Ja fa temps, potser massa, que el mercat laboral del nostre territori està experimentant manca de nous enginyers o graduats en enginyeria i titulats en estudis tècnics en general. L'actual demanda de les empreses no es correspon amb la insuficient matriculació de nous estudiants. A aquest fet, hi hem d'afegir que els acabats de titular i graduar en enginyeria no veuen el moment de deixar els estudis i escullen seguir complementant-los amb màsters i postgraus. En principi, això no ha de ser dolent, però sí que voldria recalcar dues qüestions. La primera és que el graduat en enginyeria ja habilita l'alumne titulat a exercir la professió d'enginyer tècnic industrial, i la segona és que davant la gran diversitat de màsters i postgraus li serà difícil triar l'adequat si qui s'acaba de titular no té una experiència laboral que li permeti tenir una visió més clara de l'especialitat que li pot convenir. Recordem que els graus universitaris donen una formació general completa, que són els títols que donen l'accés al mercat laboral i que estan al nivell 2 del MECES (Marc Espanyol de Qualificació per a l'Educació Superior) i al 6 de l'EFQ (European Qualification Framework), com la resta d'enginyers europeus; a banda que els enginyers graduats poden accedir als nivells A1 i A2 de l'Administració, malgrat que en algunes convocatòries públiques d'ocupació aquesta convalidació inicialment no es té en consideració, tot i que des dels col·legis professionals vetllem perquè es tingui en compte. A Europa es valora molt l'experiència laboral, fins al punt que l'habilitació professional depèn moltes vegades d'aquesta experiència, i no tant dels màsters que el candidat porti a sota el braç. Les nostres empreses, no en tingueu cap dubte, escullen un o altre candidat tenint en compte en primer lloc si ja ha treballat en allò que els interessa o no, ja que els departaments de persones saben que aquest punt és molt important perquè a curt termini el candidat encaixi i sumi a l'equip. L'enginyeria és un sector que evoluciona constantment, ho hem de tenir present, i per tant la nostra recomanació sempre és la de formar-nos de manera contínua, però en allò que sabem segur que necessitarem, no perquè sigui una moda, perquè els altres ho fan, perquè m'ho han venut bé, etc. Cal recalcar de nou que l'experiència laboral es pot iniciar perfectament com a graduats en enginyeria, i que aquesta tindrà un pes específic molt important en el CV del tècnic que pretengui posicionar-se en l'àmbit laboral. Apostem pels graus com a estudis universitaris suficients, anem endavant amb aquests i no perdem de vista la formació contínua que necessitem en cada moment, sigui cursant un màster, un postgrau o assistint a una xerrada tècnica específica.
Voldria acabar l'escrit amb un afectuós record per l'estimada Rosa Argelaguet, directora de l'UPC Manresa i companya de junta del CETIM. Vull recordar que una de les actuacions que la Rosa i el seu equip van dur a terme, i que més valorem des del nostre col·legi professional, és la d'obrir l'escola al territori i fer que les empreses s'hi acostessin de manera que aquestes es tinguessin en compte a l'hora d'elaborar els plans de formació. Les empreses ho han retornat amb escreix, han facilitat les estades de pràctiques, han participat activament en el Fòrum Universitat-Empresa i han col·laborat amb una important dotació de premis, que es lliuren en el brillant acte de graduació de l'UPC Manresa de cada curs. La Rosa ha estat una enginyera amb majúscules, amb iniciativa, empenta, visió de futur i alhora amb un caràcter entranyable, que feia que quan es treballava amb ella les coses semblessin més fàcils. Estava molt compromesa a impulsar la nostra Escola UPC, però això no impedia que els seus ulls brillessin quan ens parlava de la seva estimada neta. Tots la trobarem molt a faltar.
