El món del comerç en general té una història que recula a l'antiguitat. D'aleshores ençà, i fins a l'arribada de nous models de compra a distància, el comerç sempre ha estat proper al client. Efectivament, als nostres pobles i ciutats els barris comercials, els mercats itinerants han format sempre un paisatge amb un gran component social.

Al mateix temps els productes -alguns vinguts, a vegades, de ter-res llunyanes- satisfeien una necessitat bàsica del comprador. La nova era digital, que potser ja no és tan nova perquè fa més d'una dècada que n'estem parlant, ens ha convertit a tots nosaltres, els comerciants clàssics, en una espècie que determinats gurus consideren simpàtica, però abocada a la marginalitat i més pròpia d'un museu costumista. Tot i així, la majoria de botiguers ens hem rebel·lat contra aquesta fatalitat i hem començat a moure'ns per ser presents arreu, i posar en valor, això sí, la nostra feina de tracte directe i personal amb el client. Això fa que qui més qui menys dedica un temps considerable a la generació de continguts on-line, a vegades amb més voluntat que eficàcia, ja que no disposem de prou recursos. Malgrat tot, a poc a poc hi som ben presents, i creem una imatge amb la intenció de generar una tendència. Segurament no sempre hi ha una voluntat clara de saber què volem i on anem. I sovint la intenció d'aportar un valor afegit ens porta a utilitzar els mitjans digitals d'una manera poc efectiva que se'ns pot girar en contra a mitjà termini.

Els avenços tecnològics fan que les nostres vides siguin millors pel que fa a la recerca d'informació i de productes, però també suposen un repte molt important per a aquells que han nascut i crescut en un món analògic que encara són majoria. En ocasions es fa molt difícil compaginar ambdós models perquè tot va molt de pressa, sense gaire temps per pair i per provar els nous sistemes de promoció i venda.

Tots els analistes ens estan explicant que el nou paper del comerç local i de proximitat, sense menystenir la venda a través dels nous canals no presencials, passa sobretot per l'experiència que donem al client. El que s'anomena customer experience. No es tracta, doncs, només d'anar a comprar perquè toca, sinó de viure un ambient atractiu, favorable, singular i que tingui un punt d'originalitat i de sorpresa. És un canvi de paradigma.

I aquí hi ha la gran oportunitat dels petits comerciants. Els grans van per un altre camí i deixen força de banda aquest model, ja que no són capaços d'oferir als compradors una experiència personal. Treballen amb grans volums, ofertes genèriques i en superfícies immenses, clòniques, que no són ni prou càlides ni atractives; de fet, força impersonals.

Cal, doncs, tenir present que el client d'avui dia no és fidel al cent per cent a un o altre model. Depèn del moment, del producte, del seu estat d'ànim, etc. I aquí nosaltres hi tenim molt a dir i a fer. En aquest moment toca, per tant, analitzar bé el panorama, posar en valor els nostres actius tradicionals, aprendre la nova manera d'atendre, rejovenir i modernitzar les nostres botigues -tant físicament com pel que fa a recursos humans- i oferir noves propostes. Cal alhora que ens especialitzem com a bons prescriptors que som. La satisfacció final del client dependrà, en bona part, i més enllà del producte adquirit, en el servei i l'assessorament que hagi rebut. I per fer aquest pas transcendental hem d'anar acompanyats d'experts en protocols experiencials. Des de la UBIC treballem, juntament amb altres entitats, en la creació d'un centre on puguem analitzar, compartir propostes i formar-nos adequadament. Esperem que aquest projecte estratègic pugui ser ben aviat una realitat.