Una autonomia que supera els 600 quilòmetres en una sola càrrega i un temps de repostatge de tot just uns minuts són les principals bases amb les quals els vehicles d'hidrogen podrien imposar-se a altres alternatives elèctriques i perfilar-se com l'opció més eficaç per dir adeu a la gasolina i al gasoil. Aquest ha estat un dels arguments principals al voltant dels quals ha girat la jornada «Futur i viabilitat dels vehicles impulsats per hidrogen», organitzada per Prensa Ibérica i en la qual han col·laborat diferents associacions com AMDA, ASEPA, AER, FUNDACIÓN PONS, GANVAM, MOVE2FUTURE, SERNAUTO, PT CARRETERA i WORLD SHOPPER.
Aquest mateix compromís i voluntat de prendre cartes per complir amb els exigents objectius de reducció d'emissions l'han mostrat tots i cada un dels experts que han participat en aquest esdeveniment, celebrat a la Fundación Pons. La primera taula rodona, en la qual van participar Emilio Nieto, director del Centro Nacional de Hidrógeno (CNH2); Fernando Palacín, director gerent de la Fundación del Hidrógeno de Aragón; Eugenia Sillero, secretària general de GASNAM, i Arancha García, directora de l'àrea industrial i de medi ambient d'ANFAC, va donar lloc a un intens repàs per la situació actual en què es troba aquesta indústria, els reptes que afronta la descarbonització de la mobilitat a Espanya i la necessària col·laboració entre els agents implicats per al desenvolupament de l'hidrogen vehicular.
«L'hidrogen té molts usos en matèria d'automoció i transport i ha de tenir un paper protagonista en el mercat de vehicles, però per a això cal resoldre molts aspectes. Els fabricants estan fent els deures i fa anys que introdueixen en el mercat vehicles amb aquesta tecnologia, però la barrera de la infraestructura i del cost inicial per posar al mercat aquest tipus de vehicles fa que això no sigui una realitat a hores d'ara com sí ho està sent en altres països europeus», assenyalava Arancha García. I Emilio Nieto apuntava en la mateixa direcció: «A l'hora de definir els plans de desenvolupament futur ja s'esmenta l'hidrogen, però cal anar un pas més enllà i intentar unir tots els esforços».
Els cotxes d'hidrogen tenen grans avantatges per posicionar-se com el reemplaçament real per als propulsats per combustibles de tota la vida: permeten una autonomia de fins a 600-800 quilòmetres i no necessiten hores de proveïment com els de pila. Eugenia Sillero va fer un apunt més al seu favor: «Gairebé tots els fabricants de vehicles pesants estan veient l'hidrogen com l'únic vector energètic capaç de donar les solucions de descarbonització».
Amb els avantatges d'aquest tipus de vehicles ben delimitats, el debat no ha esquivat els desafiaments que encara té per davant per convertir-se en l'alternativa real per als usuaris. Els costos de producció de l'energia i una infraestructura «insuficient i ineficaç» -com qualificava Arancha García- que es redueix actualment a quatre punts de recàrrega a Espanya. «Necessitem una aposta clara des del Govern per aquest tipus de tecnologies i un marc d'ajudes per al desenvolupament de la infraestructura de recàrrega d'hidrogen de la mateixa manera que n'hi ha per als punts de recàrrega elèctrics. Amb una bona infraestructura aconseguiríem moltíssim més desplegament d'aquest tipus de vehicles».
