La Borsa, definida a l'article 64 del Codi de Comerç de 1829 com un lloc de reunió de comerciants i agents mediadors on es concerten o compleixen les operacions de contractació d'actius mobiliaris, és un mercat on es negocien actius financers posant-se en contacte empreses i estalviadors amb la finalitat de canalitzar l'estalvi i el finançament de la inversió a través d'una organització regulada.

Una de les formes que tenen les empreses per a recaptar fons és acudir a la borsa i vendre actius financers. Aquesta primera venda que es realitza és el que es coneix com a 'Mercat Primari'. A partir d'aquesta primera col·locació d'actius entre inversors i estalviadors és quan es poden comprar i vendre lliurement en la orsa, donant lloc al 'Mercat Secundari', permetent a les persones físiques o jurídiques rendibilitzar els seus estalvis comprant en la Borsa els diferents actius financers que emeten les empreses. Al seu torn, la Borsa ofereix la possibilitat als inversors de fer líquida la seva inversió en el moment que ho desitgin, a un preu objectiu segons el valor que els confereix el propi Mercat.

Introduir-se en el món borsari no és massa complicat, però sí que es necessita una certa cultura financera. El moviment borsari, en general, i l'actiu financer, en particular, és impredictible la seva evolució perquè cal pensar en el futur, i el futur és incert per desconegut. Una mala inversió provocada per una mala decisió o una pitjor gestió poden portar al trast la solvència financera de qualsevol estalviador. Per a evitar que això ocorri, hi ha una sèrie de regles bàsiques que han de ser conegudes abans d'endinsar-se en el meravellós món de la inversió en Borsa.

La Borsa no és un joc

Potser s'utilitza amb massa freqüència l'expressió de "jugar a la Borsa" quan la idea que es vol expressar és que s'està invertint en ella. Si la inversió es pren com un joc, l'esperança matemàtica del qual és negativa, les pèrdues apareixeran immediatament. És cert que a vegades la sort es posa del costat de l'inversor, però no sempre és així, no existeixen els miracles; més que res, perquè a l'altre costat del terminal de contractació estan els millors inversors sense cap mena d'escrúpol.

Invertir únicament els diners que no es necessitarà en el curt termini

Sempre cal disposar d'un fons de reserva per atallar una despesa que sorgeixi de manera inesperada, perquè si per a resoldre'l cal acudir a la Borsa a la recerca de liquiditat, desfent part de la cartera, és possible que s'estigui venent en el moment menys propici. La inversió en el Mercat Borsari, que no és una ciència exacta, no garanteix beneficis: hi haurà moments de pèrdues a causa de les turbulències pròpies del Mercat o perquè la inversió hagi estat errònia. Per això, mai s'ha d'invertir els diners que procedeixi d'un préstec, ni tampoc els diners que la seva pèrdua provoqui un compromís en les finances personals.

No deixar-se portar per l'eufòria

A vegades, les cotitzacions augmenten de preu pel simple fet que estan de moda o per expectatives futures sense fonaments reals. L'eufòria provoca comprar basant-se únicament en el fet que el preu de l'actiu és baix o vendre perquè el preu és alt, sense pensar que el preu baix pot donar lloc a preus més baixoso preus alts poden convertir-se en més alts

Anar a favor de la tendència

Anticipar-se al canvi de la tendència d'un valor no és recomanable perquè la inèrcia del mercat és molt poderosa, propiciant el risc del fracàs. El propi sentiment del mercat és capaç de portar les cotitzacions d'una empresa més enllà de la lògica. Cap cartera roman immune als efectes causats pels qui tenen el poder de moure els mercats.No és necessari estar sempre invertit

Mantenir-se en liquiditat també és una manera d'estar invertit. Només cal prendre posicions quan la situació del mercat així ho requereixi. Reduir al màxim la rotació dels actius que componen la cartera minimitza substancialment els costos de gestió.

Deixar córrer els guanys i tallar les pèrdues

És un error molt comú entre els inversors aficionats vendre quan veuen algun benefici i deixen córrer les pèrdues, creient que en algun moment el preu es donarà la volta i entraran en plusvàlues. Tot el que cau no puja sense motius aparents, és més, no materialitzar les minusvalideses i reconèixer l'error en la inversió sol donar lloc a majors pèrdues. Està comprovat psicològicament que la satisfacció que produeixen els beneficis és inferior al disgust que impliquen les pèrdues. Controlar les pèrdues significa que existeix un límit en el qual es poden assumir per tenir un marge de recuperació en la següent operació. L'interès compost, afegit al pas del temps, permetrà aconseguir una major rendibilitat. Mai un actiu que està en posició guanyadora pot donar lloc a una posició perdedora.

No fer una mitjana de a la baixa

Quan s'està perdent en un valor no és aconsellable comprar més títols amb la finalitat que la mitjana endolceixi les pèrdues. Quan un valor està baixant res indica que es doni la volta en breu, per la qual cosa incidir a comprar més accions del mateix valor és generar noves pèrdues. Si un valor ofereix pèrdues latents és millor desfer la posició, reconèixer l'equívoc i anar-se a un altre amb millors perspectives.És pràcticament impossible comprar en mínims i vendre en màxims

En Borsa només déu i els mentiders són capaços de comprar en mínims i vendre en màxims. Els sòls i els sostres no són llocs d'especulació fins que el mercat no els confirmi, ja que el preu no romandrà molt temps en aquests extrems.

Prudència, paciència i disciplina

Una mala inversió sempre està a l'aguait de l'inversor. Ser prudent, tenir paciència i ser disciplinat amb les decisions d'inversió és una batalla guanyadora.

El criteri d'una inversió no pot ser el rumor

Invertir sense informació i sense coneixements financers, per fer-lo únicament amb el rumor o simplement copiar la inversió d'un altre inversor, sol ser contraproduent. No es recomana invertir en el desconegut, s'han de fer els deures abans d'arriscar l'estalvi. "Wall Street és l'únic lloc en el qual la gent que viatja en Rolls Royce rep consells dels quals viatgen amb metro". La formació és el millor aliat per a tenir un sistema de treball que permeti obtenir beneficis recurrents.

Disposar d'un mètode d'inversió

Invertir amb un sistema específic dóna moltes més opcions d'èxit que si s'acudeix al mercat sense ell. Un mètode, encara que estigui summament contrastat, també generarà en moments puntuals pèrdues, però seran quànticament inferiors a les vegades en què s'encerta. El mètode serà aplicat amb disciplina com si d'un mecanisme de rellotge suís es tractés. Això vol dir que és necessari disposar d'un pla d'inversió prèviament preestablert: si aquest pla ha portat a l'error, no passa res, es desfà la posició inicial i es reconeix l'equivocació. Es tracta d'obtenir beneficis en quantia superiors a les pèrdues, no hi ha un altre secret per a l'èxit. Els encerts i els errors formen part del negoci de la Borsa.

Una encertada diversificació redueix considerablement el risc

Una manera de reduir el risc de la cartera és dotar-la de valors que tinguin poca correlació entre si. Aquesta regla s'explica molt bé tenint en compte la màxima que diu: "no posar tots els ous en la mateixa cistella". El control del risc és imprescindible, de tal forma que serà necessari adequar-lo al que es considera tolerable en les diferents etapes per les quals travessa el mercat al llarg de la inversió plantejada. Balancejar adequadament el risc és fonamental per a no implicar pèrdues degudes a una mala planificació. Els primers pensaments aniran enfocats cap al que s'està disposat a perdre per a després pensar en el que es pot guanyar.

En Borsa no sols cotitzen les companyies més grans i més conegudes

Els valors amb més capitalització i els més coneguts no sempre són els millors per a invertir. Hi ha multitud de companyies que cotitzen a uns ràtios molt favorables per a l'estalviador i que s'han de tenir en compte també a l'hora de formar la cartera.

Fugir dels valors especulatius

Els valors especulatius, de la mateixa forma que pot generar grans beneficis en curts períodes de temps, poden generar grans pèrdues irrecuperables en també breus espais de temps.

Fer un seguiment continuat de la inversió

Un seguiment periòdic de la cartera és productiu. Invertir no és comprar un valor i deixar-lo aquí creient que tard o d'hora donarà els seus fruits. La història ha demostrat que l'invertit no sempre es recupera i, en cas que s'aconsegueixi recuperar, s'han deixat passar multitud d'oportunitats d'inversió. El seguiment detallat de la cartera s'aconsegueix tenint adequadament actualitzades la formació i la informació.

Utilitzar eines apropiades

És necessari tenir almenys les mateixes eines de treball que utilitzen els professionals. Amb elles s'obtindran les anàlisis necessàries per decidir o no quin valor en el més idoni. Invertir fent servir la part emocional pot resultar útil en alguna ocasió, però l'habitual serà que no. Les decisions en Borsa es prenen des del costat racional combinant les metodologies de l'Anàlisi Fonamental i l'Anàlisi Tècnica.