L'oficina de Manresa del Centre d'Informació per a Treballadors Estrangers (CITE) de CCOO va incrementar, el 2019, l'atenció a les persones immigrants, especialment entre el col·lectiu de dones i sense papers. Segons les dades fetes públiques pel CITE, l'any passat es van atendre 609 persones a Manresa (561 el 2018) i 277 (185 el 2018) a l'oficina de Berga. En el cas de la capital del Bages, 375, el 62%, van ser dones (l'any anterior va ser el 55%). A Berga també hi va haver més percentatge de dones ateses, ja que, en números absoluts, van ser 145 (el 52%; l'any anterior havien suposat el 68%).

De les atencions a l'oficina de Manresa, el 44% van ser a persones sense autorització administrativa per residir a l'Estat. Això suposa més de cinc punts percentuals més que un any abans i més d'onze més que el 2015. A més, el 52,2% van ser a persones sense feina, prop d'un punt més que el 2018 i gairebé sis punts més que cinc anys abans. El 42,8% van ser consultes de persones en situació de treball irregular, tres punts més que un any abans.

En el cas de Berga, el perfil del consultant continua sent majoritàriament de persones amb autorització (60,3%), que treballen (50,9%) i en situació regular (53,9%). En contrapunt a Manresa, en aquesta oficina es van registrar l'any passat més persones amb autorització, treballant i en situació regular que un any abans.

Carles Bertran, director del CITE, alerta que les dades del centre no són extrapolables al conjunt de la població estrangera a Catalunya, però sí considera que el CITE és «un observatori de la immigració, perquè amb 33 oficines a tot Catalunya i atenent unes 11.400 persones veiem els canvis en els moviments migratoris».

Bertran explica que des del 2016 hi ha hagut un increment d'arribades a Catalunya, persones sense documentació a les quals l'actual marc econòmic fa difícil d'aconseguir un contracte d'un any a jornada completa per regularitzar la seva situació a l'Estat. «L'any passat, en conjunt, el 88% de contractes que es van fer van ser temporals o a temps parcial», puntualitza Bertran.

A més, després del contracte d'un any poden passar encara quatre o cinc mesos abans la persona no tingui els papers en regla, fet que, diu Bertran, incrementa la dificultat de la regularització. «Abans de la crisi, durant el boom immobiliari, la gent que arribava tenia feina. Ara, en canvi, els que arriben tenen molta dificultat per trobar-ne», diu Bertran, que apunta una dada que de moment pot considerar-se només «una percepció», a falta de tenir dades que la consolidin: el retorn de persones que van marxar durant la crisi als seus països d'origen i que allà han trobat dificultats per subsistir. Segons el director del CITE, el que sí que ja és constatable és l'increment a Manresa de dones llatinoamericanes ateses, bona part de les quals en feines de serveis a la llar.

Durant el 2019, l'oficina d'atenció als estrangers de CCOO (que a Manresa té el suport de l'Ajuntament i de la Diputació de Barcelona) va atendre 1.046 visites, que van plantejar 1.243 consultes. Per nacionalitats, el primer país en ciutadans atesos va ser el Marroc, seguit d'Hondures, Veneçuela, Senegal i Colòmbia. Prop del 50% de persones ateses són llatinoamericanes. Entre els ciutadans hondurenys atesos, el 90% són dones, mentre que en el cas de Colòmbia són el 76%, i en el de Veneçuela, el 64%.

De les consultes fetes al CITE de Manresa, el 30% tenen a veure amb qüestions relacionades amb les vies per regularitzar la seva situació administrativa.

Quant a ocupacions, entre els que treballen, el principal sector va ser les feines de la llar (39,7%) El 97,4% de les persones consultants en aquest sector eren dones. Aquest també és el primer sector pel que fa a treball irregular (58,1%). A Berga, la principal ocupació dels consultants amb feina era a la indústria (36,2%).