La ferma posició dels països rics de la Unió Europea com Suècia, Països Baixos, Àustria, Dinamarca i Finlàndia, en contra de qualsevol augment del pressupost comunitari, entorpeix l'ambició de països com Espanya i França, partidaris de millorar la dotació de la Política Agrícola Comuna (PAC) respecte a l'últim esborrany elaborat.
El més clar en les seves declaracions a l'arribada a la cimera extraordinària va ser el primer ministre de Suècia, Stefan Lofven, qui va assenyalar que tant la PAC com la Política de Cohesió (fons per a les regions) poden ser «reduïdes» fins i tot més, així com que el seu país no acceptarà un increment «dràstic» de la seva aportació al pressupost comunitari.
En la mateixa línia, la primera ministra finlandesa, Sanna Marin, va apuntar fins i tot que la proposta elaborada pel president del Consell Europeu, Charles Michel, va «en la direcció incorrecta» malgrat contemplar una retallada del 14% dels fons de la PAC. A més a més, va defensar la necessitat de reforçar el suport al desenvolupament rural en detriment de les ajudes directes per donar suport a la renda dels productors europeus.
En la mateixa línia, el primer ministre dels Països Baixos, Mark Rutte, va assenyalar que el projecte de l'exprimer ministre belga «no és bo» per als interessos dels països considerats «contribuents nets» al pressupost de la UE. La mateixa idea va expressar la cancellera alemanya, Angela Merkel.
Enfront d'aquestes posicions, el president del Govern, Pedro Sánchez, va qualificar l'esborrany de Charles Michel d'«altament decebedor» i, entre els arguments que va esgrimir, hi ha que retalla «de manera important» tant la PAC com la Política de Cohesió.
Espanya té en aquesta batalla el suport de França. El president francès, Emmanuel Macron, va reivindicar que cap acord sobre el pressupost de la Unió Europea podrà arribar a costa del «sacrifici» dels agricultors comunitaris.
