utilitza una companyia low cost o una de tradicional, o si ho fa des d'una wifi pública. També si el seu correu electrònic inclou els seus cognoms o bé si va fer moltes correccions a l'hora d'omplir la sol·licitud.
Futurible