Espanya i la indústria de l'hidrogen
Espanya i la indústria de l'hidrogenEn la segona taula rodona, que va estar moderada per Alberto Martín Rivals, soci responsable de Management Consultingi del sector Energia i Recursos Naturals de KPMG a Espanya, es va debatre al voltant dels desafiaments del sector de l'automòbil en un context d'emergència climàtica, els costos de fabricació d'aquest tipus d'energia i la necessitat de generar hidrogen a un cost competitiu. En el debat van prendre la paraula Javier Arboleda, Service Senior Manager Hyundai; María Jaén, coordinadora de Projectes d'Hidrogen i Noves Energies d'Enagás; Miguel Mayrata, director de Diversificació de Negoci de Redexis; Roberto Álvarez, professor d'enginyeria elèctrica i mobilitat sostenible de la Universitat Nebrija, i Carlos Merino, científic i cap de la Unitat d'Aplicacions del Centre Nacional de l'Hidrogen (CNH2) d'Espanya. Arboleda va obrir el col·loqui assenyalant la necessitat de dir adeu als combustibles fòssils en un moment en què la sostenibilitat ja no és una opció sinó una exigència social. «La indústria té un repte terrible, hem de desprendre'ns de la nostra dependència dels hidrocarburs però ha de ser pas a pas. Tenim cinc tecnologies d'electrificació al mercat, des dels híbrids de 45 volts, els d'alt voltatge, els endollables als elèctrics de bateria, i la cirereta del pastís és l'hidrogen. És un pas més enllà, té molts avantatges». Miguel Mayrata va fer algunes puntualitzacions en el mateix sentit, en un món que no admet més demores i en el qual totes les alternatives d'emissions zero conviuran perquè l'usuari pugui triar en funció de les seves necessitats. «La mobilitat no serà elèctrica, serà lliure d'emissions».
El lloc que ocupa Espanya dins l'escenari internacional en el que fa referència al desenvolupament de l'hidrogen vehicular va ser un altre dels punts d'interès d'una jornada en la qual es va mirar amb admiració cap a països com el Japó o Alemanya, però en la qual també es va treure pit i es va subratllar la necessitat de no perdre pistonada: «Estem treballant perquè Espanya estigui a mapa. No hem de desaprofitar l'oportunitat ni mirar a una altra banda, sinó ser capaços de, entre tots, jugar el paper que ens correspon des de totes les parts: la part reguladora, la part fiscal, la part d'indústria... No hem de deixar passar l'oportunitat perquè l'hidrogen va més enllà de la mobilitat", afirmava María Jaén.
Present o futur?
Present o futur?Galo Gutiérrez Monzonís, director general d'Indústria i de la Petita i Mitjana Empresa, va incidir en la necessitat de la indústria d'afrontar el repte de la digitalització i de la sostenibilitat sense perdre posicions. Va subratllar la importància de mantenir el lideratge del sector de l'automoció i va assenyalar el compromís del Govern tant en el desenvolupament dels vehicles d'energies alternatives com la corresponent infraestructura associada que la converteixi en una possibilitat real per a l'usuari. «L'objectiu de la Unió Europea i del Govern és la descarbonització progressiva del transport», va concloure.
La jornada ha comptat amb el patrocini d'Enagás, Hyundai i Redexis, els màxims representants dels quals van aportar la seva reflexió de cara al futur. Fernando Bergasa, president executiu de Redexis, va afirmar que la companyia serà un agent actiu. «Sempre que es parla de l'hidrogen es parla d'un futur llunyà però creiem que el futur ja és aquí i que el moment decisiu en què empreses com la nostra han de convertir-se en protagonistes és ara», va assenyalar. Per la seva banda, Polo Satrustegui, CEO de Hyundai, va deixar clar que dins de l'estratègia de la marca hi ha una aposta ferma per l'ecomobilitat. «Només en vehicles d'hidrogen invertirem 6.700 milions d'aquí a l'any 2030 i una capacitat anual de producció de 500.000 vehicles. Aquests són els nostres plans per al desenvolupament de l'hidrogen, uns plans molt ambiciosos perquè veiem que és el vehicle que de veritat substituirà el de combustió a què estem acostumats».
Finalment, Marcelino Oreja, conseller delegat d'Enagás, va llançar llum sobre el principal obstacle perquè tots puguem conduir aviat un cotxe d'hidrogen, i és la manca d'estacions de proveïment. «Estem apostant clarament per la construcció d'hidrogeneres. La primera la posarem en marxa a Madrid al juliol. L'hidrogen és ja el present, no és el futur».
