La compravenda d'habitatges va experimentar el 2019 el primer descens interanual (-3,3%) des de final del 2013, per interrompre així una seqüència continuada de cinc anys de recuperació després de l'inici de la bombolla de la rajola a Espanya, fa més d'una dècada. Tot i que el 2019 encara es van inscriure als registres de la propietat més de mig milió d'habitatges nous i usats (501.085), fet que des de la crisi només havia ocorregut el 2018, d'un any a un altre s'han registrat 16.899 unitats menys, segons les dades difoses per l'Institut Nacional d'Estadística (INE).

Els notaris espanyols ja van comunicar un indicador a la baixa sobre la compravenda d'habitatges pràcticament idèntic al de l'INE (-3,4%), tot i que van aclarir que el preu mitjà per metre quadrat va ser el més alt des del 2011: 1.438,24 euros davant de 1.407,63 euros del 2018 (el 2,17% més).

El Col·legi de Registradors va apuntar, però, que, segons l'Índex de Preus de l'Habitatge de Vendes Repetides, l'habitatge va pujar el 7,2% el 2019, per acumular així un encariment del 37,2%, tot i que els pisos encara estan un 11,9% per sota dels màxims del 2007.

En una radiografia més profunda del sector, la dada de compravendes del 2019 és la quarta millor dels últims 13 anys. Només el desembre les compres van augmentar un 1,8% interanual, fins a 34.767 unitats. L'auge immobiliari del 2007 va generar la signatura de 775.300 operacions de compravenda. L'esclat de la bombolla un any després va rebaixar la xifra a 552.080 transaccions i la caiguda no es va aturar fins a final del 2013, quan el mercat va tocar fons, en materialitzar-se només el 40% de les compres del 2007.

Menys vendes d'habitatge usat

Per al director d'Estudis del portal Pisos.com, Ferran Font, la caiguda del conjunt del 2019 és «cridanera» perquè en els últims 4 anys el ritme de creixement era superior al 10%. Una altra dada que indueix a estar a prop del botó d'alarma en el sector ha estat la de les vendes d'habitatges usats, el 81,5% del total, ja que van retrocedir un 4,2% interanual, el que no es produïa des del 2012. Per contra, el 2018 la venda d'aquest tipus d'habitatges que protagonitzen el mercat es va incrementar el 10,9%.

El cap d'estudis d'Idealista, Fernando Encinar, assenyala com a responsables la «incertesa política i els diferents escenaris econòmics que es plantejaven després d'ella». «Davant d'aquesta situació -afirma- gran part dels inversors han decidit ajornar o directament avortar les operacions, encara que les compres de particulars s'han mantingut millor».

Pisos de reposició

Els joves com a públic objectiu per a la compra d'habitatge, a causa de les facilitats hipotecàries, s'han vist desplaçats en els últims anys per aquells que busquen pisos de reposició (venen el seu habitatge actual per comprar-ne un altre), segons explica l'Institut de Valoracions. Adverteix també que «cada vegada és més gran el percentatge» de llars que viuen en règim de lloguer (ara el 17,8%), a causa, en part, de «la inestabilitat financera de les famílies i les limitacions» per a la compra, el que porta com a conseqüència una «pujada constant» de preus a les ciutats, com passa a Madrid i Barcelona. Una de les dades que es manté en positiu, encara que moderant el seu repunt, prové de la venda d'habitatges nous, ja que es van incrementar l'1,2% l'any passat (92.844 unitats), davant de l'alça del 10,2% el 2018.

Andalusia va ser l'autonomia que més compravendes va tancar (100.339), seguida de Catalunya (79.751), Comunitat Valenciana (74.910) i Madrid (70.835).