L'OCDE i el BCE destaquen que el proteccionisme creixent és actualment la major amenaça per a l'economia global. L'OMC estima en 339.500 milions el valor del comerç mundial de mercaderies, principalment exportacions, que des de l'octubre del 2018 fins a mitjan maig del 2019 van estar sotmeses a diverses barreres que restringeixen el lliure comerç. Gairebé una cinquena part d'aquestes barreres van ser imposades pels Estats Units, que, amb la Xina, l'Índia i Algèria, ocupen les primeres posicions quant a obstacles comercials registrats en el període i a l'escala de fluxos comercials de la Unió Europea afectats. Tot i que el lliure comerç comporta molta innovació, millora la productivitat, l'increment econòmic i el benestar, Donald Trump, durant la campa-nya electoral, va destacar que la clau per reconstruir el poder econòmic dels EUA era limitar el lliure comerç i introduir barreres comercials. Polítiques que exerceix des que va ocupar el càrrec. Les raons per imposar aquestes barreres són moltes, però la majoria entren dins de les següents categories:

Per generar ingressos fiscals. Els Estats tenen la necessitat de generar ingressos per cobrir els seus costos. Per obtenir-los graven amb impostos tota una sèrie de situacions. Una consisteix a gravar els productes pel simple fet de passar per una frontera. A falta d'un sistema efectiu d'impostos nacionals, un aranzel pot ser important per finançar les activitats del govern. Aquesta va ser la raó de més pes en els primers anys d'existència dels EUA, ja que van ser els aranzels els que van permetre finançar els EUA durant els primers cent anys d'existència.

Per protegir les indústries nacionals i els llocs de treball. Les barreres comercials redueixen la quantitat de productes importats que s'introdueixen en un país per protegir els productors nacionals que competeixen amb les importacions de la competència estrangera. Això permet un augment de la producció nacional i de protecció dels llocs de treball. Els aranzels estan destinats a protegir una indústria afectada per una allau d'importacions més econòmiques. També és un senyal que s'envia als electors per assegurar-los que els aranzels protegiran els seus llocs de treball.

Per assegurar la seguretat nacional. Amb freqüència, el govern dels EUA utilitza aquest argument per imposar barreres comercials als productes de la competència estrangera amb l'objectiu de limitar la seva entrada o venda a aquest país.

Per castigar altres països o una indústria determinada en altres països per raons greus com la inundació del mercat amb articles a preus rebaixats o per generar competència amb la venda de productes més barats que els fabricats al país importador. Aquest argument va ser aprofitat pel govern dels Estats Units quan el novembre del 2017 va imposar un aranzel a l'oliva negra espa-nyola en decidir que feia competència deslleial a les seves empreses productores.

Els efectes de les mesures proteccionistes són greus per a l'economia mundial. L'efecte és, per exemple, l'augment dels costos d'importació, que té un impacte negatiu en el creixement de la productivitat, contribueix a l'augment de preus, condueix a guer-res comercials, però no necessàriament comporta una millora de la balança comercial, que és un objectiu important de la política comercial perseguida pel govern dels Estats Units.