Aquesta seria la part del cervell que ens diferencia dels animals, però sabeu quanta estona al dia fem servir la part racional del nostre cervell? Perquè, tot i que l'hem estat explicant per parts, el nostre cervell està interconnectat i el cervell reptilià o primari està ben actiu durant moltes estones del dia. Quan tenim gana o son és ell el que ens avisa. Quan el nostre fill o filla no es vol vestir al matí i estem fent tard és el sistema límbic qui es posa en funcionament quan fem un crit. Per tant, no pensem que a mesura que ens anem fent grans un cervell deixa pas a l'altre més evolucionat, totes tres parts conviuen amb més o menys harmonia. Però podem identificar d'on provenen certes respostes, primer les nostres per després poder acompanyar millor els nostres fills i filles.
A la capa més externa del cervell, al neocòrtex o matèria grisa, és on s'integra i es consolida tota la informació que arriba a través dels sentits. Seria la zona que analitza la informació que ja hem processat altres vegades per poder respondre de manera adequada a cada nova situació. També es localitza en aquesta zona el control i la gestió dels impulsos per tal de donar a les nostres emocions respostes i conductes socialment acceptades. Hi ha moltes altres coses com el càlcul i el llenguatge que es regulen en aquesta part del cervell. És important conèixer aquestes dades per poder ajustar millor la nostra conducta al desenvolupament de cada infant. Cal que pensem que aquesta part del cervell no comença a connectar-se amb les altres dues de manera activa fins al 6 anys i que del 6 als 12 és quan es produeixen les principals connexions, però que no és fins als 25 o 30 que finalitza la seva formació. Per tant, no podem esperar que infants menors de 6 anys tinguin comportaments que no poden tenir biològicament parlant.
També és interessant tenir en compte aquests aspectes per tal d'ajustar contingut escolar al desenvolupament real dels infants, com per exemple aprendre a llegir i a escriure. Per aprendre a llegir cal connectar 3 parts del nostre cervell, la que reconeix cares, que ara haurà de reconèixer les lletres, la que connecta el símbol gràfic amb el so, per tant la zona del llenguatge, i la que atribueix significat a les paraules. Per a això els infants no estan biològicament preparats per fer-ho fins als 7 anys. Això no vol dir que hi hagi infants que ho puguin fer abans, però iniciar de manera general l'aprenentatge de la lectura als 4 o 5 anys només provocarà frustració als infants, que no podran aprendre-ho perquè el seu cervell encara no els ho permet. Més que voler que els infants facin coses per les quals no estan preparats, conèixer com funciona el cervell d'un infant i com es va desenvolupant ens permet acompanyar-lo amb molta més qualitat. Seguint el mateix exemple, parlar molt amb els nostres fills, que els infants tinguin riquesa de llenguatge en el seu entorn, llegir-los llibres, els preparà millor per poder connectar significats quan estiguin preparats per aprendre a llegir.
Entendre d'una manera lògica com funciona el cervell dels nostres fills, ens pot ajudar molt en la criança. Sovint ens donarà pistes de com actuar si pensem quina és la part del cervell del nostre fill que està marcant les seves conductes, quan té gana o son no serviran de res les explicacions lògiques. També ens permetrà entendre que les seves conductes poden no ser lògiques des del nostre punt de vista d'adult amb un cervell completament format, però és que ells no tenen cap altra possibilitat d'expressar-se perquè encara no ho pot fer. El coneixement, i les dades objectives, aporta nous significats a aspectes que potser fins ara estaven tenyits per culpabilitzacions, desconfiances o matisos que no ens ajudaven a acompanyar els nostres fills i filles com el nostre instint ja ens deia i que ara la neurociència il·lumina amb informació. Us animem que continueu aprenent coses sobre el nostre cervell, que és el gran desconegut però que en canvi és el qui pilota les nostre vides.
