La despesa social a Espanya, aquell destinat a sanitat, educació i protecció social, tendeix a afavorir en major mesura a pensionistes i classes mitjanes, enfront dels joves i la població més vulnerable, segons reflecteixen les conclusions d'un estudi de l'economista sènior del Fons Monetari Internacional (FMI) Svetlana Vtyurina, que adverteix també que la sostenibilitat del sistema de pensions corre perill en absència de mesures.

Els resultats de l'estudi, que no reflecteixen la postura oficial de la institució internacional, sinó únicament de la seva autora, apunten al fet que existeix marge de millora en l'aspecte redistributiu de la despesa en protecció social a Espanya, que hauria d'enfocar-se cap als més vulnerables.

El desemborsament de les mesures de protecció social a Espanya, que inclouen les pensions, representa aproximadament la meitat de la despesa pública total, encara que en relació al PIB, Espanya gasta menys que la mitjana de la UE.

En el cas de les pensions contributives, la major proporció de despesa social, l'estudi destaca que compten amb una taxa de reemplaçament "considerablement superior" a la mitjana de la UE i unes prestacions per viduïtat molt majors que la mitjana, la qual cosa implica que la taxa de pobresa entre la tercera edat a Espanya sigui relativament baixa i els pensionistes hagin estat ben protegits enfront de la crisi financera.

No obstant això, l'autora adverteix que "la sostenibilitat del sistema de pensions està en perill tret que es prenguin mesures" i assenyala que la no implementació de les reformes aprovades, en cas de convertir-se en una cosa permanent, suposarà una despesa addicional en pensions d'entre 3 o 4 punts percentuals.

"Per a garantir la sostenibilitat del sistema de pensions es necessita un ampli programa de reformes", entre les quals s'haurien d'incloure incentius per a allargar la vida laboral, augmentar els recursos sense elevar les taxes de contribució i estimular l'estalvi privat.

MENYS REDISTRIBUCIÓ A ESPANYA.

D'altra banda, l'estudi subratlla el menor nivell de redistribució d'ingressos a Espanya, incloent despesa social, en comparació amb la mitjana de la UE i destaca que "les llars de classe mitjana tendeixen a beneficiar-se en la mateixa proporció o fins i tot més de la redistribució que les llars de baixos ingressos".

"Els programes d'assistència social no compleixen plenament els seus objectius. Hi ha llacunes en l'adequació i la cobertura, degut principalment a ineficiències en els sistemes administratius, els llindars de baixos ingressos i la comprovació de recursos, i la falta de coordinació", assegura Vtyurina, per a qui això obstaculitza la reducció dels nivells de risc de pobresa, desigualtat d'ingressos i exclusió.

En aquest sentit, les dades assenyalen que Espanya està al voltant d'un 15% per sota en el poder redistributiu mitjana de la despesa social respecte de la UE. "Després de la redistribució fiscal, la desigualtat d'ingressos disponibles continua sent alta", adverteix.

Així mateix, l'economista del FMI adverteix que la proporció de prestacions familiars en efectiu que es destina a les llars amb menor renda "és bastant baix, poc més del 30%", significativament per sota de la mitjana de la UE.

"Això implica que les llars més acomodades reben una part substancial de les ajudes", afegeix.

RECOMANACIONS.

D'aquesta manera, l'anàlisi conclou que seria necessari millorar l'accés a les ajudes de les famílies necessitades, així com calibrar millor els nivells d'ingressos sostenibles, augmentar la comprovació de mitjans per a accedir a prestacions com a guarderies o beques, a més d'augmentar el finançament de programes seleccionats.

Així mateix, l'economista considera que l'educació, la formació i les polítiques actives del mercat laboral han de garantir una millor correspondència amb les necessitats del mercat.

En qualsevol cas, l'economista del FMI afirma que una despesa social més efectiva "no pot ser l'única eina per a elevar el nivell de vida i reduir la desigualtat" a Espanya, per la qual cosa recomana escometre reformes del mercat laboral per a fer-lo "més inclusiu", abordant l'alta proporció d'ocupació temporal, que s'associa amb un baix creixement de la productivitat i una creixent desigualtat d'ingressos.

Referent a això, sosté que la gran bretxa en els costos d'acomiadament entre treballadors fixos i temporals continua sent la causa principal que els ocupadors ofereixin molt pocs contractes indefinits, per la qual cosa per a incentivar la contractació permanent sense augmentar necessàriament els costos d'acomiadament i reduir la protecció de l'ocupació defensa la introducció d'un contracte únic acompanyat d'un fons de separació.