Aquesta setmana s'ha conegut que Algèria l'abril del 2018 va fer un canvi legal que afecta la sobirania sobre les aigües del parc natural de l'illa de Cabrera, a Balears. Els ministres Margallo i Borrell, que devien estar preocupats per exercir la sobirania espanyola davant la qüestió catalana, ni se'n van assabentar. Algèria va ampliar la seva sobirania marítima després d'un decret signat pel llavors president Abdelaziz Bouteflika, que incloïa les aigües de la Mediterrània que envolten Algèria, des de la frontera del Marroc fins a la de Tunísia, en una zona econòmica exclusiva (ZEE) .
Segons el decret fet públic, a partir d'aquesta data i «a la seva zona econòmica exclusiva, la República Democràtica Popular d'Algèria exerceix els seus drets sobirans i jurisdicció de conformitat amb les disposicions de la Convenció de les Nacions Unides sobre el Dret de la Mar del 1982, en particular la Part V». Resulta que aquesta ampliació de la zona marítima, segons el govern autonòmic de les Balears, afecta el parc natural a l'illa de Cabrera, i ja va provocar una agra polèmica el 1994, quan Algèria va ampliar de forma unilateral les seves aigües jurisdiccionals a un màxim de 53 milles marítimes -95,5 quilòmetres-, superant d'aquesta manera la franja de 12 milles que s'atribueixen tradicionalment els països mediterranis.
El Govern algerià argumenta que «en el dret de la mar, una zona econòmica exclusiva és una àrea marítima sobre la qual un estat riberenc exerceix drets sobirans en matèria d'exploració i ús de recursos». Segons l'actual ministra d'Exteriors, Arancha González Laya, el tema no està tancat i caldrà negociar. Però el conseller de Medi Ambient balear, Miquel Mir, s'ha mostrat preocupat per la possibilitat que amb aquest decret unilateral i sense negociar es pugui «obrir la porta» a noves prospeccions petrolíferes i ha expressat la seva «ferma» oposició a aquesta classe de projectes.
Fa un mes va ser el Marroc qui va llançar un pols a Espanya en validar el seu Parlament dues lleis que declaren la seva sobirania sobre les aigües del Sàhara Occidental i ampliar la seva demarcació oceànica pròxima a les illes Canàries. Batalles per les delimitacions territorials i el seu impacte econòmic.
Però no només això. Fa pocs dies, el 5 de febrer, el Sindicat Unificat de Policia de Melilla (SUP Melilla), el de l'«a por ellos», tuitejava: «No es pot consentir» acompanyant el text amb la fotografia d'un globus taronja amb un missatge enganxat del Comitè de Coordinació per a l'Alliberament de Melilla Ocupada que deia: «Fora el colonialisme espanyol», «Melilla és una ciutat marroquina». «Tots estem darrere de Sa Majestat, el rei Mohammad VI». La guerra psicològica per tal de retornar Ceuta, Melilla i la galàxia de petits illots africans ara sota sobirania espanyola no s'atura. Val a dir que l'activació de la campanya s'ha produït després que s'ha tancat la frontera de Farhana de Melilla per part del Mar-roc per tal de demostrar que l'única economia que fa sobreviure Melilla i Ceuta és el comerç diari interfronterer i el contraban de tot tipus. I òbviament els cabassos de diners de l'Estat destinats a pagar els aparells colonials: exèrcit, policies, funcionaris, tots els quals perceben un plus per residir en places excèntriques. El sindicat de policia denunciava que el govern marroquí consentia l'agitació.
Quina ingenuïtat! Si el govern espa-nyol està a la defensiva és perquè el Mar-roc, que continua maltractant la població de Rif i que per això ha provocat nombroses revoltes antimonàrquiques, ha fet una aposta de desenvolupament dels ports situats a l'estret de Gibraltar amb una triple intenció: competir amb Algesires, aïllar econòmicament Ceuta i Melilla i provocar una emigració arabòfona a territori amazic.
Però a Madrid han de callar i aguantar. I apujar les tanques a Ceuta i a Melilla un 30%, mentre avala que el Marroc mantingui les concertines a les tanques del seu cantó de la frontera. Unes concertines, a més, que podrien estar finançades amb una ajuda milionària concedida pel mateix executiu espanyol per sufragar despeses de l'Estat veí per controlar la immigració. Així s'ha conegut a partir d'unes respostes parlamentàries de la Moncloa a les preguntes registrades pel diputat d'EH Bildu Jon Iñarritu.
Des dels boscos del mont Gurugú, Melilla es veu a tocar. Des d'allà milers de joves subsaharians esperen arribar a Europa. És fruit de la inexistent política europea a l'Àfrica, que només presenta un rostre neocolonial per l'actuació de França i el seu exèrcit a l'Àfrica francòfona. I Marroc, llavors, fa de dipòsit de contenció del qual controla l'aixeta per tenir l'orgullosa Espanya agenollada davant seu. A més, en les darreres eleccions va anar d'un pèl, o d'un frau, que no sortís elegit com a diputat el representant del partit islàmic de Melilla, on demogràficament ja són majoria.
Migracions, religions, aigües territorials, fluxos marítims? És la geoestratègia.
