Què explica l'alarma extrema generada pel coronavirus o Covid-19? Amb les dades que hi ha actualment damunt la taula, la resposta en la qual coincideixen dos manresans experts en malalties infeccioses consultats per aquest diari és: la novetat.
Per a Pere-Joan Cardona, doctor en Medicina i Cirurgia, especialista en Microbiologia i Parasitologia i expert en tuberculosi, malaltia que fa dècades que investiga, anul·lar el Mobile World Congress pel coronavirus és com «dir que no es poden fer Mobiles el febrer perquè a Barcelona hi ha grip». Admet que «se m'escapa una mica a què es deu aquesta alerta exagerada» i confia que, a mesura que es vagin coneixent més aspectes del virus, «la psicosi s'anirà rebaixant».
Per part seva, el doctor Rafel Pérez, cap de la Unitat de Malalties Infeccioses de la Fundació Althaia de Manresa, remarca que «per ara, el que té més diferent el coronavirus de la grip és la novetat i el desconeixement, i la pressió i alarma que això genera».
Seguint amb aquest argument, Cardona comenta que pot arribar a entendre la psicosi generada perquè «és una cosa desconeguda» i l'ha causat «un tema de transmissió alimentària. Aquestes cadenes d'animals diferents i exòtics fan por». Malgrat que el reservori del virus és el ratpenat, s'ha transmès a l'home pel pangolí, «una bèstia que es troba entre una serp i una rata que es mengen perquè és una delicatessen» dins de la cultura asiàtica. Dit això, insisteix que «s'han de veure els números i quina gravetat té i, pel que vaig veient, no sembla que en tingui molta. Si féssim la comparació amb el mal que ha fet la grip aquí o fins i tot a la Xina, no crec que sigui gaire diferent. És veritat que no hi ha vacuna, però a la grip hi ha vegades que no funciona».
El mateix cas que l'Ebola
Cardona fa notar que «de virus n'hi ha moltíssims, és constant» i que «el traspàs d'espècies -i la grip n'és un exemple clar- sempre hi és i hi serà. És el pa de cada dia». Pérez hi coincideix, oimés amb la mobilitat que hi ha avui dia.
Per al primer, el què és bàsic «és intentar aturar l'inici. Un cop tens l'epidèmia, és molt difícil fer-la baixar». En aquest cas, valora que «ha tingut un ressò important perquè va ser en una ciutat molt gran i a la Xina hi ha més acumulació de gent i és molt més fàcil fer brots. Seria el mateix cas que l'Ebola: fa molts anys que existeix però afectava petits poblats i s'autoextingia. El brot més gran va ser en una zona fronterera amb moltes comunicacions i es va escampar».
Recentment, ell va viatjar a Ginebra i diu que va veure alguna persona amb màscara, però que va ser anecdòtic. Remarca, d'altra banda, que «l'ús de la màscara aquí ens sona una mica estrany, però als països asiàtics, amb el tema de la pol·lució, hi estan molt avesats i quan hi ha l'època de la grip, ja se la posen» com a mesura de precaució. En el nostre cas, entén que les recomanacions que es donen per evitar el contagi convindria tenir-les interioritzades.
El doctor Pérez també es refereix a aquestes recomanacions, tenint en compte que el coronavirus es contagia com la grip, «per gotes i contacte». Sobretot, perquè «les persones malaltes estosseguen sense tenir en compte les mesures d'higiene respiratòria. Estossegar en un mocador i llençar-lo, estossegar a una distància prudencial dels altres, no estossegar a les mans, perquè després les mans, si no te les rentes, ho poden transmetre. La higiene de les mans. Les mateixes mesures que faríem per la grip». De fet, recalca, «és una viriasi respiratòria que en alguns casos fa pneumònia, però és que en la grip també ho fa».
Una altra dada que aporta que exemplifica aquest paral·lelisme són les taxes de mortalitat, que se situen en un cas i en l'altre en el 2%, si bé adverteix que «tot just ara comencen a arribar els primers estudis tècnics; per tant, ho diem des del desconeixement». Justament és la manca d'una informació contrastada la que no li permet establir si el que passa amb la grip, que en els infants «té un comportament gairebé sempre benigne i en els més grans hi ha més risc de complicacions», també succeeix amb el Covid-19.
Causa i efecte
A Cardona i Pérez cal afegir-hi Albert Espelt, doctor en Biomedicina que imparteix classes a la UManresa i dirigeix el grup d'investigació en Epidemiologia i Salut Pública, per a qui el coronavirus «crea alarma perquè és desconegut. No té més».
