Quins perills ens amenacen a l'era de la disrupció digital?

Són perills i oportunitats. Ens trobem en ple procés de transformació digital i això és una oportunitat única a la història de la humanitat, però també comporta desafiaments molt importants. Per què? En la revolució digital pot haver-hi persones, sectors, regions o països que no es beneficiïn del fenomen o que en surtin perjudicats. Ja veiem efectes sobre l'ocupació en llocs de treball que desapareixen i altres que sorgeixen, sobre les habilitats, sobre la distribució dels salaris, sobre la desigualtat de rendes o la polarització en el mercat de treball. L'evidència internacional apunta que els països que més avancen en processos de digitalització són els que tenen menors taxes d'ocupació. No hi ha necessàriament causalitat en aquesta equació. El que sí veiem és que el Japó, els nòrdics o Singapur tenen taxes d'ocupació molt baixes, però potser resultat d'altres qüestions. Per exemple, com que tens una taxa molt baixa, per seguir creixent necessites robotitzar-te perquè et falta personal per la baixa demografia o per un funcionament eficient del mercat de treball. Per a les societats en el seu conjunt, però també a títol individual, serà molt important anticipar i gestionar de manera activa aquesta revolució digital mitjançant polítiques públiques o decisions personals i empresarials. La clau és que els empleats siguem complementaris a les noves tecnologies i no substitutius. Si som complementaris sortim guanyant perquè ens fan ser més productius i guanyar més diners.

I els avantatges?

Són els mateixos que a la història de la humanitat en els últims 250 anys. El progrés ha estat lligat al progrés tecnològic, a noves màquines que ens han fet ser més productius. No és molt diferent al que va succeir al principi de segle XX. Llavors, per satisfer la necessitat alimentària de la població necessitaves el 60% de la massa laboral i un segle després n'hi ha prou amb un 2% gràcies, entre altres coses, a la mecanització. Això està passant ara mateix a la indústria i els serveis.

Com canviarà la nostra vida quotidiana?

Està canviant constantment. Apareixen nous productes i serveis. Tenim un accés més gran als mateixos i als costos menors. Per exemple, la música digital, la contractació de productes financers i la programació de viatges.

I la vida de les empreses?

Aquelles que siguin capaces d'adaptar-se i donin millors serveis amb menors costos i productes més personalitzats guanyaran quotes de mercat nacionals i internacionals. Canvia també l'organització de les empreses, la forma en què separen i controlen els processos de producció. En temps real se sap com ajustar la producció, el que implica més eficiència. Està canviant també la cultura de la gestió dels recursos humans.

Cobrar impostos pels robots serà una de les solucions a la pèrdua de llocs de treball que provocaran?

No. No està clar que en l'agregat net la digitalització estigui destruint ocupació. Destrueix uns llocs de treball i en genera d'altres. No es pot penalitzar amb impostos alguna cosa que produeix riquesa i una millora del nivell de vida. A més, no és fàcil quantificar quanta ocupació destrueixen les màquines que en efecte ho fan. Les noves tecnologies substitueixen o milloren tasques productives. Té sentit posar un impost a l'ordinador amb el qual vostè escriu aquest article? Com es quantifica l'efecte d'un robot que escombra el terra de casa o automatitza qualsevol tasca? Si ho haguéssim fet en el passat hauríem renunciat al progrés. Sota aquest principi no s'hagués produït la impremta, perquè eliminava llocs de treball. En intensificar la producció, democratitzes els llibres i generes més riquesa i altres feines. Haver posat un impost a les tuneladores que permetien superar una muntanya per fer una carretera en lloc de construir-la amb pic i pala, dinamita i molts treballadors hauria estat ineficient. La digitalització permet suprimir les tasques més dures per a la humanitat. L'automatització està especialment indicada per a les tasques més rutinàries que pots codificar mitjançant un algoritme. Tot el que sigui millorar la qualitat de la feina benvingut sigui. Els impostos als robots poden suposar un cost a la innovació que pot portar a renunciar a avenços que finalment redunden en el benestar individual i social.

Els experts demanen l'augment de l'edat de jubilació tot i que encara no hem arribat al límit fixat a l'última reforma, és a dir, els 67 anys. Mentrestant, les empreses no paren d'acomiadar o desprendre's dels treballadors veterans, encara que no hagin complert als 60, per reduir salaris. Com compaginem aquestes dues tendències?

És un dels reptes que tenim. La nostra esperança de vida augmenta i sembla natural que augmenti l'edat de jubilació. Les empreses i el sistema productiu han d'aconseguir que aquests treballadors segueixin sent atractius. Això passa perquè empreses i treballadors duguin a terme un procés de formació contínua. Cal augmentar el nivell de capacitació del capital humà al mateix temps que arriben les noves tecnologies.

Si el problema és el sou i no la persona, què fem?

El sou serà un problema si la persona no és prou productiva. Quan es va inventar la impremta es van perdre llocs de treball, però després van fer falta persones que sabessin arreglar les màquines.

El BBVA situa la fi de la desacceleració en l'any 2021. Haurem de passar-ho molt malament fins llavors?

El que estem veient és que l'economia espanyola creix a velocitat de creuer des del segon trimestre del 2019. Quatre dècimes trimestrals. Un 1,6% anual. Esperem una millora de l'evolució econòmica a Europa i això afectarà en la mateixa proporció Espanya, i esperem arribar a l'1,9%. Això està condicionat al fet que no es materialitzin els riscos globals com les relacions comercials entre els EUA i la Xina o que no hi hagi una escalada entre els Estats Units i l'Iran. També depèn de la política econòmica del nostre govern.

Quins efectes pot tenir la derogació de la reforma laboral?

No sabem si es derogarà o no ni quins aspectes. No podem especular. El que sí podem dir és que els canvis laborals des de 2010 han permès contenir la reducció d'ocupació durant la crisi i una recuperació més intensa.

El BBVA Research calcula que la pujada de l'SMI va provocar la pèrdua de 45.000 llocs de treball. Han notat algun efecte positiu?

L'efecte positiu més obvi és que més d'1,3 milions de treballadors han vist com el seu salari ha augmentat. Molts milloren alguna cosa i a canvi uns pocs perden la feina. L'efecte pràcticament es compensa. Només marginalment és positiu.