Espanya va ser el segon país que més fons va rebredel BEI el 2019

Espanya, que en 2018 va encapçalar la classificació, va ser superada l'any passat per Itàlia, que va tenir accés a finançament per part del BEI que va ascendir a 10.969 milions. En tercer lloc es va situar França (8.499 milions) i després Alemanya (6.147 milions) i Polònia (5.420 milions).

En el pol oposat, els socis comunitaris amb menys finançament van rebre en 2019 en termes absoluts e van ser Lituània (47 milions), Malta (95 milions), Xipre (230 milions), Luxemburg (241 milions) i Letònia (246 milions).

El finançament concedit a projectes a Espanya equival, no obstant això, a un 0,72% del PIB nacional, la qual cosa situa al país com el novè que més finançament va rebre en relació a la grandària de la seva economia. Grècia i Croàcia lideren aquesta classificació (1,09% i 1,04%, respectivament), seguits de Xipre (1,04%), Polònia (1,03%) i Estònia (1%).

Per contra, Regne Unit (0,03%), Lituània (0,10%), Alemanya (0,18%), Eslovàquia (0,27%) i Irlanda (0,31%) van ser els Estats membres que menys finançament del BEI van captar en termes relatius.

El BEI va concedir en tot 2019 un finançament a projectes aprovats en els Vint-i-vuit de 63.400 milions d'euros, als quals cal sumar 8.800 milions concedits a països veïns de l'Est o del Mediterrani, asiàtics i africans. En total, l'entitat va concedir 72.220 milions d'euros en l'exercici anterior i calcula que aquest muntant va donar suport a altres inversions per valor de 280.000 milions d'euros.

UN TERÇ DESTINAT A la TRANSICIÓ CLIMÀTICA

El president del BEI, Werner Hoyer ha presentat totes aquestes dades en una roda de premsa a Brussel·les en la qual també ha destacat que un 31% del finançament concedit pel banc l'any passat es va canalitzar a projectes relacionats amb la lluita contra el canvi climàtic.

Aquest percentatge s'emmarca en l'objectiu que el BEI es va fixar de destinar el 50% del valor dels seus préstecs en 2024 a iniciatives sostenibles. La meta és mobilitzar un bilió d'euros per a finals d'aquesta dècada en activitats que ajudin a aconseguir els objectius fixats en l'Acord de París.

És en aquest context en el qual el BEI es va comprometre fa uns mesos a deixar de finançar projectes relacionats amb combustibles fòssils a partir de 2021. Aquest dijous, Hoyer ha explicat que aquesta estratègia també inclou al gas natural, encara que continuarà estudiant i acceptant projectes basats en aquesta font energètica fins a final de 2020.

"No fugirem de les obligacions que tenim, però tancarem el capítol després d'això", ha subratllat Hoyer. "Si tens una tecnologia relativament bruta i passes al gas natural clar que això és progrés, però la pregunta és si és sostenible", ha afegit el president del BEI.

Hoyer ha defensat la necessitat de conduir la transició climàtica "amb un punt de vista molt professional" i en aquesta línia s'ha preguntat si és "intel·ligent" continuar invertint en combustibles fòssils. "La nostra resposta és no", ha resolt, per a després apuntar que el BEI és "prudent i ambiciós" al mateix temps en aquesta qüestió.

PLA JUNCKER

El BEI ha actualitzat a més les xifres d'inversions en el marc del pla europeu d'inversions, conegut com a 'pla Juncker', que des dels seus començaments en 2015 fins al 31 de diciembe de 2018 ha aprovat el finançament de projectes per un valor total de 84.200 milions d'euros.

D'ells, 60.400 milions han estat aprovats per part del Fons Europeu d'Inversions Estratègiques (FEIE), principal eina del 'pla Juncker', i 23.800 milions han estat aprovats pel Fons Europeu d'Inversions (FEI), que engloba el finançament a petites i mitjanes empreses.

Espanya es manté com el tercer país de la UE que més fons en termes absoluts per part d'aquest pla d'inversions, amb 10.401 milions d'euros. Per davant es troben França (14.983 milions) i Itàlia (11.299 milions). Malta (44 milions), Xipre (46 milions) i Luxemburg (119 milions) són els socis comunitaris amb menys finançament absolut.