El sector agroalimentari català, integrat per més de 60.000 empreses representants de tota la cadena de valor, genera 38.205.000 d'euros en volum de negoci, el 16,28% del PIB de Catalunya, i va captar en el període 2016-2019 un total de 533 milions d'inversió estrangera.
Aquestes són les principals xifres que caracteritzen un dels sectors més dinàmics de l'economia catalana i que estan recollides en l'última radiografia elaborada per la Generalitat, fruit de la col·laboració entre l'agència per la competitivitat ACCIÓ i l'empresa pública promotora dels aliments catalans Prodeca.
La indústria transformadora de l'alimentació i les begudes, a la qual pertanyen 3.474 empreses, és responsable d'un volum de negoci de 27.940 milions d'euros, el 73,13% del total, i dona feina a 84.682 treballadors, segons aquestes dades, que corresponen al 2018. A continuació, la indústria auxiliar, amb 436 empreses dedicades a àmbits com els fertilitzants, els envasos o la logística especialitzada, mou 5.575 milions (el 14,59%) i dona feina a 21.318 persones; mentre que el sector primari genera 4.690 milions (el 12,28%) i concentra 57.423 explotacions agràries o ramaderes, on treballen 55.022 persones.
El director gerent de Prodeca, Ramon Sentmartí, i el conseller delegat d'ACCIÓ, Joan Romero, van destacar ahir, en compareixença de premsa, que el sector agroalimentari català és, a més, líder a Europa en dinamisme empresarial gràcies a unes exportacions que no deixen de créixer.
Així, el sector inclou gairebé 3.000 empreses exportadores regulars, el que significa que ja acumulen quatre anys venent a l'exterior, i va tancar el 2018 amb una comercialització per valor de 9.842.000 d'euros. «Aquesta xifra suposa el 25,4% del que exporta tot el sector a Espanya», va destacar Sentmartí, que va afirmar que en els últims cinc anys les exportacions han seguit creixent.
L'auge exportador català ha fet que, en aquests moments, el mercat internacional suposi el 60% de les vendes davant del 40% del mercat espanyol, segons les últimes dades de què disposa la Generalitat, que són de l'any 2015. Joan Romero va dir que les empreses catalanes van començar a optar per exportar durant la dar-rera crisi com a estratègia per combatre la recessió i va rebutjar que el menor pes del mercat espanyol estigui relacionat amb la crisi política derivada del procés. «Espanya no ha deixat de consumir productes catalans. El que passa és que el mercat de la UE ha anat creixent i veiem com comencen a adquirir més importància mercats tercers com la Xina, Corea i l'Àfrica», va destacar.
L'estudi posa el focus també en el fet que Catalunya s'ha convertit en la principal destinació de les inversions productives estrangeres del sector agroalimentari a tot Espanya, capaç d'atreure entre el 2016 i el 2019 un total de 533 de milions de capital, el 22% de tot l'Estat. Aquestes inversions han generat 1.547 llocs de treball, el 25% dels creats en el sector a tot Espanya. Entre les principals firmes del sector que han invertit a Catalunya hi ha Nestlé, Coca-Cola, Haribo, Ferrero, Carrefour, Mars, Amazon Pantry i Cargill, entre d'altres. La internacionalització de les empreses catalanes ha portat també a augmentar la presència empresarial a l'estranger, on es comptabilitzen 546 filials de companyies, a Canadà (Torres, Espuña i Damm), Marroc (Borges, Farggi i la Menorquina), Japó (Espinaler, Masdeu) i França (Europastry), entre d'altres.
«Igualment tenim detectades fins a 33 oportunitats internacionals per a les empreses agroalimentàries catalanes, sobretot en temes d'alimentació i productes gurmet», ha precisat el conseller delegat d'Acció. Entre les incògnites que planen sobre el sector destaca l'efecte del Brexit i, sobretot, dels aranzels sobre determinats productes anunciats per l'administració dels EUA, que la Generalitat calcula poden suposar un sobrecost de 13 milions d'euros per a l'oli vegetal, de 7 milions per al vi i de 6 milions per als productes càrnics. En paral·lel, es posa de manifest la importància de la tecnologia, que transformarà el sector agroalimentari amb tècniques com la realitat virtual -que donarà als consumidors la informació nutricional del producte-, la intel·ligència artificial -amb la gestió de magatzems intel·li-gents-, la impressió 3D i 4D -amb menjars impresos a partir d'ingredients frescos- i la nanotecnologia -amb potenciadors del sabor encapsulats.
