Aquests dies són de trasbals perquè la mala qualitat democràtica de moltes institucions espanyoles pot acabar portant el carro pel pedregar. S'han vist sessions parlamentàries classificades des de la premsa internacional com a clima de guerra civil del 36. Comparació que no s'aguanta en dos aspectes i en canvi si en un tercer. L'exèrcit, malgrat que encara és ple d'alts càrrecs amb ideologia franquista, ho té molt difícil per actuar en afers interns. A la banda esquerra, qualificada per la premsa espanyolista de roja, no hi trobem ni el Front Popular, ni anarquistes, ni comunistes revolucionaris. Ara bé, el clima de guerra civil sí que és ben interpretat per les dretes postfranquistes, cada cop més radicalitzades seguint els passos de Vox.
Valgui aquest pròleg polític per entrar en el fons d'aquest article econòmic. I he repescat un article del periodista Andrés Villena, de fa exactament un any al diari digital Contexto (CTXT), i citant-lo com faig em permetré treure'n algunes conclusions.
La crisi de Lehman Brothers va conduir a rescatar i a recapitalitzar alguns dels bancs que havien crescut amb les seves males pràctiques. Salvats del càstig del mercat per l'Estat, és a dir, per nosaltres, les possessions patrimonials dels bancs s'han regalat a un ampli ventall d'agents. Aquests han adquirit tot tipus d'activitats a preus d'ocasió per a posteriors vendes amb una gran plusvàlua. Aquests voltors, per actuar, necessiten un medi ambient favorable; i a Espanya, aquest va ser creat pels governs del PP, amb suport d'alguns dinosaures del PSOE.
A l'abril del 2012, el Círculo d'Empresaris homenatjà el seu president cessant, Claudio Boada Pallarés. El seu pare fou Claudio Boada Villalonga, president franquista de l'INI i primer executiu de Ford a Espanya. Els seus col·laboradors i deixebles foren Miguel Boyer, Mariano Rubio i Carlos Solchaga. En l'homenatge hi hagué els ministres de Rajoy, del govern dels millors: Arias Cañete (Agricultura), Pedro Morenés (Defensa) i alts càrrecs governamentals com Pedro Argüelles (secretari d'Estat) i Fernando Eguidazu. Morenés i Eguidazu i el nou president de l'INE Gregorio Izquierdo, així com l'aristòcrata Carlos Espinosa de los Monteros i Bernaldo de Quirós venien de l'equip Boada al Círculo de Empresarios.
Boada Jr. es va consolidar com a home fort del fons d'inversió Blackstone a Espanya, després d'estar vint anys a Lehman Brothers. Blackstone servirà per desencallar la morterada de pisos sense comprador que tenien tots els bancs i caixes. El ministre de Guindos i Íñigo Fernández de Mesa havien passat per Lehman Brothers i per altres bancs; el ministre Cristóbal Montoro tenia una consultoria dedicada a minimitzar el pagament d'impostos de les empreses. L'auditora i la consultora Price WaterHouse Coopers (PwC), implicada en l'escàndol de paradisos fiscals, també tenia diverses antenes al govern, començant per De Guindos, pel secretari d'Estat d'Habitatge, Miguel Ferre-Navarrete, president, a més, de l'Agència Tributària, i Antonio Carrascosa, director del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB).
Doncs bé, la Llei 16/2012, publicada al BOE el 28 de desembre, el dia dels Innocents, va ser el cavall de Troia per permetre a Blackstone adquirir a uns preus irrisoris desenes de milers d'habitatges amb hipoteques de Catalunya Bank i d'habitatges de protecció propietat oficial de l'Ajuntament de Madrid. Aquesta darrera, jugada amb Ana Botella, senyora d'Aznar, al davant. El fill dels quals, José María, dirigia el fons voltor Cerberus i va obtenir el negoci immobiliari del banc BBVA per quatre rals. Com els que costaren els 3.000 habitatges de propietat pública d'IVIMA al fons Azora-Goldman Sachs el 2013 amb el govern regional del PP d'Ignacio González, el del botí a Colòmbia.
Aquesta trama patrimonial: Boyer, Solchaga, Boada pare i fill, Morenés, Fernández de Mesa, De Guindos, Ferré, Carrascosa, Ana Botella i Aznar Botella, amb tota la galàxia formada per altres estrelles del firmament madrileny, han continuat empenyent el Govern de Pedro Sánchez, i continuaran, per tal que no revisi les polítiques de lloguer. El mateix Claudio Boada va retreure a la ministra d'Economia, Nadia Calviño, que Blackstone tenia invertits fins a 25.000 milions d'euros a Espanya i que podia arribar a marxar davant una legislació més restrictiva.
Tota la dreta política i la policial-judicial ja sabem de quina banda està. Malauradament hi ha segments de poder del PSOE que també hi són, en aquesta banda. No ens enganyem, Catalunya és el fum, però el foc que crema és en la defensa de la impunitat per a l'extracció continuada per part del capitalisme de BOE. L'assalt al patrimoni públic i l'especulació sobre l'economia tenen suport del poder profund de l'Estat i dels principals partits del règim. Un règim teixit amb relacions entre l'Estat i les grans empreses gràcies a portes giratòries, acords implícits i comunitat d'interessos. La manca d'una democràcia plena i laseva degradació que s'està vivint (amb el recent cas Junqueras) serveixen, sobretot, per perpetuar l'oligarquia on pasturen els voltors.
