12 de gener de 2020
12.01.2020
Regió7

Ressaca de nadal

«Hi ha lloc per a polítiques públiques que intentin canviar el model de consum i reduir la nostra petjada de carboni»

12.01.2020 | 00:44
Grafit a Manresa

Les festes són un moment de celebració amb la família per a molts i, amb el canvi d'any, també un moment de reflexió. També són un moment de gran consum, com molt bé explica l'enginyós grafit trobat a Manresa que es veu a la imatge: menjars de gala, regals per totes bandes i viatges de Cap d'Any. Des de la perspectiva ambiental, tots aquests excessos també van associats a un impacte ambiental important: emissions de contaminants i gasos hivernacle així com també residus i deixalles.

Si prenem un punt de vista econòmic limitat i individualitzat, la solució a aquests problemes seria que totes aquestes coses costessin més diners mitjançant una taxa ambiental elevada. Menys gent es podria permetre els regals i, per tant, crearíem menys contaminació. Donada la creixent desigualtat al món, aquesta proposició sembla si més no cínica. Les desigualtats patents ja fan de les festes un període molt estressant per a moltes famílies, sense escola per a la canalla i aclaparats per mantenir «el ritme». Aquest ritme ve moltes vegades marcat pels mitjans de comunicació i els missatges a l'escola, que reforcen aquest model de consum.

Crec que hi ha lloc per a polítiques públiques que intentin canviar el model de consum i reduir la nostra petjada de carboni. Les polítiques públiques poden tenir un gran impacte en els nostres patrons de consum i civisme. Per exemple, quan jo era petita, es va fer un gran esforç per conscenciar la gent de les tres erres: reciclar, reutilitzar i reduir. Som una generació que vam sortir amb una capacitat de reciclar elevada, però les altres dues erres es van perdre pel camí. Nadal i les festes són una bona oportunitat per posar-les en pràctica.

No he pensat prou en el tema per concretar àmpliament com es podria articular, però us volia posar un exemple relacionat amb les joguines. Sovint, les recollides de joguines s'orienten a joguines noves. La idea és que els nens que no poden tenir joguines les rebin amb la mateixa il·lusió que els altres. Dins del model actual de consum, crec que és una política que té sentit i ajuda a disminuir les diferències. Ara bé, no seria millor canviar la manera com percebem el valor de les joguines de segona mà dins de la nostra societat? No seria millor reutilitzar (i regalar-nos) joguines de segona mà? Per a la majoria dels infants, el valor residual d'una joguina és bàsicament zero. Quan la joguina es deixi de fer servir, és probable que acabi a la deixalleria. Amb sort, la reutilitzarà algun cosí o amic, però l'infant no sempre és conscient d'aquest cicle. Això fa que les joguines es tractin amb poca cura. A més, el model de consum actual fa que les joguines ja no es dissenyin per durar, i es trenquin amb facilitat.

Quines són, doncs, polítiques públiques educatives que es podrien fer? Una possibilitat seria tenir un espai de joc a les biblioteques on hi hagi puzles, jocs de taula, etc, d'alta durabilitat. Això permetria que, a més de llibres, els infants aprenguin que les joguines es poden compartir fàcilment. Una altra opció seria fer un mercat de segona mà de joguines, amb un taller per arreglar-les, durant el mes de desembre. Posant-me el barret d'economista, els infants podrien rebre monedes de bescanvi sempre que portessin joguines en bones condicions. Aquells amb menys recursos podrien rebre crèdit extra. Finalment, com a consumidors, és important premiar aquelles joguines dissenyades per durar i respectuoses amb el medi. Aquest procés es podria facilitar, per exemple, amb una campanya de certificació.

Si bé algunes d'aquestes iniciatives ja es porten a terme, crec que s'haurien de normalitzar com a part de les festes, un moment de reflexió per reaprofitar i reinventar el que ja tenim imputat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook