06 de març de 2020
06.03.2020

«Em vaig guanyar el suport i respecte dels companys»

Entrevista a Montserrat Cort, enginyera química i de mines

06.03.2020 | 21:13
Montse Cort, en primer terme

Nascuda a Casserres l'any 1980, Montserrat Cort és una rodamon que va abandonar Catalunya per viatjar a una zona amb tradició minera i dedicar-se professionalment a un sector històricament dominat pels homes. La berguedana va estudiar Enginyeria de Mines i Química Industrial a la Universitat de Manresa i actualment, des de fa dos anys, treballa a Alemanya, concretament a la ciutat d'Erfurt, on forma part d'una consultoria de mines fent projectes nacionals i internacionals.

Què li va cridar l'atenció per estudiar aquesta enginyeria? Eren moltes noies a la classe?
Diria que el 25% eren noies. Principalment em va cridar l'atenció de no tenir una feina d'oficina monòtona, m'agrada la geologia i la part de mines i construcció. Sempre m'ha atret la tècnica i buscar solucions per millorar processos o situacions.

Treballa en la mineria, un àmbit especialment dominat pels homes.
A Alemanya més que a Espanya.

S'ha trobat mai a les mines en una situació compromesa pel fet de ser dona?
A Alemanya sí. En una de les mines de sal en les quals vaig treballar, el cap de la mina no estava molt a favor de tenir noies treballant-hi. Ja m'havien avisat perquè els havia passat a altres noies que hi havien anat. Aprofitava les ocasions per desvalorar la meva feina. Però ho vaig saber manejar mantenint una posició professional en què em vaig guanyar el suport i el respecte dels meus companys i treballadors. Un ha de deixar al costat les emocions i comportar-se professionalment.

Què s'hauria de fer per aconseguir més igualtat en oficis com el seu, tradicionalment masculins.
Estaria bé que hi hagués una transparència en els sous, en els rangs i nivells, que hi hagués una orientació per saber en quins preus ens movem. I també regular el que són baixes maternals i parentals perquè fossin més equitatius i millorés l'equilibri entre la vida professional i personal. Respecte a aquest últim punt, a Alemanya estan molt més avançats i això s'hauria de millorar a Espanya.

Al Bages i al Berguedà la mineria és un sector històric, per què creu que hi ha poques dones?
Primer de tot, no se sap ben bé què fa un enginyer de mines, hi ha molt desconeixement. S'associa a una feina física quan avui en dia és una àrea en què s'ha desenvolupat molt, per exemple pel que fa a automatització. No és el mateix que fa 40 anys. Moltes vegades quan dius que ets un enginyer, no se sap què fa, i de mines, encara menys.

Creu que la baixada d'interès cap a la mineria és general en ambdós sexes?
Al Bages crec que hi ha bastantes noies interessades en la mineria. En general, a la universitat actualment ha baixat molt l'interès, però a la meva època ho veia bastant equitatiu. A Alemanya també hi ha una manca molt important de noies que es dediquen a la tècnica.

Tornarà a casa en un futur?
Estic bé a Alemanya i no ho planifico. Acabo un màster d'aigua enfocat a les mines. El pas següent serà especialitzar-me en tancaments de mines, medi ambient, aigües... no sé si aquí o a Espanya.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit